Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Aixeca’t i vés-te’n. La teva fe t’ha salvat.»
11-10-2019
«Aixeca’t i vés-te’n. La teva fe t’ha salvat.»

Jesús ensenyava amb una autoritat pròpia que poc tenia a veure amb la que transmetien les escoles de pensament o d'escribes, però no solament això  (ho dic perquè altres també ho han fet, ho milloro, resumeixo o amplio). Jesús, sobretot, actuava, decidia, feia realitat en cada moment les seves actituds i decisions profundes, la seva visó de la realitat i de les persones. Així, quan ensenyava l'Evangeli, no es limitava a criticar i assenyalar la malaltia, el mal, el menyspreu que nia en el cor de moltes persones, sinó que, sobretot, intentava posar-hi remei. No solament denunciava sinó que procurava el remei que curés, donés ànims o convencés la persona que tenia davant que també era un preferit de Déu, com hom som tots. En el relat d’avui, Jesús va cap a Jerusalem,  a complir el seu “èxode”, com diu el mateix evangelista i es troba amb uns leprosos, l'exemple per excel·lència de la discriminació social i religiosa, literalment, pitjors que uns empestats o uns immigrants pobres avui dia. Ells el reconeixen pel seu nom i li demanen que se’n “compadeixi”.

N’hi ha prou amb la trobada i la petició perquè es curin i Jesús només els hi ha de dir que es presentin als sacerdots per a certificar-ho i recuperar la seva vida, els seus drets socials i religiosos, per a tornar a ser persones. Tots ells, a la seva manera, creuen i confien, perquè, mentre van de camí, queden efectivament nets. Tanmateix, només un, en adonar-se de la seva curació,  torna per a agrair, potser per a trobar una mica més de significat en aquesta trobada benaurada que ha tingut amb aquest home extraordinari. I, casualment, és un estranger, un “heretge” samarità. El fet no és extraordinari com ens recorda la primera lectura: de tots els leprosos del seu temps, el profeta Eliseu va deslliurar de la lepra a només un estranger, el general sirià Naamàn. Com ell, també aquest es va adonar del que significa la curació física, el gest humà de Jesús: que s'havia trobat amb el Déu capaç de refer-lo en el seu interior, de donar el veritable sentit i objectiu a la seva vida. I, per això, en tornar, rep de Jesús la paraula que tots necessitem: que ens digui que la nostra fe, que la nostra relació amb Ell, que el nostre obrir-nos a la seva gràcia, perdó i compassió, ens ha salvat, ens ha fet persones noves i renovades, capaços de reconèixer quant som estimats i, sobretot, quant podem estimar també nosaltres.

» Primera Lectura

Lectura del segon llibre dels Reis (2Re 5,14-17)

En aquells dies, Naaman de Síria baixà al Jordà i s’hi banyà set vegades, com li havia dit Eliseu, l’home de Déu. La pell se li tornà com la d’una criatura i quedà pur de lepra. Llavors se’n tornà amb tot el seu seguici cap a l’home de Déu, entrà a casa d’ell i, dret al seu davant, li digué: «Ara sé ben bé que, fora d’Israel, no hi ha cap altre Déu enlloc més de la terra. Per favor, accepta un present del teu servidor.» Eliseu li digué: «No acceptaré res. T’ho juro per la vida del Senyor, davant del qual estic sempre, a punt per servir-lo.» Naaman insistia que admetés el present, però Eliseu s’hi negà. Llavors Naaman digué: «¿Permets que el teu servidor carregui dues mules de terra d’aquest país? És que d’ara endavant el teu servidor no oferirà cap holocaust ni cap altra víctima a altres déus, sinó només al Senyor.»

» Segona Lectura

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu (2Tm 2,8-13)

Estimat, pensa que Jesucrist, del llinatge de David, ha ressuscitat d’entre els morts. Aquesta és la bona nova que jo predico, i per això he de sofrir fins trobar-me empresonat com si fos un malfactor. Però les presons no poden encadenar la paraula de Déu. Jo ho suporto tot per amor dels elegits, perquè ells també aconsegueixin la salvació i la glòria eterna que Déu ens dóna en Jesucrist. Això que diem és ben cert: Si morim amb ell, també viurem amb ell; si som constants en les proves, també regnarem amb ell; si el neguem, ell també ens negarà; però, com que no pot negar-se ell mateix, ell continua fidel si nosaltres no li som fidels.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (Lc 17,11-19)

Un dia, Jesús, tot anant a Jerusalem, passava entre Samaria i Galilea. Al moment que entrava en un poblet li sortiren deu leprosos, que s’aturaren un tros lluny i cridaren: «Jesús, mestre, apiadeu-vos de nosaltres!» En veure’ls Jesús els digué: «Aneu a presentar-vos als sacerdots.» Mentre hi anaven, quedaren purs de la lepra. Un d’ells, quan s’adonà que estava bo, tornà enrere donant glòria a Déu amb grans crits, es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Era un samarità. Jesús digué: «No eren deu els qui han estat purificats? On són els altres nou? Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?» Llavors li digué: «Aixeca’t i vés-te’n. La teva fe t’ha salvat.»

LECTURES DEL DIUMENGE

«Vine amb mi»
03-05-2019
«Vine amb mi»