Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

"Us asseguro que aquest tornà perdonat a casa seva i l’altre no"
25-10-2019
"Us asseguro que aquest tornà perdonat a casa seva i l’altre no"

L’Evangeli ens continua fent pedagogia sobre l'oració amb una altra paràbola per fer-nos veure la nostra relació amb Déu, perquè, en la necessitat i realitat de la fe feta vida, això és realment l'oració. Cal pregar, mantenir la pregària, se'ns deia el diumenge passat. I avui se’ns diu que és en l'oració insistent on no solament coneixem el veritable rostre de Déu sinó qui som cadascú de nosaltres i com vivim la nostra relació amb Ell. A més, pregar pot fer-ho qualsevol, independentment de la seva situació, fins i tot sense ser un cristià formal o vivencial. Però l'oració ens encara amb la veritat, amb el rostre autèntic de Déu que és “just, no pot ser parcial, escolta les súpliques de l'oprimit”, com diu la primera lectura; que escolta sempre els crits del pobre, els únics capaços de travessar els núvols. Aquesta afirmació de cap manera significa que el Senyor no escolta tothom ni en tota circumstància sinó que, encara que no ho sembli, escolta particularment les queixes de la injustícia. Perquè aquesta injustícia pot arrelar fàcilment, i de fet ho fa, dins de cadascun, per això la trobem també arreu. Només la llum de l'oració i la vivència de la fe cristiana, principalment en el servei dels uns pels altres, la posa de manifest i la combat.

La paràbola que narra Jesús val per a qualsevol situació religiosa, per a advertir que tampoc aquí les coses són el que semblen. Pregar ho pot fer, i ho ha de fer, qualsevol però fer experiència de la “justificació”, com diu l'Evangeli, només la fa qui realment s'obre a la veritat de la misericòrdia divina. Per a caminar amb la llum de Déu, “caminar en veritat”, que deia santa Teresa, que és la “veritable humilitat”, ens hem d’abandonar a la contemplació d'Aquell que més ens estima. De fet, només qui ens estima ens dirà la veritat que se’ns manifesta en la relació personal. Només qui no ens vol utilitzar farà que ens adonem de com ens tractem realment i com tractem els altres en la vida. En la fe, la nostra veritable realitat només es pot veure en el mirall de la misericòrdia divina, qui ens estima, perdona i dona suport, però des de la nostra veritat, no des d'una imatge falsa o idealitzada o menyspreada que puguem tenir.

“Humiliar-se” no té res a veure amb menysprear-se –de fet, el menyspreu com el maltractament, no es contempla en cap relació, ni humana ni divina– sinó amb conèixer qui som, com Déu ens estima i ens situa en el nostre lloc, únic, però en relació amb tots els altres, que són germans i germanes.

» Primera Lectura

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira (Sir 35,12-14.16-18)

El Senyor fa justícia, no té miraments amb el prestigi dels homes, no es deixa influir per ningú en perjudici dels pobres; escolta la pregària dels oprimits, no es fa sord al clam dels orfes ni al plany insistent de les viudes. El Senyor rep benèvolament els qui l’honoren, el clam d’aquests homes arriba al cel, el crit d’auxili dels desvalguts penetra més enllà dels núvols, i ells no es consolen fins que arriba a terme, no desisteixen mentre l’Altíssim no intervingui per fer justícia a favor dels innocents. El Senyor no s’entretindrà, no tardarà a sortir a favor d’ells.

 

» Segona Lectura

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu (2Tm 4,6-8.16-18)

Estimat, pel que fa a mi, la meva vida ja és oferta com una libació vessada sobre l’altar. Ja m’ha arribat el moment de desfer les amarres i deixar el port. Després de lluitar en aquest noble combat i acabada la cursa em mantinc fidel. I ara ja tinc reservada la corona que m’he guanyat. El Senyor, jutge justíssim, me la donarà quan serà el dia, i no tan sols a mi, sinó a tots els qui enyoren la seva manifestació. Durant la meva primera defensa davant el tribunal no es presentà ningú a fer-me costat; tothom m’abandonà. Que Déu els ho perdoni. Però el Senyor m’assistia i em donà forces perquè acabés de proclamar el missatge de l’evangeli, i poguessin escoltar-lo tots els pagans. I Déu m’ha salvat de la gola del lleó. El Senyor em salvarà de tots els qui em volen perjudicar i em guardarà per al seu Regne celestial. A ell sigui donada la glòria pels segles dels segles. Amén.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (Lc 18,9-14)

En aquell temps, Jesús digué aquesta paràbola a uns que es refiaven que eren justos i tenien per no res a tots els altres: «Dos homes pujaren al temple a pregar: un era fariseu i l’altre cobrador d’impostos. El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: «Déu meu, us dono gràcies perquè no sóc com els altres homes: lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest cobrador d’impostos. Dejuno dos dies cada setmana i us dono la desena part de tots els meus ingressos.» Però el cobrador d’impostos, que s’havia quedat un tros lluny, ni gosava aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit i deia: «Déu meu, sigueu-me propici, que sóc un pecador.» Us asseguro que aquest tornà perdonat a casa seva i l’altre no; perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.»

LECTURES DEL DIUMENGE

«Vine amb mi»
03-05-2019
«Vine amb mi»