Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Si algú vol venir amb mi i no posposa...»
06-09-2019
«Si algú vol venir amb mi i no posposa...»

A l’evangeli d’avui, Jesús parla directament als seus seguidors i deixebles sobre les condicions reals i realistes per a seguir els seus passos. A la primera lectura, que acostuma a orientar la interpretació de l'Evangeli, se’ns mostra la dificultat de conèixer i entendre la voluntat de Déu, quan sovint no ni som capaços de destriar ni d’actuar en la nostra “vida terrenal”: “si amb prou feines ens afigurem les coses de la terra, si ens costa descobrir allò mateix que tenim entre mans”. Aleshores, per a conèixer les del cel, cal la saviesa de les altures, el Sant Esperit que ve del cel. En canvi, la paraula de Jesús ve d'Ell, que camina sobre la terra. És una paraula clara, objectiva amb la qual ens hem de decidir. Però no parla només des de la terra, sinó com a Fill de Déu, com a Senyor que trepitja aquest món, i per això coneix bé les seves possibilitats i límits, sinó que també ens fa arribar directament la Paraula de Déu.

 

I el missatge no pot ser més clar: no hi pot haver res entre Jesús i el seu deixeble: ni béns ni llaços terrenals, fins i tot el més “sagrats”. Cap altre compromís es pot interposar en la relació directa entre Jesús i qui decideixi seguir-lo. Ni tan sols allò més proper i real, com la pròpia realitat, sentiments, gustos i vida del deixeble. Seguir Jesús no és construir un ideal, un regne de somnis i fantasia, l'esperança d'una altra vida sinó anar darrere d'Ell portant la creu, la que Ell ha assumit per a la salvació de tothom. I això de “salvar” no és cap entelèquia o projecte espiritual sinó que es tracta de guarir el cor humà, on nia i s’arrela el mal que ens neguiteja. I per a això no hi ha més remei que “aguantar-lo”, deixar que aquest mal i l'odi ens passin pel damunt per a poder-los transformar amb el poder de Déu, l'únic que pot fer-hi front i canviar-ho sense destruir al seu portador, que som cadascun de nosaltres. Per això, aquesta reflexió: això últim no és possible sense el primer. Sense haver-ho deixat tot, a tothom i, fins i tot, a un mateix, el deixeble no podrà assumir el seguiment ni la creu del mestre. Alguna cosa o algú l’aturarà i frenarà, li farà canviar l'opinió. Pel seguiment de Crist, com per a tantes altres coses, es requereix conèixer bé els termes i les condicions i tenir el ferm coratge d'acceptar-los i mantenir-los.

» Primera Lectura

Lectura del llibre de la Saviesa (Sv 9,13-18)

Quin home pot conèixer què desitja Déu? Qui pot descobrir la voluntat del Senyor? Perquè els raonaments dels mortals són insegurs, són incertes les nostres previsions: el cos que es descompon afeixuga l’ànima, aquesta cabana de terra és una càrrega per a l’esperit, capaç de meditar. Si amb prou feines ens afigurem les coses de la terra, si ens costa descobrir allò mateix que tenim entre mans, qui haurà estat capaç de trobar un rastre de les coses del cel? Qui hauria conegut mai què desitjàveu, si vós mateix no haguéssiu donat la saviesa, si no haguéssiu enviat de les altures el vostre Esperit Sant? Així s’han redreçat els camins dels habitants de la terra, els homes han après a conèixer què és del vostre grat, i la saviesa els salva.

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau a Filèmon (Flm 9b-10.12-17)

Estimat: Jo, Pau, ambaixador de Crist i pres per causa d’ell, recorro a tu intercedint a favor del meu fill Onèsim, jo que l’he engendrat en la fe estant a la presó. Ara te’l retorno com si t’enviés el fruit de les meves entranyes. Jo hauria volgut retenir-lo al meu costat perquè em servís en lloc teu mentre seré a la presó per causa de l’evangeli, però no he volgut fer res sense el teu consentiment: no m’hauria agradat obligar-te a fer un favor com aquest, si tu no el feies de bon grat. Qui sap si, providencialment, Onèsim se separà un moment de tu perquè ara el recobris per sempre, i no com esclau, sinó molt més que això: com un germà estimat. Ho és moltíssim per a mi, però més encara ho ha de ser per a tu, tant humanament com en el Senyor. Per tant, si em comptes entre els qui tenim part en uns mateixos béns, rep-lo com em rebries a mi mateix.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (Lc 14,25-3)

En aquell temps, Jesús anava amb molta gent. Ell es girà i els digué: «Si algú vol venir amb mi i no m’estima més que el pare i la mare, que l’esposa i els fills, que els germans i les germanes, i fins i tot que la pròpia vida, no pot ser deixeble meu. Qui no porta la seva creu per venir amb mi, no pot ser deixeble meu. »Suposem que algú de vosaltres vol construir una torre. ¿No us asseureu primer a calcular-ne les despeses per veure si teniu recursos per acabar-la? Perquè, si després de posar els fonaments, no podíeu acabar l’obra, tots els qui ho veurien començarien a burlar-se’n i dirien: “Aquest home havia començat a construir, però no pot acabar.” Si un rei vol anar a combatre amb un altre, ¿no s’asseurà primer a deliberar si amb deu mil homes podrà fer front al qui ve contra ell amb vint mil? I si veia que no pot, quan l’altre encara és lluny li enviarà delegats a negociar la pau. Així també ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té.»

LECTURES DEL DIUMENGE