Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Senyor, ensenyeu-nos a pregar»
26-07-2019
«Senyor, ensenyeu-nos a pregar»

Jesús ensenyava com millor es pot fer: amb l'exemple i amb la vida, especialment en allò que pot ser més important i decisiu per als creients. Creure és pregar, saber que s'està davant Déu “per a tothom”, com deia santa Edith Stein. Aquesta és la millor manera d'aprofundir en l'experiència del coneixement i l’amistat amb aquest Senyor, Déu de tot l'univers, que “s’abaixa” amb moltes ganes per poder dialogar amb les seves criatures, amb els seus fills i filles (primera lectura). Abraham, el primer creient de la nostra història de salvació, és un gran orant. Sap mantenir-se i perseverar davant Déu, malgrat els dubtes i incomprensions que una relació tan “desigual” ha de provocar. I ho fa perquè sap –per la fe– que aquest Déu que l’ha escollit, també l’estima i és per això que li importa i compta amb les seves paraules, amb la seva opinió. Déu no es limita a fer saber la seva voluntat a Abraham com si fos un criat, sinó que parla amb ell com ho fa un amic autèntic, sense deixar de ser Déu, exposant els seus motius, dialogant, escoltant els arguments d'un home, el qual, va aprenent poc a poc a valorar el que és realment important (les persones, la història salvífica destinada no només a ell, Abraham, sinó a tothom) i a lluitar per tot això.

A l'Evangeli, veiem un Jesús que també necessita orar com a home que és, i ensenya als seus deixebles a fer-ho. Aquesta mena d'oració, formulada en una oració concreta que resumeix tot el seu projecte vital i la seva missió, és el que caracteritzarà als deixebles com una nova comunitat. Tot just al principi, ja ens presentem i reconeixem com a fills d’aquest Déu que és Pare, i que, com a tal, ens parla i escolta. A la vegada, aquest reconeixement ens agermana a uns i altres: és amb el Pare de tots amb qui parlem. Després d'aquesta experiència filial, demanem, com el mateix Jesús, que es faci la voluntat d'aquest Pare amorós en la nostra vida i el nostre món perquè el nom de Déu, que vol dir compromís diví amb tothom, especialment amb els més desheretats i pobres, sigui reconegut per fer realitat el seu regne, aquest món nou que és possible per la presència i el lliurament del Fill. I tot això ho experimentem i ho demanem, precisament, des de la nostra realitat de pecadors, des de la lluita diària per alliberar-nos de l'egoisme i la cobdícia. Un perdó que s'experimenta amb la condició de que també nosaltres ens perdonem. Finalment, demanem que no ens arrossegui la temptació, que mai perdem de vista aquestes realitats que hem conegut per la fe. Jesús insisteix, també, que tan important com les peticions és el no cansar-nos d'orar, d’insistir, d’obrir-nos a la veu i la paraula divina, que és l'única manera de viure realment la novetat de l'Evangeli.

» Primera Lectura

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 18,20-32)

En aquells dies, el Senyor digué: «Quin clam tan fort a Sodoma i a Gomorra! Que n’és de greu el seu pecat! Hi baixaré a veure si tota la ciutat es comporta com ho denota aquest clam que m’arriba. Si no és tota la ciutat, vull saber-ho.» Els dos homes que acompanyaven el Senyor se n’anaren en direcció a Sodoma, però Abraham es quedà encara davant el Senyor. Llavors Abraham s’acostà i digué: «De debò que fareu desaparèixer tant el just com el culpable? Suposem que a la ciutat hi hagués cinquanta justos. Els faríeu desaparèixer? No perdonaríeu la població per amor dels cinquanta justos que hi hauria? Mai de la vida no podreu fer una cosa així! Fer morir el just amb el culpable? Que el just i el culpable siguin tractats igual? Mai de la vida! Vós que judiqueu tot el món, us podríeu desentendre de fer justícia?» El Senyor respongué: «Si trobava a la ciutat de Sodoma cinquanta justos, per amor d’ells perdonaré tota la població.» Abraham insistí: «Encara goso parlar al Senyor, jo que sóc pols i cendra. Suposem que, per arribar als cinquanta justos en faltessin cinc. Per aquests cinc que falten, destruiríeu tota la ciutat?» Ell contestà: «No la destruiria si hi trobava quaranta-cinc justos.» Abraham li tornà a parlar: «Suposem que només n’hi hagués quaranta.» Li respongué: «No ho faria per consideració a aquests quaranta.» Abraham continuà: «Que el meu Senyor no s’enfadi si insisteixo: Suposem que només n’hi hagués trenta.» Ell respongué: «No ho faria per consideració a aquests trenta.» Abraham insistí: «Encara goso parlar al meu Senyor. Suposem que només n’hi hagués vint.» Ell contestà: «No la destruiria per consideració a aquests vint.» Abraham insistí de nou: «Que el meu Senyor no s’enfadi si insisteixo per darrera vegada: Suposem que només n’hi hagués deu.» Ell respongué: «No la destruiria per consideració a aquests deu.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 2,12-14)

Germans, pel baptisme fóreu sepultats amb Crist, i amb ell també vau ressuscitar, perquè heu cregut en el poder de Déu que el va ressuscitar d’entre els morts. Vosaltres éreu morts per les vostres culpes i perquè vivíeu com incircumcisos, però Déu us donà la vida juntament amb el Crist, després de perdonar-vos generosament totes les culpes i de cancel·lar el compte desfavorable on constava el nostre deute amb les prescripcions de la Llei; Déu retirà aquest document i el clavà a la creu.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (Lc 11,1-13)

Un dia Jesús pregava en un indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li demanà: «Senyor, ensenyeu-nos una pregària com la que Joan ensenyà als seus deixebles.» Jesús els digué: «Quan pregueu digueu: Pare, que sigui honorat el vostre nom, que vingui el vostre Regne, doneu-nos cada dia el nostre pa, i perdoneu-nos els pecats, que nosaltres mateixos també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permeteu que caiguem en la temptació.» Després els deia: «Si algú té un amic, i aquest el va a trobar a mitjanit i li diu: Amic, deixa’m tres pans, que acaba d’arribar de viatge un amic meu i no tinc res per donar-li. Qui de vosaltres li respondria de dins estant: No m’amoïnis; la porta ja és tancada i jo i els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te’ls? Us asseguro que, si no us aixecàveu per fer un favor a l’amic, la mateixa impertinència us obligaria a aixecar-vos per donar-li tots els pans que necessita. I jo us dic: demaneu, i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà, perquè tothom qui demana obté, tothom qui cerca troba, a tothom qui truca li obren. Si un fill demana un peix al seu pare, qui de vosaltres li donaria una serp en lloc del peix? O bé, si li demana un ou, qui de vosaltres li donaria un escorpí? Penseu, doncs, que si vosaltres que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen.»

LECTURES DEL DIUMENGE

«No tenen vi»
18-01-2019
«No tenen vi»