Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Doncs tu fes igual.»
12-07-2019
«Doncs tu fes igual.»

L'Evangeli, la fe en Crist i el seguiment tenen a veure amb la proximitat. Ens ho recorda la primera lectura amb l'experiència d'un Déu molt proper a cadascun de nosaltres, a la nostra comunitat i a la societat humana. Un Déu que es fa present, compromès amb el pla de salvació del seu poble. I un compromís que es manté indeleble i persistent malgrat tantes interpretacions i errors. La seva Paraula, la seva Llei, vol donar sentit i continuïtat, unir les persones perquè se sentin també pròximes, perquè descobreixin qui són o poden ser, amb poc esforç, família, comunitat. El Senyor es revela per a constituir-se en punt o raó d'unió perquè puguem caminar junts, perquè sapiguem viure realment com el que som, persones, homes i dones. Aquests manaments són dons, no imposicions. No és una llei a la que estem obligats per una força estranya mitjançant sancions per als qui no la volen o no s'esforcen.

Es tracta de la revelació de qui som, perquè ens reconeguem i, a la llarga, viure plegats. I de com som, com hem de viure: només és possible la fraternitat entre persones sense injustícia, sense aprofitar-nos ni utilitzar-nos els uns als altres. L'Evangeli ens parla de Jesús com la Paraula Viva que arriba mitjançant la reflexió i l'exemple. Es pot dir que ens treu, o vol treure, el millor que s'amaga en cadascun de nosaltres, com amb el mestre de la Llei a qui porta d'una qüestió teòrica al cor de la vida humana. La vida eterna, participar en ella, en la realitat de Déu, té a veure amb viure d'acord amb aquesta voluntat manifestada en la revelació de la seva Veritat i de la nostra. El mestre de la Llei que es troba amb Jesús en sap alguna cosa i per aquest motiu esmenta els manaments que ens treuen de nosaltres mateixos cap a Déu i cap al proïsme. Posar-los en pràctica (“fer això”) ja és estar molt viu i començar a gaudir de la mateixa vida divina. Però Jesús li deixa clar qui és aquest proïsme: qualsevol persona que ens necessiti, a qui puguem ajudar, servir, animar; qualsevol persona amb qui topem és el proïsme a qui podem i hem d'estimar. Estimar és sortir de nosaltres, de les nostres idees, per més mesurades que les tinguem o ho ens sembli, i reconèixer que som estimats i que cada persona és una ocasió d'amor, de servei, de lliurament.

» Primera Lectura

Lectura del llibre del Deuteronomi (Dt 30,10-14)

Moisès s’adreçà al poble i li digué: «Escoltaràs el Senyor, el teu Déu, guardant els seus manaments i els seus decrets escrits en el llibre d’aquesta Llei, i et convertiràs al Senyor, el teu Déu, amb tot el cor i amb tota l’ànima. La Llei que avui et dono no és massa difícil per a tu, ni és fora del teu abast. No és pas al cel, que puguis dir: Qui és capaç de pujar-hi per anar-la a buscar i fer-nos-la conèixer, perquè la puguem practicar? Ni és tampoc a l’altra banda del mar, que puguis dir: Qui és capaç de travessar-lo per anar-la a buscar i fer-nos-la conèixer, perquè la puguem practicar? Són paraules que tens molt a prop teu per poder-les complir: les tens als llavis, les tens al cor.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 1,15-20)

Jesucrist és imatge del Déu invisible, engendrat abans de tota la creació, ja que Déu ha creat totes les coses per ell, tant les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles, trons, sobirans, governs i potestats. Déu ha creat tot l’univers per ell i l’ha destinat a ell. Ell existeix abans que tot, i tot es manté unit gràcies a ell. Ell és també el cap del cos, que és l’Església. Ell n’és l’origen, és la primícia dels qui retornen d’entre els morts, perquè ell ha de ser en tot el primer. Déu volgué que residís en ell la plenitud de tot el que existeix; per ell Déu volgué reconciliar-se tot l’univers, posant la pau en tot el que hi ha, tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (Lc 10,25-37)

En aquell temps, un mestre de la Llei, per provar Jesús s’alçà i li va fer aquesta pregunta: «Mestre, què he de fer per tenir l’herència de la vida eterna?» Jesús li digué: «Què hi ha escrit a la Llei? Què hi llegeixes?» Ell contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.» Jesús li diu: «Has respost bé: fes-ho així i viuràs.» Ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: «I per a mi, qui són aquests altres?» Jesús prosseguí: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó i caigué en mans de lladres, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava pel mateix camí un sacerdot que el veié, però passà de llarg per l’altra banda. Igualment un levita, quan arribà al lloc, passà de llarg per l’altra banda. Però un samarità que viatjava per aquell indret, quan arribà i el veié se’n compadí, s’hi acostà, li embenà les ferides, després d’amorosir-les amb oli i vi, el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se n’ocupà. L’endemà, quan se n’anava, donà dues monedes de plata a l’hostaler dient-li: Ocupa’t d’ell i, quan jo torni, et pagaré les despeses que hagis fet de més. Quin d’aquests tres et sembla que va veure l’altre que hem d’estimar, en l’home que havia caigut en mans de lladres?» Ell respongué: «El qui es va compadir d’ell.» Jesús li digué: «Doncs tu fes igual.»

LECTURES DEL DIUMENGE

«No tenen vi»
18-01-2019
«No tenen vi»