Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Els qui Déu considerarà dignes de tenir un lloc en el món que vindrà i en la resurrecció dels morts no es casaran»
08-11-2019
«Els qui Déu considerarà dignes de tenir un lloc en el món que vindrà i en la resurrecció dels morts no es casaran»

Jesús ensenyava i "mostrava", compartia l'experiència, que Déu és la vida. Ell n’és el creador, la protexeix, en té cura i, més encara, com diu el l’Evangeli d'avui, unir-se amb Ell, viure en comunió amb la seva Persona vol dir no morir, veure aquesta vida temporal traspassada per la vida eterna que és la característica fonamental de Déu i un do compartit amb nosaltres, gràcies a Jesucrist, com tot. Ja la primera lectura apunta com la revelació bíblica evoca aquesta convicció segons la qual Déu és Déu de vius i qui lliura la vida per Ell i per la Llei, no la perd sinó que és salvat definitivament, viu amb Ell per sempre. La lectura fa l'experiència d'uns creients que van preferir la mort abans de canviar de Déu i negar la seva fidelitat a la forma de vida determinada per l'Aliança, i aquest fet significa el martiri, el testimoni màxim de lliurament de la vida que mostra, precisament, que es creu en un Déu capaç de retornar aquesta vida que se li lliura.

Tanmateix, ho veiem a l'Evangeli, aquesta convicció no va arrelar a tot el judaisme, de manera que es podia professar la fe d'Israel sense creure en la resurrecció dels morts, especialment en aquells -els saduceus- que gaudien i bé de la seva vida temporal a causa del seu poder, influència i nombrosos béns. Com es veu, el debat es desenvolupava a alts nivells teològics però també intentant el mètode de la reducció a l'absurd: la resurrecció no té sentit perquè no resulta coherent amb les decisions que prenem en aquesta vida, especialment quan vam decidir complir la Llei de Déu . Seria com una contradicció. Jesús, com tantes altres vegades, esquiva el debat teòric i el porta a la vida, l’únic lloc per entendre de veritat l'Escriptura. Així,  del que es parla -allò que interessa des d'un punt de vista només humà- no és la simple prolongació d'aquesta vida i els seus èxits sinó assumir la ruptura que, necessàriament, significa la mort. Viure sempre no és evitar morir sinó accedir a la transformació total que és l'objectiu de la comunió amb Déu i, especialment, de seguir Jesús com a deixebles. Qui accepta aquesta invitació ha de aplicar-se no en viure el millor i més còmode possible sinó, al contrari, a "morir", és a dir, en alliberar-se dels lligams, gràcies a la comunió amb Aquell que ens crida i té el veritable poder de canviar-nos per dins. Només qui és amic de veritat de Jesús experimenta la veritable vida, que ha començat a ressuscitar.

» Primera Lectura

Lectura del segon llibre dels Macabeus (2Ma 7,1-2,9-14)

En aquells dies, set germans, que havien estat detinguts amb la seva mare, eren forçats pel rei, sota la tortura d’assots i de fuets, a menjar carn de porc, que la Llei prohibia. Un d’ells, parlant per tots, digué: «Què vols saber de nosaltres amb aquest interrogatori? Estem disposats a morir abans que violar les lleis rebudes dels nostres pares.» El segon, a punt d’expirar digué: «Tu ens pots privar d’aquesta vida, botxí, però el Rei del món, als qui morim per les seves lleis, ens ressuscitarà a una vida eterna.» Després d’aquests va ser torturat el tercer. Tragué la llengua de seguida, tan bon punt li ho demanaren, estengué les mans sense por i digué amb una noble generositat: «Les havia rebudes del cel, però per fidelitat a les lleis del cel no les planyo i espero recobrar-les d’allà dalt.» El rei mateix i els de la seva comitiva quedaren corpresos de la valentia d’aquell noi, que tenia per no res el dolor de les tortures. Mort aquest, turmentaren el quart amb la mateixa crueltat. A punt d’expirar deia: «Ara que morim a mans dels homes, és bo de confiar en l’esperança que Déu ens dóna de ressuscitar-nos, perquè tu no ressuscitaràs pas a la vida.»

» Segona Lectura

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Tessalònica (2Te 2,16-3,5)

Germans, que Jesucrist mateix, el nostre Senyor, i Déu, el nostre Pare, que ens ha estimat tant i ens ha concedit per la seva gràcia un consol etern i una bona esperança, conforti els vostres cors i els faci constants en tota mena d’obres bones i de bona doctrina. Finalment, germans, pregueu per nosaltres: que la Paraula del Senyor es propagui pertot arreu i sigui glorificada com ho ha estat entre vosaltres, i que Déu ens alliberi dels homes irresponsables i dolents, perquè no tothom té la fe. El Senyor és fidel. Ell us farà constants i us guardarà del Maligne. Us tenim tota la confiança en el Senyor, i sabem que tot això que us recomanem ja ho feu i continuareu fent-ho. Que el Senyor encamini els vostres cors a estimar Déu i sofrir amb constància com ho féu Jesucrist.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (Lc 20,27-38)

En aquell temps, uns saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que els homes hagin de ressuscitar. [Per això li proposaren aquesta qüestió: «Mestre, Moisès ens va prescriure que si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la dona del difunt, per donar descendència al seu germà. Doncs bé: hi havia set germans. El primer, que era casat, morí sense fills. El segon, el tercer, i així fins al setè es van casar amb la dona del difunt i moriren sense deixar fills. Finalment ella també morí. Aquesta dona, per tant, en la resurrecció, de quin dels set serà l’esposa? Perquè tots set s’hi havien casat.»] Jesús els respongué: «En el món present els homes i les dones es casen, però els qui Déu considerarà dignes de tenir un lloc en el món que vindrà i en la resurrecció dels morts no es casaran, perquè ja no podran morir mai més. Pel fet de tenir part en la resurrecció són iguals que els àngels i són fills de Déu. I que els morts han de ressuscitar, Moisès mateix ho deixa entendre en el passatge de la Bardissa que no es consumia, quan diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isahac i Déu de Jacob. Déu no és Déu de morts, sinó de vius, perquè, per a ell tots viuen.»

LECTURES DEL DIUMENGE

«Vine amb mi»
03-05-2019
«Vine amb mi»