Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi»
08-05-2020
«Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi»

El temps de Pasqua ens fa recordar i reviure la presència de Crist el Senyor en el món i, molt especialment, com nosaltres, els creients, la seva Església, experimentem aquesta proximitat, el seu suport i els seus ànims per sortir de nosaltres mateixos i ser els seus testimonis explicant que ha succeït en les nostres vides. En aquest temps també, la Paraula ens fa recordar la realitat humana i la importància real d'aquesta Església, de la qual, com en tantes coses de la vida, ens aprofitem, intentem aportar el menys possible, i no perdem ocasió per criticar posant a la vista totes les seves negativitats. El cert és que sense l'Església, i totes les seves llums i ombres, no seríem aquí i no tindríem res. És en aquest cos humà i feble de Crist i que és, al mateix temps, testimoni de la seva acció i de la seva presència, on sempre hi tindrem un lloc, perquè també som febles i imperfectes i, alhora, trobarem una ocasió veritable de redempció, vida, salvació. A la primera lectura llegim com la primitiva Església es va estructurant, millor o pitjor, amb l'encert i els defectes dels qui la dirigeixen i orienten, guiats per l'Esperit Sant. És cert que l'important és l'oració i el servei de la Paraula perquè sense aprofundir en la relació interpersonal amb Crist i donar un testimoni qualificat de la seva presència, la resta no val per a res i a l'estructura li faltaria el cor. Però el cor també és servit per l'estructura, que enfonsa les seves arrels en la realitat interna i la manifesta, de fet, com es veu molt bé en la lectura, el servei és tan essencial com l'oració i la predicació però requereix, potser, una bona organització i l'Església ha sabut gairebé sempre reflectir en les seves necessàries estructures l'amor i la salvació de Crist que l’habiten.

A l'Evangeli contemplem directament aquest cor de l'Església i a Qui l'encoratja: Jesús mateix, que ens recorda que creure en Déu és creure en Ell; no hi ha un altre camí, una altra veritat o una altra vida més que a través de la comunió amb la seva persona humana. Veure, estar i seguir a Jesús és contemplar, romandre i caminar vers Déu o des de Déu o amb Déu, com cadascú ho vulgui entendre. I és, també, intentar fer les seves obres, és a dir, actuar de manera real i operativa en la vida de les persones i en aquest món a la manera que Déu sap fer i fa. Arribar a aquesta comunió que permeti al Senyor actuar plenament és la nostra última i màxima esperança.

» Primera Lectura

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 6,1-7)

Per aquells dies, anava augmentant el nombre dels creients, i els immigrats de llengua grega es queixaven dels nadius perquè, en la distribució diària d’ajuda als pobres, les seves viudes no eren ateses. Llavors els dotze convocaren una reunió de tots els creients i els digueren: «No estaria bé que nosaltres deixéssim la predicació de la paraula de Déu i ens poséssim a distribuir l’ajuda als pobres. Per això, germans, busqueu entre vosaltres mateixos set homes fiats, plens de l’Esperit Sant i de seny, i els encarregarem aquesta feina; nosaltres continuarem ocupant-nos de la pregària i del ministeri de la paraula.» Tothom trobà bé aquesta proposta, i elegiren Esteve, un home ple de fe i de l’Esperit Sant, Felip, Pròcor, Nicànor, Tímon, Parmenàs i Nicolau, un antioquè convertit al judaisme. Els presentaren als apòstols, i aquests, després de pregar, els imposaren les mans.

La paraula de Déu s’anava estenent, i a Jerusalem creixia molt el nombre dels creients; fins i tot molts sacerdots acceptaven la fe.

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pere (1Pe 2,4-9)

Estimats, acosteu-vos al Senyor, que és la pedra viva. Els homes l’havien rebutjada, però als ulls de Déu és «escollida, de gran valor». També vosaltres, com pedres vives, deixeu que Déu faci de vosaltres un temple espiritual, un sacerdoci sant, que oferirà víctimes espirituals, acceptables a Déu per Jesucrist. Per això diu l’Escriptura: «Jo poso a Sió una pedra angular, de gran valor, escollida: el qui creu, no quedarà defraudat.» És de gran valor per a vosaltres, els qui heu cregut, però per als qui no creuen «la pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici», i «s’ha convertit en pedra d’ensopec, en roc que fa caure». Ensopeguen quan no fan cas de la predicació. Sempre n’hi haurà, que no en fan cas. Però vosaltres sou «un poble escollit, un reialme sacerdotal, una nació sagrada, la possessió personal de Déu», perquè «proclameu la lloança» d’aquell que us ha cridat del país de tenebres a la seva llum admirable.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (Jn 14,1-12)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Que els vostres cors s’asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n’hi hagués, us podria dir que vaig a preparar-vos estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré a casa meva, perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic. I ja sabeu quin camí hi porta, allà on jo vaig.» Tomàs li diu: «Senyor, si ni tan sols sabem on aneu. Com podem saber quin camí hi porta?» Jesús li diu: «Jo sóc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare si no hi va per mi. Si m’heu conegut a mi, heu de conèixer igualment el meu Pare: des d’ara ja el coneixeu i ja l’heu vist.» Li diu Felip: «Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més.» Jesús li diu: «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui em veu a mi, veu el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic no venen de mi mateix. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; si no, creieu-ho per aquestes obres. Us ho dic amb tota veritat: Qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i fins en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........