Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Senyor, si sou vós, maneu-me que vingui caminant sobre l’aigua»
07-08-2020
«Senyor, si sou vós, maneu-me que vingui caminant sobre l’aigua»

.

La missió de Jesús té dos propòsits ben definits: ocupar-se de la  gent que l’escolta, o pot escoltar-lo i que el necessita, i tenir cura dels seus deixebles, els escollits, per poder arribar a tothom, en tots els temps, llocs i situacions. Es tracta d’accions diferents, a nivells diferents, però amb un mateix objectiu i voluntat: fer entendre i acceptar la persona de Jesús i el que Ell significa. I per a fer-ho realitat no hi ha cap més camí que una trobada i una relació profunda entre Jesús i cadascú. Al mig de tots, i molt especialment en aquest Evangeli de sant Mateu, hi ha Pere, el pescador, a qui Jesús, i l'evangelista, van preparant per a la missió concreta que ha de rebre. No és la primera vegada (primera lectura) que un profeta o un pastor necessita una trobada forta i directa amb el Déu viu per a sustentar-se, reorientar-se o per a totes dues coses. Elies refà, en sentit contrari, el camí d'Israel vers la muntanya de Déu per a exposar –així ho pensa– al Senyor la terrible situació d'abandó de l'aliança i la persecució que pateixen els creients veritables que es mantenen fidels. I encara que el Déu d'Israel no se’n compadeix gens ni mica, sí que li regala la veritable experiència de la seva presència i la seva actuació. La seva acció –sembla indicar el text– no es produeix  de manera visible o aparatosa sinó que, més aviat, en forma d'una brisa suau que només senten –i per tant només actua– en aquells que estan atents i expectants, en aquells que creuen. Una subtilesa necessària per conservar el misteri i la intimitat de la veritable trobada amb Déu.

Pere també necessita una experiència semblant. Jesús es manifesta caminant sobre l'aigua, dominant el vent i uns elements clarament hostils. Es tracta d'una “cristofania”, com la de l’Horeb i les de la resurrecció, que manifesta la seva realitat profunda i la seva situació: creients, però desconfiats i espantats. Pere, vol ser valent, sembla confiar en la paraula del Mestre i es llança a l’aigua, però de seguida, s’adona de la situació, s'acovardeix i s'enfonsa. Jesús el salva i li recorda que encara té poca fe, però que ja ha aconseguit el més important: trencar prejudicis i pors i llançar-se a la mar embravida. Sembla poca cosa, però és fe, el suficient perquè tots confessin que aquest home, el seu amic, el seu mestre és el Fill de Déu. La decisió i la confiança d’un d’ells, encara que hagi estat poca, ha bastat perquè tots tinguessin una experiència única, fonamental, que els ha fet saber en mans de qui estan. Igualment, a cadascun de nosaltres cada moment de pregària, cada opció i moment de treball efectiu pel regne ens fa saber amb qui estem i cap a on ens dirigim.

» Primera Lectura

Lectura del primer llibre dels Reis (1Re 19,9a.11-13a)

En aquells dies, Elies arribà a l’Horeb, la muntanya de Déu, i passà la nit en una cova. El Senyor li va fer sentir la seva paraula, i li digué: «Surt fora i estigue’t a la muntanya, a la presència del Senyor que ara mateix passarà.» Llavors vingué una ventada tan forta que esberlava les muntanyes i esmicolava les roques davant el Senyor, però el Senyor no hi era. Tot seguit vingué un terratrèmol, però el Senyor tampoc no hi era. Després vingué foc, i el Senyor tampoc no era en el foc. Finalment vingué el so d’un aire suau. Així que Elies el sentí, es cobrí la cara amb el mantell, sortí a fora i es quedà a l’entrada de la cova.

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 9,1-5)

Germans, us asseguro per Crist que dic la veritat, que no menteixo; la meva consciència, guiada per l’Esperit Sant, n’és també testimoni: Sento una gran tristesa i un dolor constant al fons del cor: tant de bo fos jo proscrit del Crist, en lloc dels meus germans, el poble del meu llinatge. Com a israelites, és d’ells la gràcia de fills, la glòria de la presència de Déu, les aliances, la Llei, el culte i les promeses; són d’ells també els patriarques, i finalment, com a home, ha sortit d’ells el Crist, que és Déu per damunt de tot. Sigui beneït per sempre, amén.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 14,22-33)

Quan la gent hagué menjat, Jesús obligà els deixebles a pujar tot seguit a la barca i avançar-se-li cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d’acomiadar tothom, pujà tot sol a la muntanya per pregar. Al vespre encara era allà tot sol. La barca ja s’havia allunyat bon tros de terra, però les ones la destorbaven d’avançar, perquè el vent era contrari. Passades les tres de la matinada, Jesús hi anà caminant sobre l’aigua. Quan els deixebles el veieren, s’esveraren pensant que era una fantasma, i cridaren de por. Però Jesús els digué de seguida: «No tingueu por, que sóc jo.» Pere li digué: «Senyor, si sou vós, maneu-me que vingui caminant sobre l’aigua.» Jesús contestà: «Ja pots venir.» Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà on era Jesús. Però en adonar-se del vent que feia, s’acovardí i començà d’enfonsar-se. Llavors cridà: «Senyor, salveu-me.» A l’instant Jesús li donà la mà i li digué: «Quina poca fe! Per què dubtaves?» I quan hagueren pujat a la barca, el vent amainà. Els qui eren a la barca es prosternaren i deien: «Realment sou Fill de Déu.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........