Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Feliços els qui creuran sense haver vist»
17-04-2020
«Feliços els qui creuran sense haver vist»

La Pasqua, aquesta raó profunda que tenim els creients per estar “alegres” de dins cap a enfora, s’ha d'anar imposant, perquè la vida continua, malgrat totes aquestes penes que, encara, tenim al damunt. Seguim en crisi, però amb esperança, perquè esperem tenim el millor dels altres (de la majoria, almenys): sanitaris i cuidadors, treballadors que ens ajuden a continuar vivint, responsables amb veritable consciència de servir els seus més enllà del seu càrrec o ideologia, que sempre seran transitoris. Com a creients, tenim també una altra esperança: la seguretat que Ell és amb nosaltres, sofrint amb els que sofreixen, lluitant al costat de tothom, i a més sabent que Ell ha vençut la mort i s'ha volgut quedar aquí reconstruint la seva comunitat (primera lectura), convertint-se en la seva raó de viure i lluitar per un món més humanitzat. I la realitat d'aquest món nou –cal recordar-lo ara que es diu que tot canviarà quan això s’acabi– depèn de com i quant ens conscienciem per a “tenir-ho tot en comú” i viure tots com a germans. Per descomptat, això ha de ser més que paraules: és un projecte de vida, de família, de comunitat que cal fer realitat per poder-lo contagiar a una societat o un món. El seu creixement va en paral·lel a l'anunci de la Bona Notícia i no es pot lligar a cap sistema polític o econòmic (curiosament per a alguns aquestes paraules defineixen un capitalisme proteccionista i per a uns altres el mateix comunisme) perquè en aquests casos sempre s'oblida el fonamental: que Déu no coacciona ningú, ni tan sols per al seu bé o millora.

Que tot s’ha de fer en la fe, que és la mateixa definició de la llibertat personal i comunitària. Per això Jesús (Evangeli) es mostra entre els seus amb llibertat i confiança però sense donar res per suposat. Requereix, necessita l'acolliment i l'acceptació de tothom i aquesta només es pot aconseguir en la trobada immediata, personal, “palpant” veritablement el signe viu de la resurrecció i del món nou que és ara Jesús. L'Evangeli ens recorda que el Senyor està disposat a deixar-se trobar per cadascun de nosaltres on i com sigui, però perquè aquesta trobada doni fruit és necessària la fe, la confiança, donar-li una oportunitat i això només es pot aconseguir amb l'oració –estant moltes vegades sols, tractant d’amistat amb qui sabem que ens estima– o assumint realment en la vida els seus “manaments”, és a dir, aquest considerar el que és nostre i personal com a comú, el nostre temps, els nostres béns, la nostra disponibilitat posada al servei d'una cosa més gran i important: el Regne de Déu que ara és Crist i els qui vulguem estar amb Ell.

» Primera Lectura

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 2,42-47)

Els germans eren constants a assistir a l’ensenyament dels apòstols, a posar en comú els seus béns i a reunir-se per partir el pa i per a la pregària. Tothom sentia un gran respecte, i els apòstols feien molts prodigis i miracles. Tots els creients vivien units i tenien en comú tots els seus béns; venien les seves propietats i les altres coses que posseïen per distribuir entre tots el diner, segons les necessitats de cadascú. Cada dia assistien unànimement al culte del temple. Després, a casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb senzillesa i alegria, cantant les lloances de Déu. Tot el poble els apreciava. Cada dia el Senyor afegia nova gent a la comunitat perquè fossin salvats.

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pere (1Pe 1,3-9)

Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist. Pel gran amor que ens té, ens fa néixer de nou i ens ha donat una esperança viva, gràcies a la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts. L’esperança que us dóna és una heretat que res no pot destruir ni deteriorar ni marcir, reservada dalt al cel per a vosaltres; creients com sou, el poder de Déu us guarda fins que obtingueu la salvació que ell té preparada perquè es reveli a la fi dels temps. Això us ha de donar una gran alegria, ni que ara, si convingués, us haguessin d’entristir per poc temps diverses proves. Si l’or, que al capdavall perdrà tot valor, ara és provat al foc, la vostra fe, més preciosa que l’or, també ha de ser provada perquè resulti mereixedora d’elogi, d’honor i de glòria el dia que Jesucrist es revelarà. Vosaltres, sense haver-lo vist, l’estimeu, i des d’ara, perquè heu cregut en ell, sense haver-lo vist, esteu plens d’una alegria tan gran i gloriosa que no hi ha paraules per expressar-la, ja que teniu segura, com a fruit de la vostra fe, la salvació de les vostres ànimes.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (Jn 20,19-31)

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.» Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas.» Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!» Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.» Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

LECTURES DEL DIUMENGE


...........