Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«El rei dels jueus»
21-11-2019
«El rei dels jueus»

Avui acaba el repàs anual que ens fa reviure el record i vivències dels misteris de Jesús, de la mà d'un Evangeli. Enguany, guiats per l’evangelista Lluc, hem seguit les petjades del Mestre per comprendre millor la seva presència en tots i cadascun de nosaltres gràcies a la fe personal compartida  i celebrada en comunitat. Aquest darrer diumenge es dedica a la Festa de Jesucrist, Rei de l'Univers (amb perdó) que no és res més que la proposta de l'Home Jesús, lliurat a la mort per nosaltres i ressuscitat per a retornar-nos esperança i vida, com a únic Senyor, Sobirà, Final i Meta de la nostra vida i del nostre món. Així, celebrem la vigència del Regne de Déu, fermament assentat en la nostra realitat com una alternativa oberta a tothom. Per assolir-la només requereix d’una condició irrenunciable: l'adhesió personal a Crist, Déu i Home, com a Senyor de la nostra vida i Fi d'aquest univers. Sembla molt i ho és, i més si examinem els seus fonaments.

En la primera lectura se'ns recorda com el rei David va assumir el govern sobre el poble escollit: ell, l'ungit per Déu, també va necessitar, com qualsevol governant, entendre la seva missió com a servei, l'assentiment dels “governats”. Crist també s’ha fet present  així a les nostres vides: ofert i regalat per Déu mateix, que així es converteix en Pare de tots, però necessitat que el reconeguem, que el vulguem rebre i, sobretot, seguir-lo. No es pot dir que per a això s’hagi servit de gestos buits o hipòcrites, com ens recorda l'Evangeli, sinó del seu propi lliurament fins a la mort i encara més enllà. El text el situa en el millor altaveu i únic tron del que es va servir en aquesta vida mortal: la Creu. Aquí, davant les burles i crítiques últimes del poble i dels líders, Jesús renuncia públicament a «salvar-se a si mateix». Mostra que és el Messies no amb un gest de poder que sorprengui els pocs creients i a la majoria d'incrèduls sinó amb tot el contrari: amb el lliurament i amb aquest gest últim de salvació cap a algú condemnat al seu costat, donant així, fins a l'últim moment vida i esperança a qui, encara que sigui mínimament, és capaç de creure en Ell. És aquí, al peu d'aquesta Cruz, on comença el Paradís, aquí on el Regne troba suport malgrat totes les adversitats, empeltat de manera definitiva en aquesta realitat en forma de lliurament i oferta, de perdó i de camí de vida per sempre.

» Primera Lectura

Lectura del segon llibre de Samuel (2Sa 5,1-3)

En aquells dies, les tribus d’Israel anaren a trobar David a Hebron i li digueren: «Som família teva, som os del teu os i carn de la teva carn. Ja abans, mentre Saül era el nostre rei, tu conduïes les tropes d’Israel quan anaven a la guerra i quan en tornaven, i el Senyor et digué: «Tu pasturaràs Israel, el meu poble, seràs el seu sobirà.» Així, quan els ancians d’Israel anaren a trobar el rei a Hebron, el rei David va fer amb ells un pacte davant el Senyor i l’ungiren rei d’Israel.

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 1,12-20)

Germans, doneu gràcies al Pare, que us ha fet dignes de tenir part en l’heretat del poble sant, en el regne de la llum. Ell ens alliberà del poder de les tenebres i ens traspassà al regne del seu Fill estimat, en qui tenim el nostre rescat, el perdó dels nostres pecats. Ell és imatge del Déu invisible, engendrat abans de tota la creació, ja que Déu ha creat totes les coses per ell, tant les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles, trons, sobirans, governs i potestats. Déu ha creat tot l’univers per ell i l’ha destinat a ell. Ell existeix abans que tot, i tot es manté unit gràcies a ell. Ell és també el cap del cos, que és l’Església. Ell n’és l’origen, és la primícia dels qui retornen d’entre els morts, perquè ell ha de ser en tot el primer. Déu volgué que residís en ell la plenitud de tot el que existeix; per ell Déu volgué reconciliar-se tot l’univers, posant la pau en tot el que hi ha tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (Lc 23,35-43)

En aquell temps, les autoritats es reien de Jesús clavat en creu i deien: «Ell, que en salvava d’altres, que se salvi ell mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit.» Els soldats també se’n burlaven: tot oferint-li vinagre, li deien: «Si ets el rei dels jueus, salva’t tu mateix.» Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: «El rei dels jueus.» Un dels criminals penjats a la creu també li deia insultant-lo: «No ets el Messies? Salva’t a tu mateix i a nosaltres.» Però l’altre, renyant-lo, li respongué: «Tu, que estàs sofrint la mateixa pena, tampoc no tens temor de Déu? I nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el càstig que ens correspon pel que hem fet, però aquest no ha fet res de mal.» I deia: «Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne.» Jesús li respongué: «T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........