Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Jo soc la porta de les ovelles»
01-05-2020
«Jo soc la porta de les ovelles»

Continuem celebrant –més que mai, amb fe, amb esperança– la Pasqua del Senyor Jesús i, també, nostra, el seu poble. Cada diumenge, escoltem i revivim de manera especial la bona notícia que Jesús, l'home que es va desviure per tots, va ressuscitar, continua viu i tenint cura de tots aquells a qui ha inoculat el “virus” de la fe i la confiança en Déu, el mateix que ell va patir. Avui aquesta notícia es continua proclamant amb la mateixa força i convicció que en els primers temps (primera lectura): “Tot el poble d’Israel ha de saber sense cap dubte que aquest Jesús que vosaltres vau crucificar, Déu l’ha constituït Senyor i Messies”. I perquè Jesús és viu, és el Bon Pastor (Evangeli).

També, en els nostres temps, hem pogut veure i patir diferents tipus de pastors i de líders, i els podem comparar amb Crist. Ser líder, ser pastor, no té res a veure amb el poder, o almenys amb el poder en sentit humà, que és domini i vassallatge i, normalment, ve acompanyat de desinformació i engany, de vanitat i prepotència. Molts suposats líders no són més que homes amb por de perdre les seves poques seguretats i que se sorprenen del poc "agraïment" que recullen. Jesús, en canvi, mostra què és l'autèntic poder, el veritable lideratge: cuidar efectivament dels altres, pel damunt de la pròpia seguretat i benestar, donant la cara (“entra per la porta”) perquè se'l reconegui: qui entra és aquell que ha donat la vida per tothom, el que curava, protegia i evangelitzava especialment als més pobres. Per això, les seves ovelles el reconeixen, se saben ateses i cuidades per Ell, perquè sap el nom de totes elles.

Així, també a nosaltres ens crida personalment per a treure'ns fora i reunir-nos no en un ramat sinó en un poble, una família que marxa junta darrere d'Ell. Jesús camina sempre al davant, afrontant tots els perills, mantenint el contacte personal, el reconeixement mutu, com a base de la pertinença a aquest grup i família. L'Església no professa dogmes ni idees, sinó que professa a Crist, se sent, en cada creient, acceptada i estimada pel seu Senyor, Pastor, Mestre. Ho diu explícitament: “Jo sóc la porta”, és a dir, l'entrada, la sortida, el nexe, el principi, el present i el futur del poble de Déu. Ell ens inspira i empeny a cuidar-nos els uns als altres –més que mai en aquests temps–, a fer-nos responsables de moltes àrees de la nostra vida i convivència que crèiem fora de perill però no ho estan. Un diumenge més, celebrem que no estem sols, ni mal dirigits: Crist està amb nosaltres i, junts, caminem en la fe i l'esperança.

» Primera Lectura

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 2,14a.36-41)

El dia de la Pentecosta, Pere es posà dret amb els onze, alçà la veu i digué a la gent: «Tot el poble d’Israel ha de saber sense cap dubte que aquest Jesús que vosaltres vau crucificar, Déu l’ha constituït Senyor i Messies.» En sentir això, es van penedir de tot cor, i deien a Pere i als altres apòstols: «Germans, digueu-nos què hem de fer.» Pere els va respondre: «Convertiu-vos, i que cadascun de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesús, el Messies, per obtenir el perdó dels pecats. Així rebreu el do de l’Esperit Sant, ja que la promesa és per a vosaltres i els vostres fills, i per a tots aquells que ara són lluny, però que el Senyor, el nostre Déu, cridarà.» Pere continuava confirmant això mateix amb moltes altres paraules i els feia aquesta recomanació: «Aparteu-vos d’aquesta gent innoble.» Els qui acceptaren la predicació de Pere es feren batejar, i aquell dia s’afegiren a la comunitat unes tres mil persones.

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pere (1Pe 2,20b-25)

Estimats: Si després d’obrar bé us toca sofrir, i ho suporteu amb paciència, això sí que té mèrit davant de Déu. Aquesta és la vostra vocació, ja que també Crist patí per vosaltres, i així us deixà el seu exemple perquè seguiu les seves petjades. «Ell no obrava amb violència ni tenia mai als llavis la perfídia.» Quan l’insultaven, no responia insultant; quan el turmentaven, no responia amb amenaces; sinó que confiava la seva causa a aquell que judica amb justícia. A la creu, ell «portà» en el seu cos «les nostres culpes», perquè no visquem com a pecadors, sinó com a justos. «Les seves ferides ens curaven.» Tots vosaltres «anàveu errants com un ramat que es dispersa», però ara heu tornat a aquell que és el vostre pastor i guardià.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (Jn 10,1-10)

En aquell temps, Jesús parlà així: «Us ho dic amb tota veritat: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre o un bandoler. El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: el guarda li obre la porta, i les ovelles reconeixen la seva veu; crida les que són seves, cadascuna pel seu nom, i les fa sortir. Quan té a fora totes les seves, camina al davant, i les ovelles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. Però si és un estrany, en lloc de seguir-lo, en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys.» Jesús els parlà amb aquest llenguatge, però ells no entengueren què volia dir. Jesús continuà: «Us ho dic amb tota veritat: Jo soc la porta de les ovelles. Tots els qui havien vingut abans que jo eren lladres o bandolers, però les ovelles no en feien cas. Jo soc la porta. Els qui entrin passant per mi, se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. Els lladres només venen per robar, matar i fer destrossa. Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........