Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«De la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia»
03-01-2020
«De la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia»

Aquest segon diumenge de Nadal, que se celebra segons caiguin les dates, és una repetició de l'arrel i essència de la celebració d'aquests dies. S'insisteix en la realitat de l’encarnació del Fill de Déu (Evangeli), un fet predit al llibre de la Saviesa (primera lectura) la màxima aproximació de l’antiga aliança a la realitat d’un Déu que és Comunió de Persones iguals en dignitat i vàlua però diferents pel que fa a les seves missions i funcions. Per això, la Paraula que s'encarna és definida com a Saviesa, és a dir, Déu com a intel·ligència reflexiva, principal agent de la Creació (encara que aquí com en les principals obres divines hi participa tota la Trinitat), que s’adreça a la creació en un diàleg que ell mateix inicia per a comunicar i revelar la seva presència, en especial a la criatura que culmina aquesta creació: l'home. I més encara, la Saviesa, destinada a viure a Sió, en mig del seu poble, és com la Glòria de Déu que omple i dirigeix el Temple, parla i escolta també les peticions i coneix les intencions del cor dels homes.

 

En la perspectiva de la història de la salvació, això significa el compliment més important de l'Aliança que apareix a l'antic testament: el Temple manifesta la presència intangible però certa del Déu d'Israel, creador, salvador i protector del seu poble. L'Evangeli, que pertany al nucli mateix de la nostra fe, afirma que la Saviesa, que la Paraula es va comprometre radicalment amb aquesta realitat per a crear la nova aliança i la culminació de la revelació. Malgrat el rebuig, la negació d'aquesta llum i aquesta presència, els qui reben el missatge “tenen en la Paraula el poder per a ser fills de Déu”, és a dir, una nova vida que no ve de la carn, de la sang, ni de la voluntat humana, sinó de Déu mateix i personal. Celebrem avui aquesta contemplació de la seva Glòria, la seva manifestació en aquesta Paraula, feta carn, feta home en qui es manifesta ni més ni menys que la gràcia i la veritat de l'autèntic rostre de Déu. Aquesta Glòria, aquest Home, ha vingut del si mateix del Pare per a revelar-nos que és amor, que és vida, que és positivitat però també és llum, és crítica de qualsevol condescendència nostra o qualsevol autocompassió. Se'ns ha donat molt, se'ns ha donat tot. Acollim-ho, visquem aquesta amistat, aquesta presència perquè també a cadascun de nosaltres se'ns manifesti la Gràcia i la Veritat.

» Primera Lectura

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira (Sir 24,1-4.12-16)

La saviesa, s’elogia ella mateixa, es gloria enmig del seu poble, parla en la reunió del poble de l’Altíssim, es gloria davant dels seus estols, s’enalteix enmig del poble, s’admira d’ella mateixa en la reunió santa, fa el seu elogi davant la multitud dels elegits i entre els beneïts es proclama beneïda, dient: «El Senyor de l’univers em donà una ordre, el qui em va crear i m’assenyala on plantaré la meva tenda em digué: “Acampa entre els fills de Jacob, fes d’Israel la teva heretat, treu nous plançons entre els meus elegits.” »M’ha creat abans del temps, des del principi, i mai més no deixaré d’existir. Li dono culte davant d’ell al temple sant. Així m’he establert a Sió, m’ha fet trobar repòs a la ciutat que ell i jo estimem, exerceixo el meu poder a Jerusalem. He tret brotada en un poble ple de glòria, en la possessió del Senyor, en la seva heretat; estaré per sempre en la reunió dels sants.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes (Ef 1,3-6.15-18)

Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota maena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat. Per això, ara que he sentit parlar de la fe que teniu en Jesús, el Senyor, i del vostre amor per tots els fidels, jo no em canso de donar gràcies per vosaltres, i us recordo en les meves pregàries, demanant al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell: demanant-li també que il·lumini la mirada interior del vostre cor, perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades, l’heretat que ell us dóna entre els sants.

» Evangeli

Evangeli segons sant Joan (Jn 1,1-18)

Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. [Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.] Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes. Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare ple de gràcia i de veritat. [Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist. Déu, ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.]

LECTURES DEL DIUMENGE


...........