Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

"L'amo va felicitar l'administrador injust per la seva astúcia"
21-09-2019
"L'amo va felicitar l'administrador injust per la seva astúcia"

La paràbola que avui presenta l’Evangeli és una de les que només surten a la narració de Lluc,  l’evangelista que ens acompanya aquest any. Ja la primera lectura, com a context, criteri o contrast d’aquest evangeli, és una diatriba profètica contra l'abús en la possessió de riquesa. Lluny de donar suport o fomentar un “pobrisme” allunyat de la realitat, els profetes denunciaven injustícies ben concretes i determinades, com els que tenen molt o gairebé tot i abusen del seu poder i influència per a empobrir als altres, sense adonar-se’n que això, a la llarga, significa el seu propi empobriment. O que els béns, els diners, el treball son necessaris per a un mateix, però també per veure que no estem sols, que depenem els uns dels altres. Qui fabrica necessita del comprador i viceversa, i qui treballa a qui crea i sosté aquest treball.

I si a la paràbola del diumenge passat descobríem que les relacions i dependències que tenim els uns amb els altres no són lligams frustrants sinó possibilitats de desenvolupament i creixement, el text d'aquest diumenge insisteix en el mateix. En primer lloc, hem dit moltes vegades que les paràboles no són una mena d'historietes moralitzadores amb exemples de com viure la fe en concret. En aquesta, es troben pocs exemples: un administrador deshonest que és acomiadat i no vol ni treballar ni anar a captar i troba una manera alternativa de fer-se valer –i potser de ser acollir o de recollir– quan perdi la seva posició. A nosaltres ens sobta que el propietari feliciti l'administrador per la seva astúcia. Però, la felicitació no és pel seu engany (primer amb anys de robatori i deshonestedat i després falsificant a la baixa els rebuts dels seus deutors) sinó a una altra cosa. En realitat, l'administrador treu dels rebuts una quantitat que podria correspondre a la seva comissió, justa o injusta, deixant només la part neta del deute. La felicitació, i el missatge per als deixebles, és haver sabut renunciar a un benefici, lícit o il·lícit o a tots dos, a canvi d’acolliment, benevolència i compassió. És a dir, que més important que els diners, que l'acumular, que cercar el benefici pel benefici, és saber renunciar fins i tot al que tenim o mereixem per tal d’obtenir i merèixer relacions humanes, que són la carn, el fruit veritable, l'alegria de l'existència. L'amor es guanya, es rep, mai es compra, i si es compra no ho és d’amor.

» Primera Lectura

Lectura de la profecia d'Amós (Am 8,4-7)

Escolteu això, vosaltres que us abraoneu sobre els pobres per anorrear els desvalguts del país, vosaltres que dieu: «Quan haurà passat la festa de la lluna nova per poder vendre queviures! Quan haurà passat el dissabte per poder obrir els graners! Vendrem el gra amb mesures més petites i, per cobrar, pesarem la moneda amb pesos més grans. Farem trampa amb les balances i vendrem el rebuig barrejat amb el gra. Per tenir un esclau, comprarem amb diners gent necessitada, amb un parell de sandàlies comprarem un pobre.» El Senyor ho jura per la glòria de Jacob: «No oblidaré mai tot això que fan.»

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu (1Tm 2,1-8)

Primer de tot us recomano que feu a Déu pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els homes, pels reis i per tots els qui tenen autoritat, perquè puguem portar una vida tranquil·la i serena, tota donada a la pietat i a l’honestedat. Pregar així és bo i agradable a Déu, el nostre salvador, que vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat. Hi ha un sol Déu. El mitjancer entre Déu i els homes és també un de sol, l’home Jesucrist, que es donà ell mateix per rescatar tots els homes. El testimoniatge sobre tot això ha estat fet públic al temps apropiat, i jo n’he estat fet herald i apòstol, mestre per instruir en la fe i en la veritat els qui no són jueus. Això que dic és veritat, no menteixo. Desitjo que els homes preguin pertot arreu, i que puguin alçar les mans netes, evitant les baralles i les discussions

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (Lc 16,1-13)

En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles: [«A un home ric li van denunciar que el seu administrador malversava els seus béns. Ell el cridà i li digué: “Què és això que sento dir de tu? Dóna’m comptes de la teva administració: d’ara endavant ja no podràs administrar els meus béns.” L’administrador va pensar: “Què podré fer, ara que el meu amo em despatxa de l’administració? Per cavar, no tinc prou força; anar a captar em fa vergonya. Ja sé què he de fer per trobar qui em vulgui a casa seva quan perdré l’administració.”» I cridà un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué: “Quant deus al meu amo?” Ell li contestà: “Cent bidons d’oli.” Li digué: “Aquí tens el teu rebut. Seu de pressa i escriu-ne un que digui cinquanta.” A un altre li digué: “I tu, quant deus?” Li contestà: “Cent sacs de blat.” Li diu: “Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta”.» I aquest administrador de riquesa enganyosa, el Senyor el lloà així: «Ha estat prudent, perquè, en el tracte amb els homes de la seva mena, els homes del món són més prudents que els fills de la llum. »I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa de la riquesa enganyosa, perquè quan desaparegui, trobeu qui us rebi eternament a casa seva.] »L’home que és fidel en els béns que valen poc també ho serà en els de més valor, i l’home infidel en els béns que valen poc, també ho serà en els de més valor. Per això, si no fóssiu fidels en l’administració de les riqueses enganyoses, qui us confiaria les riqueses veritables? Si no fóssiu fidels en les riqueses que són d’un altre, qui us confiaria les que de dret us corresponen? Ningú no pot servir dos amos: si estima l’un, no estimarà l’altre, si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses.»

LECTURES DEL DIUMENGE

«No tenen vi»
18-01-2019
«No tenen vi»