Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Els manà que no diguessin res a ningú d’aquella visió fins que el Fill de l’home no hagués ressuscitat d’entre els morts»
06-03-2020
«Els manà que no diguessin res a ningú d’aquella visió fins que el Fill de l’home no hagués ressuscitat d’entre els morts»

Avui revivim i recordem d’una manera especial que la vida cristiana és camí iniciat com a resposta a una crida (primera lectura) que mena a la llar veritable, a la pàtria autèntica: la plena comunió amb Déu, en Crist, la Pasqua de cadascun, compliment que recordem i celebrem tots. Celebrem i recordem que mentre vivim no estem sols, que sempre hi ha Algú que ens acompanya, escolta i té cura de nosaltres. Viure és també creure, és anar cap a una meta ni clara ni demostrable, però que hem experimentat suficientment, en quantitat i qualitat, com per decidir-nos a seguir endavant malgrat les dificultats. És per això que Jesús va convidar els seus deixebles més pròxims, potser els més crítics (Evangeli), a una experiència especial, a una trobada reveladora. El relat de Mateu és clar i directe, va al gra: en aquell moment i en aquell lloc, “es va transfigurar” davant seu; el seu rostre lluïa com el sol, i els seus vestits eren blancs com la llum.

És a dir, l'home Jesús va deixar veure als seus la llum, signe equívoc de la presència i proximitat de Déu, del seu interior, de la seva autèntica realitat. Normalment, la nostra realitat reflexa la llum, necessita la llum per fer sentir la seva presència, però ara aquesta mateixa llum sorgeix de l'interior d'aquest home i es mostra en el seu ésser físic d'home. D’aquesta manera es confirma ben clarament i amb molt de respecte l'essencial connexió de Jesús amb Déu, una dada que només es posarà de manifest davant el món (dels creients) en la resurrecció, en la Pasqua, en la meta d'aquest camí que fem amb Ell. El relat és ple d'al·lusions a aquest moment: la presència de Moisès i Elies, personatges dels quals l'Escriptura afirma que viuen amb Déu; i, sobretot, la teofania que manifesta clarament a tots els presents quina és aquesta relació especialíssima entre Déu i Jesús: és el Fill estimat, el predilecte, donat com a home als homes com un obsequi, i, per això, només demana que l’escoltem. Només escoltant-lo, portant a la vida la seva paraula, podem fer experiència d'aquesta llum que viu i se'ns dona en Ell; només així podem assumir aquest camí de fe que és fosc, que és nit, però que, a la vegada, és trobada amb la llum, amb la veritat, amb l'amor que se'ns lliuren en Jesucrist.

» Primera Lectura

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 12,1-4a)

En aquells dies, el Senyor digué a Abram: «Ves-te’n del teu país, del teu clan i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que servirà per beneir. Beneiré els qui et beneeixin, però els qui et maleeixin, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran de tu per beneir-se.» Abram se n’anà tal com el Senyor li havia dit.

» Segona Lectura

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu (2Tm 1,8b-10

Estimat: Tot el que has de sofrir juntament amb l’obra de l’evangeli, suporta-ho amb la fortalesa que Déu ens dona. Ell ens ha salvat i ens ha cridat a una vocació santa, no perquè les nostres obres ho hagin merescut, sinó per la seva pròpia decisió, per la gràcia que ens havia concedit per Jesucrist abans dels segles, i que ara ha estat revelada amb l’aparició de Jesucrist, el nostre salvador, que ha desposseït la mort del poder que tenia i, amb la bona nova de l’evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida i de la immortalitat.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 17,1-9)

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, els dugué dalt una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells. La seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. També se’ls aparegueren Moisès i Elies, que conversaven amb ell. Pere va dir a Jesús: «Senyor, que n’estem, de bé, aquí dalt! Si voleu, hi faré tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.» Encara no havia acabat de dir això quan els cobrí un núvol lluminós, i del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo.» En sentir-ho, els deixebles, esglaiats, es prosternaren de front a terra. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: «Aixequeu-vos, no tingueu por.» Ells alçaren els ulls i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol. Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no diguessin res a ningú d’aquella visió fins que el Fill de l’home no hagués ressuscitat d’entre els morts.

LECTURES DEL DIUMENGE


...........