Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat»
22-05-2020
«Ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat»

Ja fa quaranta dies des de la resurrecció. Jesús els ha aprofitat per mostrar vàries vegades als seus deixebles “que era viu” i per parlar “del regne de Déu”. Era una preparació immediata a allò que inevitablement havia de passar, “fins que el van veure aixecar-se”, tornar al cel, al Pare, d'on havia baixat en la nostra carn per a estar amb nosaltres i manifestar que el regnat de Déu havia començat. Amb aquest gest, com amb altres, certificava la seva comunió única amb el Pare: que els dos són Un, i que la seva “reunió” provocarà que el tercer en comunió, l'Esperit, davalli des d'aquest mateix cel, des del cor d'aquest immens Pare, sobre tots i cadascun de nosaltres. Jesús va venir del cel i allí torna i així ho hem d'entendre: Jesús va venir des del Déu veritable, des de la seva esfera, des de la seva realitat més íntima i estreta i allí és on retorna. És cert que Ell ha compartit molt, moltíssim, amb els deixebles, que ha vessat paciència, confiança, amor, per a ensenyar i mostrar la veritat sobre Déu i sobre ells mateixos, i fins al darrer moment quan encara ha de desfer malentesos i “desenganyar” de falses esperances de restauració de l'antic regne i poder d'Israel. Si això és ben cert, també ho és que torna al Pare amb part de nosaltres. En primer lloc, la nostra carn, la nostra experiència, que ja forma part de Déu des d’ara i per sempre. La nostra realitat és present en el Pare a través del Fill i per això l’Esperit podrà venir a cadascú de nosaltres. La nostra carn i vida sencera és ara signe de la presència d'aquest regne, no els seus fonaments però sí els seus murs, la seva visibilitat a l'abast de qualsevol. Una visibilitat que és capaç d'assenyalar on i com actua Déu.

I per si no ho tenim clar, per si no ho “copsem” des del nostre interior, Jesús mateix ho declara en l'Evangeli: des de Galilea, on tot havia començat, ara tot recomença. Tots els deixebles, els que creuen i els que vacil·len o dubten, reben molt clar el missatge i l'encàrrec. Jesús “ha rebut ple poder en el cel i en la terra”, és a dir, el poder mateix de Déu, per salvar, donar vida i curar-la, un poder que no és de domini sinó, literalment, que Jesús “pot” i obra, actua, salva. I ho comparteix amb tots aquests deixebles i amb tots nosaltres perquè l’exercim quan comuniquem. Així “podem” i ho hem de fer, sense límits ni discriminacions, mitjançant l'acció i compromís personal de cadascú amb Déu que és Pare, Fill, Esperit. Aquest do i compromís es correspon amb “guardar” de tot el que hem rebut i, sobretot, amb l'alegria i experiència ordinària de la presència de Déu, que està i estarà amb nosaltres “cada dia fins a la fi del món”.

» Primera Lectura

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 1,1-11)

En la primera part del meu llibre, Teòfil, he parlat de tot el que Jesús va fer i ensenyar, des del principi fins al dia que fou endut al cel, després de confiar, en virtut de l’Esperit Sant, la seva missió als apòstols que ell havia elegit. Després de la passió, se’ls presentà viu, i ho comprovaren de moltes maneres, ja que durant quaranta dies se’ls aparegué, i els parlava del regne de Déu. Estant reunit amb ells, els manà que no s’allunyessin de Jerusalem i els digué: «Espereu aquí la promesa del Pare que vau sentir dels meus llavis quan us deia que Joan havia batejat només amb aigua; vosaltres, d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant.» Els qui es trobaven reunits li preguntaven: «Senyor, és ara que restablireu la reialesa d’Israel?» Ell els contestà: «No és cosa vostra de saber quins temps i quines dates ha fixat l’autoritat del Pare, però quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra.» Quan hagué dit això s’enlairà davant d’ells, i un núvol se l’endugué, i el perderen de vista. Encara s’estaven mirant al cel com ell se n’anava, quan es presentaren dos homes vestits de blanc, que els digueren: «Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, tornarà de la manera com vosaltres acabeu de contemplar que se n’anava al cel.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes (Ef 1,17-23)

Germans, demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell; li demano també que il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades l’heretat que ell us dóna entre els sants. Que conegueu també la grandesa immensa del poder que obra en vosaltres, els creients, vull dir l’eficàcia de la seva força i de la seva sobirania amb què obrà quan ressuscità el Crist d’entre els morts, i el feu seure a la seva dreta dalt el cel, per damunt de tots els governants i dels qui tenen autoritat, poder o senyoria, per damunt de tots els títols que es poden donar en el nostre món i en l’altre. Tot ho ha posat sota els seus peus, i a ell l’ha fet cap de tot i l’ha donat a l’Església, que és el seu cos i el seu complement, ell que té en totes les coses la seva plenitud.

» Evangeli

Acaba l'evangeli segons sant Mateu (Mt 28,16-20)

En aquell temps, els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure’l es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s’acostà i els digué: «Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........