Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Ara són darrers els qui llavors seran primers, i són primers els qui llavors seran darrers»
23-08-2019
«Ara són darrers els qui llavors seran primers, i són primers els qui llavors seran darrers»

Amb tant de viure o, millor dit, “consumir” vida, és fàcil que ens anem “estovant” o descurant, i se'ns oblidi que l'existència és, gairebé sempre, exigència, i que quan val i importa, no acostuma a venir de fora, sinó del nostre propi interior. A dins mateix, podem i hem de trobar la mateixa pregunta que li fan a Jesús en el text de l'Evangeli: em salvaré?, se salvaran molts? Avui dia ja gairebé no s'entén el concepte de salvació. En primer lloc, perquè tots ens creiem massa perfectes o sense res important per retreure'ns i pensem, en la pràctica, no necessitar “redempció” sinó diners i salut i, potser, fins i tot treball. Tanmateix, com a creient, és positiu que em pregunti si em salvaré o, ni que sigui, si em considero en camí de salvació. Quina salvació desitjo, necessito o espero? La resposta de Jesús és bastant clara: esforceu-vos a entrar per la porta estreta. Sempre que en els Evangelis s'utilitza aquesta expressió es refereix al seguiment efectiu, amb la pròpia de vida, de Crist. Això és, assumir realment en la vida els manaments, les exigències de l'Evangeli després d'haver comprovat suficientment que ens quadren, que ens convencen, que ens ajuden.

Però és imprescindible fer-los realitat perquè ens puguin, efectivament, “salvar”, “redimir”. I és que, a més, el temps és limitat, no per part de Déu, sinó per la nostra. Els nostres dies tenen un límits, la nostra vida terrestre va tenir un principi i tindrà un final, si més no l'esperem. Cal aprofitar i decidir-nos, traspassar efectivament aquesta porta per poder estar dins quan es tanqui, per la causa que sigui. No durarem sempre. I tampoc és bona estratègia pensar que tant li fa, que aquí “dins” tenim el lloc assegurat per família, per ser creients de tota la vida. Jesús adverteix als seus benvolguts germans jueus, en la línia de la primera lectura, que el pla del Pare és admetre tothom qui vingui d’“orient i occident”, als altres, els gentils. L'Aliança no depèn ja d'on o com s'ha nascut sinó de la trobada i la relació personal de cadascun amb Crist, Déu fet home, oferta a tothom com a camí de salvació i de vida. La redempció, la vida nova, el veritable futur personal i comunitari es juguen en el tu a tu del coneixement recíproc amb aquest Home i les exigències, plenament humanes, que proposa.

» Primera Lectura

Lectura del llibre d'Isaïes (Is 66,18–21)

Això diu el Senyor: «Jo conec les obres dels homes i els seus pensaments. Jo mateix vindré a reunir la gent de totes les nacions i de totes les llengües. Tots vindran aquí i veuran la meva glòria, i faré un prodigi enmig d’ells. Després enviaré alguns dels supervivents a les altres nacions, a Tarsís, a Fut i a Lud, a Mòsoc i a Ros, a Túbal i a Javan, a les illes llunyanes, que mai no havien sentit parlar de mi ni havien vist mai la meva glòria, i anunciaran la meva glòria entre les nacions. I de totes les nacions portaran els vostres germans com una ofrena al Senyor. Els portaran a cavall, en carruatges, en lliteres, muntats en mules o en dromedaris, fins a la muntanya santa de Jerusalem, diu el Senyor. Els presentaran tal com els israelites presenten en vasos purs la seva ofrena en el temple del Senyor, i jo fins en prendré alguns d’entre ells per fer-ne sacerdots o levites.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 12,5-7.11-13)

Germans, heu oblidat les paraules encoratjadores que l’Escriptura us adreça com a fills: «Fill meu, no desestimis la correcció que ve del Senyor, no et cansis quan ell et reprèn, perquè el Senyor repta aquells que estima, fa sofrir els fills que ell prefereix.» És per a la nostra correcció, que sofrim: Déu us tracta com a fills. Perquè, quin fill hi ha que el seu pare no corregeixi? La correcció, de moment, no sembla que porti alegria, sinó tristesa, però més tard, els qui han passat per aquest entrenament en cullen en pau el fruit d’una vida honrada. Per això enfortiu les mans que es deixen anar i els genolls que es dobleguen, aplaneu el camí per on passa el vostre peu, perquè el qui va coix no es faci més mal, sinó que es posi bé.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (Lc 13,22-30)

En aquell temps, Jesús, tot fent camí cap a Jerusalem, passava per viles i pobles i ensenyava. Algú li preguntà: «Senyor, són pocs els qui se salven?» Ell contestà: «Correu, mireu d’entrar per la porta estreta, perquè us asseguro que molts voldran entrar-hi i no podran. »Després que el cap de casa s’haurà alçat a tancar la porta, de fora estant començareu a trucar i direu: “Senyor obriu-nos.” Ell us respondrà: “No sé d’on sou.” Llavors començareu a dir-li: “Menjàvem i bevíem amb vós i ensenyàveu pels nostres carrers.” Ell us respondrà: “No sé d’on sou. Lluny de mi, tots vosaltres que obràveu el mal.” »Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents quan veureu Abraham, Isahac i Jacob amb tots els profetes en el regne de Déu, mentre que a vosaltres us hauran tret fora. I vindrà gent d’orient i d’occident, del nord i del sud i s’asseuran a taula en el regne de Déu. Mireu, ara són darrers els qui llavors seran primers, i són primers els qui llavors seran darrers.»

LECTURES DEL DIUMENGE