Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?»
20-03-2020
«I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?»

Avui la Paraula ens recorda que ser creient és poder veure més enllà de les aparences, aprofundir en el nostre interior i en el misteri que ens embolcalla per trobar-nos amb la salvació de Déu, en Crist. La fe és llum, és participació en la mirada de Déu, en el que Ell veu (primera lectura). Ell sap veure el nostre cor i apreciar el que realment importa: la voluntat i capacitat de lliurament, de servei, de saber entendre que el veritable lideratge és ocupar-se i tenir cura dels altres, protegir-los i acompanyar-los a una meta comuna. Però, especialment, es tracta de veure i reconèixer aquesta llum i aquesta mirada de Déu en Jesucrist (Evangeli). És Ell qui pren la iniciativa, no hem d'esperar a trobar-lo o que tingui temps de mirar-nos. Jesús no s’entreté en teories: qualsevol fet d'aquest món, com ara el cec de naixement, és una oportunitat “perquè es manifestin les obres de Déu”, la intenció fonamental de les quals no és impartir justícia o castigar el pecat, sinó crear i donar vida i acompanyar-la. El debat ve després i és just, ja que Ell mateix qüestiona el sistema religiós de govern i la manera d’entendre la vida. Cal tot un procés per comprendre –si és que s'arriba a entendre de debò– que la salvació de Déu camina en mig nostre, que és home i és accessible.

És un canvi total, al qual potser estem tan acostumats que no en som conscients. Un canvi que cal tenir present i reviure perquè de la trobada contínua amb Ell en l'oració, en la celebració, en els altres, depèn que puguem i sapiguem veure-hi  o seguim cecs. El misteri és present, i a la vegada ocult, en la realitat, en la vida, en el dia a dia. La Paraula ens guia, també el coneixement i l'experiència que tenim de Jesús. Com en aquells temps, nosaltres també estem envoltats d'una estructura religiosa i vital que pot ser que amagui en comptes de mostrar la presència del Messies, del Salvador. En realitat, per veure-hi cal voler-ho i res ni ningú –ni tan sols tot el poder de Déu– ens pot fer entendre el que no volem entendre ni acollir. Tant de bo que en aquests temps de dificultat, de veritable i no fingida crisi vital i existencial, ens deixem mirar, voler, estimar, perdonar per la llum de Déu en Jesús i, sobretot, mirem amb aquesta llum els altres.

» Primera Lectura

Lectura del primer llibre de Samuel (1 Sa 16,1.6-7.10-13a)

En aquells dies, el Senyor digué a Samuel: «Omple d’oli el corn i vés-te’n. T’envio a casa de Jesè, el betlehemita: entre els seus fills veig el qui jo vull per rei.» Quan arribà, va veure Eliab i pensà: «Segur que el Senyor ja té al davant el seu ungit.» Però el Senyor digué a Samuel: «No et fixis en el seu aspecte ni en l’alçada de la seva talla. L’he descartat. Allò que l’home veu no és allò que val; l’home veu només l’aspecte exterior, però Déu veu el fons del cor.» Jesè va fer passar davant Samuel els set primers dels seus fills, però Samuel li digué: «D’aquests set, el Senyor no n’escull cap.» I Samuel afegí: «No queda cap més fill?» Jesè respongué: «Encara queda el més petit: és a pasturar el ramat.» Samuel li digué: «Aneu a buscar-lo. No ens posarem a taula que no sigui aquí.» Jesè el féu anar a buscar. Tenia el cabell roig i els ulls bonics; tot ell feia goig de veure. El Senyor digué a Samuel: «Ungeix-lo, que és ell.» Samuel va prendre el corn de l’oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d’aquell dia l’Esperit del Senyor s’apoderà de David.

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes (Ef 5,8-14)

Germans, en altre temps vosaltres éreu foscor, però ara que esteu en el Senyor, sou llum. Viviu com els qui són de la llum. Els fruits que neixen de la llum són tota mena de bondat, de justícia i de veritat. Mireu bé quines coses són les que agraden al Senyor i no us feu solidaris de les obres infructuoses que ells cometen en la fosca; més aviat, denuncieu-les, perquè el que fan en secret ens avergonyiria fins de dir-ho. Però tot allò que la llum ha denunciat queda clarament visible, ja que les coses són clares i visibles quan són llum. Per això diuen: «Desvetlla’t, tu que dorms; ressuscita d’entre els morts i el Crist t’il·luminarà.»

