Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Tothom en menjà tant com volgué i recolliren dotze coves plens de les sobres.»
31-07-2020
«Tothom en menjà tant com volgué i recolliren dotze coves plens de les sobres.»

La Paraula de Déu, que ens continua acompanyant i alimentant en tot moment, especialment enmig de la incertesa que vivim, ens recorda avui que l'acció de Déu, especialment la que es manifesta en Jesucrist, és un do, és gratuïta i el que això representa en la nostra vida i la nostra fe. La primera lectura ho deixa ben clar: si hi ha quelcom que Déu té com a honra i orgull és la seva generositat –per això no lliga creure en Ell i ser gasiu a la vegada–. Déu dona, hi ho fa amb gratuïtat: l'aigua, la vida, l'aliment, la intel·ligència que ens permeten fer còmode, meravellós i humà aquest món, tot i que, a vegades, hagi estat en l'origen de molts desastres i conflictes. I no sols el material: el Senyor regala també la seva paraula, la seva presència, companyia, amor, llum i ànims per a seguir endavant. La fi de tot això és que comprenguem que vivim en aliança, “relligats”, amb Ell i entre nosaltres. Això és el que vol mostrar clarament l'Evangeli: Jesús ha vingut a fer realitat aquesta presència divina que és sempre benedicció i do, perquè ens estima; i qui estima de veritat no jutja ni menysprea, sinó tot el contrari.

Per això, a Jesús no l’atura l'amenaça implícita que significa la mort de Joan el profeta i, encara que busca uns dies de pau i tranquil·litat per a reorganitzar els seus, quan la gent el troba torna a acollir-los i alimentar-los amb la Paraula, i no només amb la Paraula. Els deixebles, lògicament, creuen prudent que és millor que la gent, una vegada acabat el “servei” o la “celebració”, torni a casa seva per a menjar alguna cosa. Però Jesús opina que “no fa falta que se’n vagin” i els diu: “doneu-los vosaltres de menjar”. Segurament això no significa cap retret a la praxi normal de les nostres esglésies sinó que vol subratllar la qualitat del do que representa en si la trobada dels creients amb Jesús. Significa que allí hi ha el mateix Déu, amb la seva llegendària generositat, i que, per tant, on hi ha veritablement Déu no hi pot haver necessitats, perquè amb la seva riquesa plena satisfà, emplena no sols a qui resa en la solitud de la seva cambra sinó a tots els que participen i s'obren a la seva acció. Per això quan Jesús recull el que hi ha, poc o molt –sempre poc quan hi ha molta gent–, i invoca la benedicció de Déu, l'aliment es multiplica i tots queden satisfets i, encara, sobra, simbòlicament, per a tots. Tant de bo ens adonem cada dia dels meravellosos dons que Déu ens dona i sapiguem compartir-los amb la nostra confiança, esforç i treball.

» Primera Lectura

Lectura del llibre d'Isaïes (Is 55,1-3)

Això diu el Senyor: «Oh tots els assedegats, veniu a l’aigua, veniu els qui no teniu diners, compreu i mengeu, compreu llet i vi sense diners, sense pagar res. Per què perdeu els diners comprant un pa que no alimenta, i malgasteu els vostres guanys en menjars que no satisfan? Escolteu bé, i tastareu cosa bona, i us delectareu assaborint el bo i millor. Estigueu atents, veniu a mi, i us saciareu de vida. Pactaré amb vosaltres una aliança eterna, els favors irrevocables promesos a David.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 8,35.37-39)

Germans, qui serà capaç d’allunyar-nos del Crist, que tant ens estima? Els contratemps, la por, les persecucions, la fam o la nuesa, els perills, la mort sagnant? De tot això en sortim fàcilment vencedors amb l’ajut d’aquell qui ens estima. Estic ben segur que ni la mort ni la vida, ni els àngels o altres poders, ni res del món present o del futur, ni els estols del cel o de les profunditats, ni res de l’univers creat no serà capaç d’allunyar-nos de Déu que, en Jesucrist, el nostre Senyor, ha demostrat com ens estima.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 14,13-21)

En aquell temps, quan Jesús rebé la nova de la mort de Joan Baptista, se n’anà amb una barca cap a un lloc despoblat. Així que la gent ho va saber, el van seguir a peu des dels pobles. Quan desembarcà veié una gran gentada, se’n compadí i curava els seus malalts. Els deixebles, veient que es feia tard, anaren a dir-li: «Som en un indret despoblat i ja s’ha fet tard. Acomiadeu la gent. Que se’n vagin als poblets a comprar-se menjar.» Jesús els respongué: «No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos.» Ells li diuen: «Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.» Jesús respongué: «Porteu-me’ls.» Llavors ordenà que la gent s’assegués a l’herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, els partí i donava els pans als deixebles i ells els donaven a la gent. Tothom en menjà tant com volgué i recolliren dotze coves plens de les sobres. Els qui n’havien menjat eren tots plegats uns cinc mil homes, sense comptar-hi les dones i la mainada.

LECTURES DEL DIUMENGE


...........