Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Què feu d’extraordinari?»
21-02-2020
«Què feu d’extraordinari?»

Els deixebles continuen descobrint, en el sermó de la Muntanya, la novetat, allò “extraordinari” de la vida, les actituds i comportaments que donen visibilitat a l’Església, i que visualitzen la presència real de Jesús en mig nostre, en els nostres dies. Jesús continua parlant de la Llei, concretada en l'Aliança, motiu pel qual sempre tindrà valor i sentit i, forçosament s'ha de complir i es compleix en Jesús i també en els qui el volem seguir. Així, el precepte de no tornar un mal superior al que s'ha rebut, es transforma en la renúncia al propi dret, per tal de seguir Crist. Perquè tota venjança queda en mans de Déu (la ira de l'home no produeix la justícia que Déu vol, com diu la carta de Jaume), el cristià no es resisteix al mal i la comunitat es desvincula del sistema polític i jurídic humà d'Israel i dels altres llocs que habiti.

La comunitat cristiana no s'identifica amb la nació, amb cap nació, encara que sigui capaç de viure-hi i de respectar-les totes; però els ensenyaments la situen més enllà de  l’ordenament legal, no pas per sobre, perquè la perfecció i la novetat que es persegueix sempre és superior a allò que es pugui exigir legalment a tothom i que acostuma a ser un mínim. Els cristians renuncien a la legítima venjança per no afegir més mal al mal, viuen a la intempèrie i no busquen drets ni proteccions contra la injustícia per, d’aquesta manera, afeblir el mal i evitar que es multipliqui. Jesús mostra amb la seva vida i la seva mort que la pretensió del mal es queda sense fonaments quan se suporta i no es respon amb més mal.

El deixeble, fonamentat en aquesta victòria de Crist, l'amplia i li dona profunditat. No és que Jesús toleri el mal o demani tolerar-lo, perquè des que va arribar a aquest món hi va estar lluitant (les temptacions!), però el va vèncer definitivament morint a la creu. Qui viu així, participa d'aquesta passió i mort de Crist, transforma com Ell fa el mal de les persones en bé i vida. Això s'expressa clarament en el precepte de l'amor a l'enemic: que és amor a tothom i universal, amor “catòlic”, és la força de Déu actuant en les persones i obrint en elles un espai de comunió i de vida. Seria poca cosa dir que estimem només el proïsme (encara que ja seria molt segons quan i on), queda molt més clar així: estimem, amb la força de Déu en Crist, a tots els que ens contradiuen i persegueixen, als que odien i maltracten els altres. És una cosa inconcebible per a l'home “normal”, “natural”, i xoca amb qualsevol ordenament i lògica, però és el fruit, l'efecte de la comunió viva amb Crist que viu el deixeble. Es tracta de vèncer l'enemic, però estimant-lo.

» Primera Lectura

Lectura del llibre del Levític (Lv 19,1-2.17-18)

El Senyor digué a Moisès: «Digues a tota la comunitat dels israelites: sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, sóc sant. »No tinguis malícia als teus germans dins el teu cor. Reprèn els altres, si cal; així no et faràs responsable del seu pecat. No et vengis ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble. Estima els altres com a tu mateix. Jo sóc el Senyor.»

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 3,16-23)

Germans, ¿no sabeu que sou un temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres? Si algú profana el temple de Déu, Déu li’n demanarà compte, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres. Que ningú no s’enganyi ell mateix. Si entre vosaltres algú es té per savi segons la saviesa del món present, que es faci ignorant, per poder arribar a ser savi de veritat. Perquè, davant de Déu, la saviesa d’aquest món és ignorància. L’Escriptura diu: «Fa caure els savis en els seus propis paranys.» I també: «El Senyor sap què valen els pensaments dels savis: no s’aguanten més que el fum.» Per tant, que ningú no es gloriï de ser seguidor de cap home. Tot és vostre: Pau, Apol·ló, Quefes, el món, la vida, la mort, el present, el futur. Tot és vostre, però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 5,38-48)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ja sabeu que, als antics, els van dir: “Ull per ull, dent per dent.” Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra els qui us fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra. Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit, dona-li també el mantell. Si algú t’obliga a portar una càrrega un quart d’hora de camí, porta-li mitja hora. Dona a tothom qui et demani, no et desentenguis del qui et vol manllevar. Ja sabeu que van dir: “Estima els altres”, però no els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel: ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè si estimeu només els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? Els publicans, no fan també el mateix? I si només saludeu els germans, què feu d’extraordinari? Els pagans, no fan també el mateix? Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........