Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«També els cadells mengen les engrunes»
14-08-2020
«També els cadells mengen les engrunes»

No sembla que ni el temps ni l’espai haguessin fet costat a Jesús. Tenia molta feina i poc temps per fer-la. Com a enviat personal de Déu per als darrers temps, havia de fer arribar el missatge i el treball que proclamaven l'arribada efectiva del regne a tot arreu, al major nombre possible de persones. En primer lloc, als jueus, especialment “a les ovelles esgarriades d'Israel” però sense descartar els “pagans”, els no jueus. Aquesta obertura la trobem ja a les Escriptures, especialment en els profetes. Així, a la segona lectura es valora la capacitat dels “goyim”, estrangers, incircumcisos, pagans per acollir la paraula i, més important, per fer la voluntat de Déu. Això és el que més es valora: que l'apropament dels estrangers al Déu d'Israel sia, sovint, més autèntic i sincer que el dels propis jueus. Hi havia, doncs, una possibilitat, un camí sempre obert més enllà de la pertinença al llinatge del poble jueu. Des que la Bíblia es va traduir al grec i es va conèixer per l’“ecumene” d'aquesta cultura, no van faltar els estrangers que es van sentir atrets per la idea i la persona d'aquest Déu misteriós i ben diferenciat tant del món com de les passions humanes: eren els “prosèlits” que només es podien incorporar al poble de la promesa després d'un llarg procés i moltíssimes traves i problemes. L'Evangeli ens mostra un Jesús proper, gairebé sense voler, a aquest món pagà de persones que es deixen tocar per la presència de Déu. Per una vegada, sense que serveixi de precedent, Jesús s’avé a les “normes”, a les “formes”. Com qualsevol altre rabí convençut del seu paper, no fa cas a la dona, evidentment pagana, que li suplica: la seva missió es limita a les ovelles perdudes d'Israel. Finalment, gairebé perquè els deixi en pau, decideix atendre-la. És un diàleg curt però impressionant que ens mostra directament que és la trobada en la fe.

Jesús li recorda la separació, la diferència que implica l'aliança, que uneix als jueus però també els separa dels altres. La dona, amb veritable humilitat, ho reconeix, ho assumeix, ho accepta, però aconsegueix trobar una esquerda, el camí que apropa a aquesta estructura de vida i salvació: la gràcia i salvació són per als fills, preferentment, per als qui s'asseuen oficialment a la taula de l'aliança, però d'aquesta taula, d'aquesta relació, en cauen molles, engrunes que arriben a tothom. Jesús aprecia el reconeixement del Déu d'Israel, de la seva presència i la seva força salvífica que van més enllà de la història i de la mateixa aliança, que es desborda misericordiosament sobre qualsevol que se li acosti o el necessiti. Això significa que la grandesa de la seva fe l’obre a Déu i fa realitat la seva petició.

» Primera Lectura

Lectura del llibre d'Isaïes (Is 56,1,6-7)

Diu el Senyor: «Compliu els vostres manaments, obreu el bé, que està a punt d’arribar la meva salvació, i de revelar-se la meva bondat. Els estrangers que s’han adherit al Senyor, que es posen al seu servei per amor del seu nom i volen ser els seus servidors, si es guarden de violar el repòs del dissabte i es mantenen fidels a la nova aliança, els deixaré entrar a la muntanya sagrada i celebrar les seves festes en la meva casa d’oració; acceptaré en el meu altar els seus holocaustos i les altres víctimes, perquè tots els pobles anomenaran el meu temple casa d’oració.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 11,13-15.29-32)

Germans, tinc una cosa a dir-vos a vosaltres, els qui no sou jueus: Ja que sóc el vostre apòstol, miro de posar ben alt el meu servei, esperant que els jueus, que són del meu llinatge, n’estaran gelosos i podré salvar-ne alguns. Si del fet d’haver estat ells exclosos n’ha vingut la reconciliació del món, què no vindrà quan ells s’incorporin? No serà un pas de mort a vida? Quan Déu concedeix a algú els seus favors i el crida, no es fa mai enrere. Vosaltres, en altre temps, no éreu obedients a Déu, però ara que ells l’han desobeït, Déu s’ha compadit de vosaltres; igualment Déu es vol compadir d’ells, que ara, mentre es compadia de vosaltres, no li han estat obedients. Déu ha deixat els uns i els altres captius de la desobediència, per compadir-se finalment de tots.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 15,21-28)

En aquell temps, Jesús es retirà a la regió de Tir i de Sidó, i sortí d’allà una dona cananea cridant: «Senyor, fill de David, compadiu-vos de mi: la meva filla està endimoniada.» Jesús no li contestà ni una paraula, però els deixebles li demanaven: «Despatxeu-la d’una vegada: només fa que seguir-vos i cridar.» Jesús els respongué: «Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes del poble d’Israel.» Ella vingué, es prosternà i digué: «Senyor, ajudeu-me.» Jesús li respon: «No està bé de prendre el pa dels fills per tirar-lo als cadells.» Ella li contestà: «És veritat, Senyor, però també els cadells mengen les engrunes que cauen de la taula dels amos.» Llavors Jesús respongué: «Dona, quina fe que tens! Que sigui tal com vols.» I a l’instant es posà bona la seva filla.

LECTURES DEL DIUMENGE


...........