Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Quan et conviden vés a ocupar el lloc darrer»
30-08-2019
«Quan et conviden vés a ocupar el lloc darrer»

L'Evangeli ens porta avui una d'aquestes perles de la saviesa de Jesús, que treu no de llibres i autoritats, sinó de l'experiència mateixa de la vida, il·luminada per Déu. Aquesta podria ser molt bé una definició de la pròpia Saviesa a nivell bíblic (primera lectura): en un temps en què ja no hi havia profetes o no eren escoltats ni considerats, apareixen altres mediadors de la Paraula viva de Déu que són els savis. Aquests, llegeixen i investiguen tot el que saben i poden i, encara més, reflexionen sobretot el que han llegit fins a arribar a multitud de conclusions (no fa molts diumenges que llegíem algunes conclusions de qui s’anomenava a si mateix el Qohelet), però sense excloure d'elles la vida sinó, al contrari, confrontant-les totes amb l'experiència bàsica de compartir la realitat en què tots hem de coincidir. Per al jueu en general i per als savis en particular, el Déu revelat roman i parla des de la realitat, no des d’un cel d’una particular creació o invenció on tot funciona segons les seves regles. El Déu veritable no tem la realitat, al contrari, en ella s'enfronta i contraposa als falsos déus, a les equivocades suposicions humanes, revelant la raó profunda de moltes conductes personals i comunitàries que s'oposen a Déu i també al bon sentit.

És per això que vivien, i per tant ensenyaven, la humilitat. Humilitat té poc que veure amb humiliació. Més aviat al contrari: qui no és humil sol acabar humiliat, com suggereix l'Evangeli. La humilitat és l'actitud més correcta de qui és conscient de si mateix, del seu valor i dels seus límits, quan es relaciona amb els altres en la realitat de cada dia. Déu només es mostra als humils, això és, als qui saben, més o menys, qui són i on estan, què poden abastar i què no, amb tot el realisme possible. L'Evangeli no convida mai a la humiliació o a rebaixar-se sinó, com diria Teresa de Jesús, a “caminar en veritat”, això és, a reconèixer que no som el melic del món, sinó uns més, capaços de moltes coses al mateix temps que incapaços d'algunes altres. I que aquestes capacitats es potencien i milloren en col·laboració i fraternitat amb els altres. Per això l'humil no ofèn sinó conjumina i és més volgut que l'home generós.

» Primera Lectura

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira [Sir 3,19-21.30-31 (gr. 17-18.20.28-29)]

Fill meu, sigues modest en tot el que facis i et veuràs més estimat que el qui dóna esplèndidament. Com més gran ets més humil has de ser, i Déu et concedirà el seu favor. Déu, que és veritablement poderós, revela els seus secrets als humils. La desgràcia dels descreguts no té remei, perquè ha arrelat en ells una planta dolenta. El cor dels assenyats comprèn els proverbis dels assenyats, l’orella atenta s’alegra de sentir parlar amb seny.

» Segona Lectura

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 12,18-19.22-24a)

Germans, vosaltres no us heu acostat a aquella muntanya palpable del Sinaí, que era tota ella foc ardent, foscor, negra nuvolada i tempesta, ni heu escoltat el toc del corn i la veu que pronunciava aquelles paraules. Els mateixos que sentiren la veu suplicaren que no continués parlant-los. Vosaltres us heu acostat a la muntanya de Sió, a la ciutat del Déu viu, la Jerusalem celestial, a miríades d’àngels, a l’aplec festiu dels primers inscrits com a ciutadans del cel; us heu acostat a Déu, jutge de tots, als esperits dels justos que ja han arribat a terme, a Jesús, el mitjancer de la nova aliança.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (Lc 14,1a.7-14)

Un dissabte, Jesús entrà a menjar a casa d’un dels principals fariseus. Ells l’estaven observant. Jesús notà que els convidats escollien els primers llocs i els proposà aquesta paràbola: «Quan algú et convida a un dinar de casament, no et posis al primer lloc: si hi hagués un altre convidat més honorable que tu, vindria el qui us ha convidat a tots dos i et diria: “Cedeix-li el lloc”, i tu hauries d’ocupar el lloc darrer, tot avergonyit. Més aviat quan et conviden vés a ocupar el lloc darrer, i quan entrarà el qui t’ha convidat et dirà: “Amic, puja més amunt.” Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula, perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.» Després digué al qui l’havia convidat: «Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni altres parents teus, ni veïns rics. Potser ells també et convidarien, i ja tindries la recompensa. Més aviat, quan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors: ells no tenen res per recompensar-t’ho, i Déu t’ho recompensarà quan ressuscitaran els justos.»

LECTURES DEL DIUMENGE