» Evangeli

En aquell temps, Jesús veié tot passant un cec de naixement. [Els deixebles li preguntaren: «Rabí, ¿qui va pecar, que naixés cec aquest home, ell o els seus pares?» Jesús contestà: «Això no ha estat perquè vagi pecar ni ell ni els seus pares; és perquè en ell es revelin les obres de Déu. Mentre és de dia, jo he de treballar fent les obres del qui m’ha enviat. La nit s’acosta, quan ningú no pot treballar. Mentres soc en el món soc la llum del món.» Dit això] escopí a terra, va fer amb la saliva una mica de fang, l’estengué sobre els ulls del cec i li digué: «Ves a rentar-te a la piscina de Siloè.» Aquest nom significa ‘enviat’. Ell hi anà, s’hi rentà i tornà veient-hi. La gent del veïnat i els qui l’havien vist sempre captant deien: «No és aquell home que vèiem assegut captant?» Uns responien: «Sí, que és ell.» Altres deien: «No és pas ell; és un que s’hi assembla.» Ell digué: «Sí, que el soc.»

[Llavors li preguntaren: «Com se t’han obert, els ulls?» Ell contestà: «Aquell home que es diu Jesús va fer una mica de fang, me’l va estendre sobre els ulls i em va dir que anés a rentar-me a Siloè. Hi he anat i, així que m’he rentat, hi he vist.» Li digueren: «On és?» Respongué: «No ho sé.»]

Dugueren als fariseus l’home que abans era cec. El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte, dia de repòs. També els fariseus li preguntaren com havia arribat a veure-hi. Ell els digué: «M’ha estès fang sobre els ulls, m’he rentat, i ara hi veig.» Alguns dels fariseus deien: «Aquest home que no guarda el repòs del dissabte no pot ser de Déu.» Però altres responien: «Com és possible que un pecador faci tals miracles?» I es dividiren entre ells. S’adreçaren al cec altra vegada i li digueren: «Ja que és a tu, que ell t’ha obert els ulls, tu, què en dius, d’ell?» Ell contestà: «Que és un profeta.»

[Els jueus no volien creure que aquell home hagués estat cec i ara hi pogués veure, fins que van cridar els seus pares per dir-los: «Aquest és el vostre fill que, segons vosaltres, va néixer cec? Com és, doncs, que ara hi veu?» Els seus pares respongueren: «Nosaltres sabem de cert que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Això, ho heu de preguntar a ell; ja és prou gran i ell mateix us donarà raó del que li ha passat.» Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que ja llavors havien acordat excloure de la sinagoga tothom qui reconegués que Jesús era el Messies; per això van dir que el seu fill ja era prou gran i que l’interroguessin a ell mateix. Llavors cridaren altra vegada aquell home que havia estat cec i li digueren: «Dona glòria a Déu reconeixent la veritat: nosaltres sabem que aquest home és un pecador.» Ell contestà: «Que sigui un pecador, a mi no em consta. Només em consta una cosa: jo, que era cec, ara hi veig.» Ells insistiren: «Digues què t’ha fet per obrir-te els ulls.» Respongué: «Ja us ho he dit i no n’heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? És que també us voleu fer seguidors d’ell?» Li contestaren en un to insolent: «Ets tu qui t’has fet seguidor d’ell. Nosaltres som seguidors de Moisès. De Moisès, sabem que Déu li va parlar, però d’aquest, ni sabem d’on és.» L’home els contestà: «Justament això és el que em desconcerta: vosaltres no sabeu d’on és, però a mi, m’ha obert els ulls. Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, sinó els qui són piadosos i compleixen la seva voluntat. D’ençà que el món existeix, no s’ha sentit dir mai que ningú hagi obert els ulls a un cec de naixement. Si aquest no vingués de Déu, no tindria poder per a fer res.»]

Li respongueren: «Tot tu vas néixer en pecat i ens vols donar lliçons?» I el van excloure de la sinagoga. Jesús va sentir dir que l’havien exclòs de la sinagoga i, quan el trobà, li digué: «Creus en el Fill de l’home?» Ell respongué «I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?» Jesús li diu: «Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu.» Li diu ell: «Hi crec, Senyor.» I l’adorà.

[Jesús afegí: «És per fer un judici que jo he vingut en aquest món: perquè els qui no hi veien, hi vegin, i els qui hi veien, es tornin cecs.» Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren: «Així voleu dir que nosaltres també som cecs?» Jesús els contestà: «Si fóssiu cecs, no tindríeu culpa, però vosaltres mateixos reconeixeu que hi veieu; per tant, la vostra culpa no té cap excusa.»]

LECTURES DEL DIUMENGE


...........