Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Adora el Senyor, el teu Déu, dona culte a ell tot sol.»
28-02-2020
«Adora el Senyor, el teu Déu, dona culte a ell tot sol.»

Durant la quaresma, “aquests dies dedicats més especialment als misteris de la redempció de la humanitat, aquests dies que precedeixen a la festa pasqual” (Sant Lleó el Gran) ens dediquem a activar i aprofundir la nostra vida de fe, la nostra experiència personal i comunitària de l'Esperit a fi de revifar tot el que és revifable en nosaltres i en  les nostres comunitats.

Cada any, aquest primer diumenge ens confronta amb la realitat de la temptació, del fet que tothom qui creu és temptat (i qui no creu també, però ja en tenim bastant amb el nostre). L'Evangeli ens convida a reflexionar i celebrar que Jesús, essent un home com nosaltres, també es va enfrontar a aquesta temptació, des del primer dia fins a l'últim de la seva vida. La primera lectura revela l'arrel d'aquesta temptació, connatural a l'home com a home: des del mateix principi de la vida conscient, cada ésser humà es pronuncia amb el cor i amb les obres escollint un dels camins possibles: o la vida i la seva complexa realitat, assumint el fet fonamental que vivim interrelacionats i que hem de cuidar els uns dels altres si volem ser nosaltres i si volem sobreviure, o el camí de l'autodeterminació plena, és a dir, l'intent d’autodeïficació impossible, personal o  en grup (quan hom no gosa fer-ho sol). La primera lectura ja mostra, amb gran ironia, que aquest camí porta a la solitud i la frustració i que no aconsegueix res més que conèixer o reconèixer que “estem nus”, sols i sotmesos a un món hostil i, pitjor, condemnats a l'extinció personal, fins i tot si aconseguim enfrontar-nos l'hostilitat i sobreviure.

L'Evangeli subratlla la falsedat dels arguments del temptador i la temptació: la meta és falsa i, per tant, el camí també. El veritable fill de Déu (i germà de tots) escolta (i obeeix) Déu i els altres, i no intenta aprofitar-se o viure d'ells. Tampoc pensa aprofitar-se dels altres (Déu inclòs) en benefici propi i dels seus projectes, sinó que ha de col·laborar, construir i secundar, encara que no ho entengui, en tot allò que sigui bo per a tothom o per a una gran majoria. Finalment, el veritable fill de Déu és lliure precisament perquè no posseeix ni vol posseir, perquè posseir equival a haver d'acceptar un amo, el Maligne, i només amb el Senyor és possible estar obert a rebre i gaudir de tot, en gratuïtat, en comunió, en plenitud.

» Primera Lectura

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 2,7-9.3,1-7a)

El Senyor-Déu modelà l’home amb pols de la terra, li bufà a la cara per fer-li entrar un alè de vida, i es convertí en un ésser animat. Llavors el Senyor-Déu plantà un jardí a Edèn, a la regió d’orient, i va posar-hi l’home que havia modelat. El Senyor-Déu va fer néixer de la terra fèrtil totes les varietats d’arbres que fan goig de veure i donen fruits gustosos. Al mig del jardí hi havia l’arbre de la vida i l’arbre del coneixement del bé i del mal. La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet. Digué, doncs, a la dona: «Així Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?» La dona li respongué: «Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l’arbre que hi ha al mig, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem.» La serp digué a la dona: «No moriríeu pas! Déu sap que si un dia en menjàveu se us obririen els ulls i seríeu iguals que els àngels: coneixeríeu el bé i el mal.» La dona, veient que el fruit de l’arbre era bo per a menjar, que donava gust de veure i que era temptador això d’adquirir coneixement, en collí i en menjà; en donà també al seu marit, que en menjà com ella, i se’ls obriren a tots dos els ulls. Llavors s’adonaren que anaven nus i cosiren fulles de figuera per fer-se’n faldars.

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 5,12-19)

Germans, per obra d’un sol home entrà el pecat al món, i amb el pecat hi entrà també la mort, que s’estengué a tots els homes, donat que tots van pecar. [Abans que la Llei fos donada, el pecat ja existia en el món, encara que, mentre no hi ha llei, no consta quina és la pena dels pecats. Així i tot, la mort ja imperava durant tot el temps que va d’Adam fins a Moisès, fins sobre aquells homes que no havien transgredit cap precepte, com ho havia fet Adam. I Adam prefigurava l’home que havia de venir més tard. Però el do no té comparació amb la caiguda, perquè si tants han mort per haver fallat aquell tot sol, molt més ha abundat la gràcia de Déu i el do generós que s’ha estès a tants per la gràcia d’un sol home, Jesucrist. És veritat: el do de Déu no es pot ni comparar amb tot allò que va venir per haver pecat un sol home: el judici d’un de sol tingué per desenllaç una condemna, mentre que el do de la gràcia fa justos els homes després de moltes caigudes.] Així, doncs, si per haver fallat aquell tot sol va imperar la mort per culpa d’ell, amb molt més motiu els qui reben aquesta sobreabundància de gràcia i el do generós que els fa justos viuran i regnaran gràcies a un de sol, que és Jesucrist. Per tant, així com per haver fallat un sol home es va estendre a tots la condemna, també per haver estat just un de sol tots els homes són absolts i obtenen la vida; així com, per haver desobeït aquell home sol, els altres van esdevenir pecadors, també per haver obeït un de sol, esdevindran justos els altres.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 4,1-11)

En aquell temps, l’Esperit conduí Jesús al desert perquè el diable el temptés. Feia quaranta dies i quaranta nits que dejunava, i quedà extenuat de fam. El temptador se li acostà i li digué: «Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans.» Jesús li respongué: «Diu l’Escriptura: “L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu”.» Llavors el diable se l’enduu a la ciutat santa, el deixa dalt la cornisa del temple i li diu: «Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix; l’Escriptura diu: “Ha donat ordre als seus àngels que et duguin a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”.» Jesús li contesta: «També diu l’Escriptura: “No temptis el Senyor, el teu Déu”.» Després el diable se l’enduu dalt una muntanya altíssima, li fa veure tots els reialmes del món i la seva glòria i li diu: «Tot això t’ho donaré si et prosternes i m’adores.» Llavors li diu Jesús: «Vés-te’n d’aquí, Satanàs! L’Escriptura diu: “Adora el Senyor, el teu Déu, dona culte a ell tot sol”.» Llavors el diable el deixà estar, i vingueren uns àngels per proveir-lo.

LECTURES DEL DIUMENGE


...........