Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«No hi és, aquí. Ha ressuscitat»
10-04-2020
«No hi és, aquí. Ha ressuscitat»

Aquest és, sens dubte, el diumenge de Pasqua més estrany que podíem imaginar. Podria semblar que encara no ha arribat l’albada, que estem a la “nit” que ens anuncià l'evangelista el dimarts sant (cf. Jn 13,30). Però, tot i que encara estiguem en un túnel  –del qual en sortirem, sens dubte–, avui és un dia d'alegria per celebrar l'esperança. Perquè és veritat que estem a la “nit”, però és que tota la vida de l'home en aquest món és nit, incertesa, dubte, i aquesta situació ens ho recorda. I també és cert que aquesta nit, precisament, és l'espai i el moment de l’actuació de Déu i ho fa a pler. I avui, aquest matí, n’és la prova més evident. La nit porta a la llum, la incertesa a l'amor, la mort a la vida. Encara que no ho vegem ni ho sapiguem, és de dia i ens en podem convèncer acompanyant al sepulcre al grup de dones fidels que van saber mantenir-se prop de Jesús, malgrat tot. Elles (Evangeli) van al sepulcre adolorides, a plorar i recordar l'amic tristament desaparegut. Però es troben amb una realitat molt diferent i que és una petita experiència “personal” de la fi del món: la terra tremola3, s’apareix un àngel, la pedra del sepulcre es desplaça i l'"aparegut" s’hi asseu al damunt. Aquest àngel, tot llum i vida, es desfà dels sentinelles sense cap esforç perquè no són els testimonis que ara es necessiten. Els veritables testimonis del que ha passat, del que continua passant, seran elles, les fidels.

En primer lloc, el missatger, seguint el guió de les manifestacions divines –assistim a l'inici d’un tipus nou, la “cristofania”– els diu que no tinguin por i, de seguida, que Aquell a qui busquen, Jesús el Crucificat ja no és allí. I una cosa literalment increïble: perquè ha ressuscitat! Tal com havia promès. No els ofereix proves, però sí un signe evident per si mateix: elles mateixes poden veure el lloc on descansava i comprovar que ja no hi ha el seu cos, que Jesús ha reprès el camí i va, com sempre, pel davant seu a Galilea, al lloc on va començar i va continuar tot. I encara els anuncia que allí el veuran. Es tracta d'un missatge per als deixebles, ara espantats, desmoralitzats, dispersos i potser fins i tot cabrejats. Aquestes dones fidels, bones, no necessiten més. Es posen a córrer amb tot el seu dolor convertit en alegria i esperança, impressionades però havent d'actuar, de transmetre i explicar la boníssima notícia. I és llavors quan passa el millor: es topen amb el mateix Jesús que les convida també a alegrar-se, a no tenir por, a ser valentes a comunicar aquesta bona notícia, potser l'única o entre les poques que rebrem aquests dies. Jesús viu i és ben cert que això no soluciona la crisi ni fa desaparèixer la nit, però sí que la il·lumina. Al final, enmig d'ella, hi ha la llum, la vida, Déu mateix que en Crist ens dona la mà, ens convida a no témer, a confiar en Ell, en nosaltres, en la fraternitat que forma i sustenta amb tots nosaltres per aguantar, superar això i tot el que vingui després.

» Primera Lectura

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 10,34a. 37-43)

En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per la Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagrà ungint- lo amb l’Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell. Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Després el mataren penjant- lo en un patíbul. Ara bé: Déu el ressuscità el tercer dia, i concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó a uns testimonis que, des d’abans, Déu havia escollit, és a dir, a nosaltres, que hem menjat i hem begut amb ell després que ell hagué ressuscitat d’entre els morts. Ell ens ordenà que prediquéssim al poble assegurant que ell és el qui Déu ha destinat a ser jutge de vius i de morts. Tots els profetes donen testimoni a favor seu anunciant que tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom».

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosse (Col 3,1-4)

Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra. Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (Jn 20,1-9)

El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat». Llavors, Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrera d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc. Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

LECTURES DEL DIUMENGE


...........