Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Doneu-nos més fe.»
04-10-2019
«Doneu-nos més fe.»

Tot l'ensenyament de Jesús que  Lluc ens exposa cal entendre’l des de la comprensió i l'acceptació de la persona de Jesús. És a dir: per a l'evangelista, i per als creients, Jesús ha canviat la realitat i reorienta, explica i manté les decisions dels seus seguidors i deixebles (i segons ells, de tothom). Les paraules de Jesús, els seus gestos, accions i actituds, són la resposta de Déu al clam o queixa que expressa molt bé la primera lectura: ‘Fins quan, Senyor, demanaré auxili i no m’escoltareu? Per què deixeu que vegi aquestes calamitats i contempli tantes penes?’ I com, com diu la mateixa lectura, només s’obté la resposta divina, que finalment arriba, mitjançant la fe. Aquesta és la relació personal amb Déu que permet veure que és Ell qui sosté tota realitat i què cal esperar, entendre, viure, decidir per a afrontar les situacions difícils. Per dir-ho d’una altra manera, qui no té paciència i esperança, juntament amb la fe, no pot veure que la vida i la història avancen per la gràcia i la intervenció de Déu. Per això, amb raó, els deixebles li demanaven a Jesús que augmentés la seva fe i Ell responia amb una sèrie d'afirmacions que també ens serveixen a nosaltres per a entendre que ens cal creure més i millor. La fe és la nostra relació personal real amb Déu a través de Jesús. Significa haver-lo conegut, haver respost a la seva crida, al seu pas per la nostra vida, a més d’un temps d’aprenentatge, seguiment i obediència efectiva a la seva paraula. Els grans amics de Crist i de Déu són els qui han tingut la gran experiència de sentir-se estimats, escoltats, perquè el Senyor respon, quan es compleixen (“encuentran” diria Teresa de Jesús) les “condicions”, és a dir, quan es respecta la nostra manera de ser i relacionar-nos i també la seva.

Creure és acollir, respectar, deixar espai a l'altre, ja sigui amb majúscules o minúscules. I Jesús ens fa veure la nostra condició amb plena claredat: som “servents”, això és, criatures, éssers naturalment limitats que no podem saber ni entendre-ho tot. Si en diumenges anteriors se'ns recordava que no estem solos en aquesta vida, que depenem els uns dels altres com a germans, avui se'ns recorda que no som petits déus i que això és un alliberament i, també, que la nostra relació amb el Senyor, el Creador no és  d’esclau o “serf” sinó de servidor. Hem estat creats però per a ser fills, una dignitat que, no obstant això, només podem gaudir plenament en la fe, en la confiança que implica viure com a autèntics germans de tothom.

» Primera Lectura

Lectura de la profecia d'Habacuc (Ha 1,2-3.2,2-4)

Fins quan, Senyor, demanaré auxili i no m’escoltareu, cridaré: «Violència», i no em salvareu? Per què deixeu que vegi aquestes calamitats i contempli tantes penes? Tinc davant els ulls devastacions i violències; hi ha baralles i s’aixequen discòrdies. El Senyor em respongué: «Escriu una visió, grava-la sobre tauletes d’argila, que es puguin llegir corrents. És una visió per a un moment determinat, que aspira al seu terme, i no fallarà. Espera-la, si es retardava; segur que vindrà, no serà ajornada. »L’home d’esperit orgullós se sentirà insegur, però el just viurà perquè ha cregut.»

» Segona Lectura

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu (2Tm 1,6-8.13-14)

Estimat, et recomano que procuris revifar la flama del do de Déu que portes en virtut de la imposició de les meves mans. L’Esperit que Déu ens ha donat no és de covardia, sinó de fermesa, d’amor i de seny. Per tant, no t’avergonyeixis ni del testimoni que donà el nostre Senyor ni de mi, que estic empresonat per ell; tot el que has de sofrir juntament amb l’obra de l’evangeli, suporta-ho amb la fortalesa que Déu ens dóna. Tingues com a norma la doctrina sana que has escoltat dels meus llavis, i viu en la fe i en l’amor de Jesucrist. El tresor que t’ha estat confiat és valuós. Guarda’l amb la força de l’Esperit Sant que viu en nosaltres.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (Lc 17,5-10)

En aquell temps, els apòstols digueren al Senyor: «Doneu-nos més fe.» El Senyor els contestà: «Només que tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mar”, us obeiria. »Suposem que algú de vosaltres té un esclau llaurant o pasturant el ramat. Quan ell torna del camp, li dieu mai que entri de seguida i segui a taula? No li dieu, més aviat, que prepari el sopar, que estigui a punt de servir-vos mentre mengeu i beveu, i que ell menjarà i beurà després? I quan l’esclau ha complert aquestes ordres, qui ho agraeix? Igualment vosaltres, quan haureu complert tot allò que Déu us mana, digueu: “Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure”.»

LECTURES DEL DIUMENGE