Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«He cridat d’Egipte el meu fill»
27-12-2019
«He cridat d’Egipte el meu fill»

Aquest diumenge de Nadal celebrem la Sagrada Família, la verificació de l'autenticitat de l'Encarnació del fill de Déu, el qual no podríem dir que s’ha encarnat veritablement si no contemplàvem i celebràvem a la seva família. Perquè, si s’ha fet home, la veritable manera de ser persona és gràcies a la família. Si no fos així, el fill de Déu hauria estat quelcom semblant al que deien certes heretgies dels primers segles: un esperit en forma humana o que només fingeix ser home. Però no: Jesús es va fer realment un home com nosaltres i va prendre en si tot allò que no era incompatible amb la naturalesa humana. I per assumir de debò la carn, va necessitar l'acolliment d'uns pares que en tingueren cura d’una manera pràctica i efectiva per a poder tirar endavant, exactament com qualsevol de nosaltres. És de savis respectar aquesta natural jerarquia humana, com deia la primera lectura: les relacions humanes reflecteixen l'ordre de la creació i de la naturalesa. És de sentit comú, perquè una altra cosa és anar contra la vida i la realitat i això sempre té conseqüències.

La família és, ha de ser, ajuda i suport. En un primer moment, són els pares els qui “sustenten”, mantenen els fills perquè puguin tenir la seva pròpia vida i després succeeix al contrari, que els fills han de tenir cura d'aquells dels pares. L'Evangeli de Mateu, que ja ha remarcat el paper de José a l'Encarnació, continua igual: de cara a l’esdevenidor, la família a més de donar suport, ara li toca protegir Jesús de la persecució del poder de torn, temorenc de la “competència” d'aquest nou rei pacífic. L’evangelista diu que han de fugir, precisament, a Egipte, la terra d'asil per excel·lència per als jueus (malgrat altres aparences). Per això, l'evangelista subratlla que Jesús comença a refer tota la història d'Israel, al ser cridat pel seu Pare, precisament, a sortir d'Egipte i tornar a la seva terra. També dona a Jesús el sobrenom de “Natzaré”, hi ho explica dient que, quan es manifesti, vindrà de Galilea i no de la Judea, d'on era més esperable que vingués el Messies. Serà, doncs, Galilea el lloc on madurarà, en l'amor, suport i bons exemples pràctics i religiosos de la seva família, el messies, fill de Déu, destinat a construir la nova família humana, la nova família de Déu amb tots nosaltres.

» Primera Lectura

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira (Sir 3,2-6.12-14)

En els fills, el Senyor fa l’elogi del pare i sentencia a favor de la mare. Qui honora el pare expia els pecats, qui honora la mare es guanya un tresor. Els fills seran la felicitat del qui honora el pare; quan pregui, Déu se l’escoltarà. Qui honora el pare viurà molts anys, qui honora la mare obtindrà del Senyor la recompensa. Fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix el seu enteniment, sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força. Déu no oblidarà la pietat que tens pel pare; te la tindrà en compte per a compensar els teus pecats, en farà un monument per expiar les teves culpes.

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 3,12-21)

Germans, tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat; perdoneu també vosaltres. I com a coronament de tot això estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist coroni en els vostres cors els combats que manteniu; recordeu que en aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts. Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa; instruïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres amb tota mena de doctrina; agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit; tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, adreçant per ell a Déu, el Pare, una acció de gràcies. Dones, cal que sigueu submises al marit en el Senyor. Marits, estimeu l’esposa, no us malhumoreu amb ella. Fills, creieu en tot els pares; això agrada al Senyor. Pares, no importuneu els vostres fills, que no es desanimin.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 2,13-15.19-23)

Quan els mags van ser fora, un àngel del Senyor s’aparegué a Josep en somni i li digué: «Lleva’t de seguida, pren el nen amb la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà el nen per matar-lo.» Es llevà, prengué el nen amb la seva mare, sortí de nit cap a Egipte, i s’hi quedà fins que Herodes va morir. S’havia de complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: «He cridat d’Egipte el meu fill.» Tan bon punt Herodes va morir, un àngel del Senyor s’aparegué en somni a Josep, allà a Egipte, i li digué: «Pren el nen amb la seva mare i vés-te’n al país d’Israel, que ja són morts els qui el buscaven per matar-lo.» Ell, doncs, es llevà, prengué el nen amb la seva mare i tornà al país d’Israel. Però quan sentí dir que a Judea Arquelau havia heretat el reialme d’Herodes, el seu pare, no gosà anar-hi, sinó que, seguint una indicació rebuda en un somni, es retirà a la regió de Galilea i se n’anà a viure al poble de Natzaret. Així es complí allò que havien anunciat els profetes: «Li diran Natzarè.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........