Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Aquest home també és un fill d’Abraham»
01-11-2019
«Aquest home també és un fill d’Abraham»

L'Evangeli de Lluc d’aquest diumenge ens mostra com Jesús fa realitat el regne que anuncia i el qual ens uneix indissolublement a la seva vida i a la seva persona. Aquest Regne manifesta la voluntat de Déu que se’ns recorda a la primera lectura: com és de positiva l'acció divina que sempre és creadora o recreadora i dona vida, en té cura, la guarda. El Senyor no refusa res que tingui vida ni s’atura davant les situacions que semblen perdudes. Per això Jesús, en el text d'avui, travessa ràpidament una ciutat plena de possibilitats per a buscar un fill d'Abraham esgarriat o perdut, perquè ha vingut per a això, no a reunir multituds conformades sinó a oferir a cadascun, en la seva situació particular, l'amor i la confiança d'un Pare que mai renúncia a cap dels seus fills. Per part seva, Zaqueu, el publicà, també mira de trobar el perdó i la misericòrdia encara que no sap com. Tanmateix, fa el possible per estar a la vora, al menys, per  veure el profeta que sap que denunciarà la seva vida d'injustícia i que representa el pas del Déu de la vida. Potser pensa, en secret, que té una oportunitat de canviar, de viure l'Aliança.

Per això el que succeeix és increïble: el profeta el reconeix enfilat on està i el crida pel seu nom. Només li diu això: "M’he de quedar a casa teva"; és també l'únic "retret". La sola presència d'aquest home, Jesús, li fa veure la seva realitat: és pecador i injust però té una sortida, una ocasió reconeixent el seu mal i la seva reparació. Promet indemnitzacions molt superiors a les que prescriu la Llei per als estafadors i lliurament de la meitat del que té per als que no tenen res. Ningú s’ha de sentir exclòs ni expulsat ni lluny del perdó de Déu però, al mateix temps, ha d'estar disposat a un canvi real de vida. Aquest canvi no es produeix ni per por al càstig ni per adoctrinament o “rentada de cervell”. Aquesta és la salvació que arriba, la nova vida restaurada des de la misericòrdia, l'acolliment, el lliurament, el perdó i que ens fa veure que tots som, més que fills d'Abraham, fills i filles de Déu, cridats i urgits a viure com a germans que s’estimen, s’ajuden, es perdonen.

» Primera Lectura

Lectura del llibre de la Saviesa (Sv 11,23-12,2)

Senyor, el món tot sencer davant vostre és com un gra que tot just inclina la balança, com un esquitx de rosada que cau a terra al matí. Justament perquè ho podeu tot us apiadeu de tothom i dissimuleu els pecats dels homes perquè puguin penedir-se. És que vós estimeu tot allò que existeix i no abomineu res d’allò que heu creat, ja que no heu fet res sense estimar-ho. Com persistiria res si vós no ho volguéssiu? Què continuaria existint si no rebés la vostra invitació? I vós, Senyor que estimeu la vida, tot ho planyeu, sabent que tot és vostre, ja que el vostre alè immortal és present en tots. Per això repreneu una mica els qui es desencaminen i, servint-vos d’allò mateix amb què han pecat, els amonesteu i els recordeu les seves culpes, perquè s’allunyin del mal i creguin en vós, Senyor.

» Segona Lectura

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Tessalònica (2Te 1,11-2,2)

Germans, sempre preguem per vosaltres, demanant que el nostre Déu us faci dignes de la vocació cristiana i amb el seu poder dugui a terme tots els bons propòsits i totes les obres que la fe us inspira. Així el nom de Jesús, el nostre Senyor, serà glorificat en vosaltres, i vosaltres en ell, per la gràcia del nostre Déu i de Jesucrist, el Senyor. Pel que fa a l’adveniment de Jesucrist, el nostre Senyor, i a la nostra reunió amb ell, us preguem, germans, que no perdeu el seny ni us alarmeu, encara que una suposada revelació de l’Esperit o una dita o carta que passés com si fos nostra anunciessin que el dia del Senyor és imminent.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (Lc 19,1-10)

En aquell temps, Jesús anà de pas a Jericó. Un home que es deia Zaqueu, cap de cobradors d’impostos i ric, intentava de veure qui era Jesús, però la gentada li privava la vista perquè era petit d’estatura. Llavors, per poder-lo veure, corregué endavant i s’enfilà en un arbre al lloc on Jesús havia de passar. Quan Jesús arribà en aquell indret alçà els ulls i li digué: «Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’he de quedar a casa teva.» Zaqueu baixà de seguida i el rebé tot content. Tothom qui ho veié criticava Jesús i comentava el fet que s’hagués quedat a casa d’un pecador. Però Zaqueu es posà dret i digué al Senyor: «Senyor, ara mateix dono als pobres la meitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat els restitueixo quatre vegades més.» Jesús li digué: «Avui s’ha salvat aquesta casa, ja que aquest home també és un fill d’Abraham. És que el Fill de l’home ha vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut.»

LECTURES DEL DIUMENGE