Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Com s’ho pot fer, aquest, per donar-nos la seva carn»
12-06-2020
«Com s’ho pot fer, aquest, per donar-nos la seva carn»

 

La Festa del Cos i la Sang del Senyor Jesucrist és una de les més entranyables i característiques de la nostra Església que, gràcies a l'Encarnació i, en conseqüència a l'Eucaristia, és universal, catòlica i segueix estant oberta a tots els homes i dones. Perquè Déu, en Jesús, ha assumit la nostra corporalitat, i no amb resignació o com una espècie de càstig, encara que tingués lògicament “limitades” les seves possibilitats perquè, essent Déu, va assumir el cos i, conseqüentment, la temporalitat i tot l'humà. Tal com diem per aquí baix, ‘tot té un preu’. I Déu, en Crist, volia apropar-se a cadascú de nosaltres per compartir, també individualment, la vida de Déu. I això tingué un cost elevat, la seva pròpia vida i lliurament, i fer-se entendre clarament, amb paraules, amb símbols, signes i paràboles, per qui estigués disposat a deixar-se portar per Ell. Tots tenim un cos o, millor, som el nostre cos, i tot el nostre i el que ens implica comença i acaba en la corporalitat. Per això, encara que caminem en la fe, necessitem alimentar-nos, menjar pa i beure aigua (primera lectura) o vi, si pogués ser. L'espiritualitat impulsa, decideix, sosté però no en soledat: sempre cal sustentar el cos que també som. Més encara: la trobada amb Déu ha de ser també corporal, entre la nostra carn i la seva. No pot ser solament una trobada de ments o d'idees perquè se'ns demana un seguiment radical i complet, no un canvi d'idees o una reorganització de prioritats.

 Per això, l'Evangeli diu que “Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres.” perquè “la meva carn és un veritable menjar i la meva sang és una veritable beguda”. El Cos i la Sang de Crist fan realitat aquesta trobada salvadora, tot i que manté tot el misteri de Déu, de cada persona, de la comunitat. Significa màxim lliurament, màxima trobada (plena comunió, menjar, inserció d'una vida en l'altra) però també màxim respecte a Qui es lliura i a qui acull. Amb fe, amb assentiment compartim la taula del Regne de Déu on se’ns regalen tots els béns de la salvació aconseguits pel lliurament de Crist i se’ns anticipa el darrer obsequi de la comunió total, la vida eterna.

» Primera Lectura

Lectura del llibre del Deuteronomi (Dt 8,2-3.14b-16a)

Moisès digué al poble: «Recorda’t del camí que el Senyor t’ha fet fer pel desert des de fa quaranta anys per afligir-te, per provar-te, per conèixer els sentiments del teu cor i veure si observaries o no els seus manaments. T’afligí fent-te passar fam, però després t’alimentà amb el mannà, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu, perquè aprenguessis que l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. Recorda’t del Senyor, el teu Déu, que et va fer sortir de la terra d’Egipte, un lloc d’esclavatge; que t’ha fet passar per aquest desert immens i terrible, infestat de serps verinoses i d’escorpins, una terra eixuta, sense aigua, on per a tu va fer saltar un doll d’aigua de la roca dura, i t’hi alimentava amb el mannà, que els teus pares no coneixien.»

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 10,16-17)

Germans, el calze de la benedicció que nosaltres beneïm, no és, potser, comunió amb la sang de Crist? El pa que nosaltres partim, no és, potser, comunió amb el cos de Crist? El pa és un de sol. Per això tots nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem del mateix pa.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (Jn 6,51-58)

En aquell temps Jesús digué als jueus: «Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món.» Els jueus es posaren a discutir. Deien: «Com s’ho pot fer, aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?» Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........