Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Entre nosaltres i vosaltres hi ha una fossa immensa»
27-09-2019
«Entre nosaltres i vosaltres hi ha una fossa immensa»

L'evangelista Lluc va trobar un filó i una pedagogia adequada per transmetre l'ensenyament de Jesús mitjançant paràboles. No hi ha dubte que ell les va utilitzar i que va ser un mestre en aquesta tècnica, narrativa en primer lloc i també literària, amb la qual la Paraula de Déu i la realitat es poden confrontar mútuament per interpretar-se i revelar aspectes desconeguts d'una i altra. Una paràbola és el més semblant, en el món antic, a una pantalla en la qual ens podem examinar a nosaltres mateixos i a la nostra vida des d’altres punts de vista, sense el desavantatge que té la crítica o el judici directe que puguem o ens puguin fer, que tenen com a conseqüència el bloqueig i, per tant, que no canviem res de la vida que vivim i com l'afrontem. Novament, la primera lectura, un altre text profètic, ens proporciona el context: tampoc la paràbola parla en aquesta ocasió del que sembla (pobres i rics) sinó de maneres d'encarar la vida i de contemplar-nos i relacionar-nos els uns amb els altres. En aquest món, vist i interpretat per ulls humans, Déu hi va introduir la Llei, l'Aliança, perquè ens adonem de la complexitat de la realitat i de les relacions entre les persones, l'autèntica base d'aquest món humà.

La Llei estableix límits, revela orígens i motivacions, assenyala metes d'unió i fraternitat, intenta suavitzar i obrir el cor humà més enllà de la llei del més fort, més ric o més ràpid. Quan això no es respecta i tothom va a la seva, creient-se únic i al cim de la cadena social, acostuma a succeir algun fet que ens recorda que tots som iguals en feblesa i falta de seguretats. Les castes rígides i inamovibles en la seva riquesa o superioritat de dons naturals no poden subsistir sense recolzar-se de tots els altres. Acostumen a ser els qui apleguen les desgràcies, el desterrament, com a part més valuosa d'un botí. El que som i hem rebut, ens recorda la paràbola evangèlica, no és motiu per a menysprear ni apartar ningú, ans tot el contrari: són elements per a obrir llaços i ponts que superin els nombrosos abismes que la naturalesa i els conflictes creen entre nosaltres. Només reconeixent-nos com a persones, independentment de la nostra condició i circumstàncies, podem començar o recomençar un camí que no porti a la futilitat, el desaprofitament i la negació, sinó a l'amor i a la vida veritables.

» Primera Lectura

Lectura de la profecia d’Amós (Am 6,1a.4-7)

Això diu el Senyor, Déu de l’univers: «Ai dels qui viuen tranquils a Sió, dels qui es creuen segurs al turó de Samaria! S’estiren en llits de marfil, s’aclofen en els seus sofàs, mengen els anyells més tendres i els vedells engreixats a les estables, improvisen al so de l’arpa, creen com David les seves melodies, beuen el vi en grans copes, i s’ungeixen amb els perfums més fins, però no els fa cap pena el desastre de les tribus de Josep. Per això ara seran els primers en les files dels deportats; així s’acabarà l’orgia dels vividors.»

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu (1Tm 6,11-16)

Home de Déu, busca de practicar sempre la justícia, la pietat, la fe, l’amor, la paciència, la mansuetud. Lluita en el noble combat de la fe i guanya’t la vida eterna. És per a obtenir-la que vas ser cridat i vas confessar noblement la fe en presència de molts testimonis. Davant Déu, font de tota vida, i davant Jesucrist, que sota Ponç Pilat donà testimoni amb la seva noble confessió, et recomano que guardis irreprensible i sense falta el manament rebut, fins que es manifestarà Jesucrist, el nostre Senyor.

Quan serà l’hora, farà aparèixer la seva manifestació aquell qui és de debò feliç i l’únic Sobirà, el Reis dels reis i el Senyor dels senyors, l’únic que té com a pròpia la immortalitat i habita en una llum inaccessible: Cap home no l’ha vist mai, ni és capaç de veure’l. A ell l’honor i el poder per sempre. Amén.

» Evangeli

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 16,19-31)

En aquell temps, Jesús digué als fariseus: «Hi havia un home ric que anava vestit de porpra i de lli finíssim, i cada dia celebrava festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s’estava estirat vora el seu portal amb tot el cos nafrat, esperant satisfer la seva fam amb les engrunes que queien de la taula del ric. Fins i tot venien els gossos a llepar les seves úlceres. El pobre morí, i els àngels el portaren a la falda d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar.

»Arribat al país dels morts i estant en un lloc de turments, alçà els ulls, veié de lluny Abraham, amb Llàtzer a la falda, el cridà i li digué: “Abraham, pare meu, apiada’t de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo molt enmig d’aquestes flames.” Abraham li respongué: “Fill meu, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, i a Llàtzer mals, però ara ell ha trobat consol i tu, sofriments. Pensa també que entre nosaltres i vosaltres hi ha una fossa immensa, tant que si algú volgués passar del lloc on sóc jo cap on sou vosaltres, no podria, ni tampoc del vostre lloc al nostre.”

»El ric digué: “Llavors, pare, et prego que l’enviïs a casa meva. Hi tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també en aquest lloc de turments.” Abraham li respongué: “Ja tenen Moisès i els profetes: que els escoltin.” El ric contestà: “No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si anava a trobar-los algú que torna d’entre els morts, sí que es convertiran.” Li diu Abraham: “Si no fan cas de Moisès i dels profetes, ni que ressuscités algú d’entre els morts no es deixarien convèncer”.»

LECTURES DEL DIUMENGE

«Vine amb mi»
03-05-2019
«Vine amb mi»