Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«No penses com Déu, sinó com els homes»
28-08-2020
«No penses com Déu, sinó com els homes»

D’ençà de la “confessió de Pere” i de la promesa de Jesús que ell seria la pedra o fonament de la comunitat que estava i està construint, tot canvia en el relat evangèlic. Jesús, el Messies que realment ha arribat comença a explicitar en què consisteix la seva missió: ha d'anar a Jerusalem –cosa normal– però no per a fer-se amb el poder sinó per a “patir a causa dels ancians, summes sacerdots i escribes”. Una acció extraordinària encara que no sorprenent (primera lectura): tots els profetes que han manifestat i realitzat la voluntat de Déu han estat perseguits i han pagat molt cara la seva fidelitat a la Paraula divina amb la qual s'identifiquen: Jeremies “confessa” que s’ha lliurat plenament al seu ministeri, que és apropar aquesta paraula que el posseeix als qui la necessiten. Es tracta d'una experiència molt dura. El profeta se sap en mans de la Paraula i això li proporciona una alegria enorme, però la seva missió se li transforma en “oprobi i vergonya” a causa del contingut del missatge que és rebut negativament, molt contrari a les expectatives. De Déu (i de la vida) només esperem bones notícies i quan aquestes no ho són immediatament culpem el missatger (en aquells temps i sempre).

En el cas de Jesús hi ha molt més que això perquè el camí que l’espera no serà com el de cap altre profeta: serà rebutjat i executat com els altres, però ressuscitarà al tercer dia. És un camí fosc, tot i que amb un final lluminós, una llum que, tanmateix, els seus deixebles no són capaços d'imaginar fins que tot hagi passat. Però també un camí que inclou el rebuig, el sofriment, l’acolliment misteriós de tot el negatiu (com en els poemes d'aquell altre gran profeta, el Servent) i per això Pere, el mateix que l’acaba de reconèixer, intenta apartar Jesús de tot això, de recórrer el veritable camí del Messies. Així, aquest Pere espantat, horroritzat o, senzillament, que copsa la realitat, és identificat per Jesús amb “Satanàs”, l'enemic per excel·lència que s'oposa al pla de Déu. Pere pensa ara com els homes, no segons la llum que ha rebut de Déu, i li caldrà aprendre a viure la realitat de com es va complint de veritat la Paraula i la missió del Messies. El camí, seguint els seus passos, significa ara i sempre, negació, carregar amb la pròpia creu, això és, incloure en la pròpia perspectiva vital les responsabilitats i els sofriments que aquesta implica. Aquesta és l'única manera de conservar i transcendir la pròpia vida, pobra, feble i mortal.

» Primera Lectura

Lectura del llibre de Jeremies (Jr 20,7-9)

M’heu afalagat, Senyor, i m’he deixat seduir; us heu apoderat de mi i m’heu dominat, però ara passen el dia divertint-se a costa meva, tothom es riu de mi. Sempre que parlo, dono el crit d’alarma, el meu clam anuncia invasions i devastació. Tot el dia la paraula del Senyor m’és un motiu d’escarnis i de burles. A la fi pensava: «No en vull parlar més, no diré res més en nom d’ell», però llavors sentia en el meu cor un foc que cremava, sentia un incendi dintre els meus ossos. Estic rendit de tant aguantar, ja no puc més.

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 12,1-2)

Germans, per l’amor entranyable que Déu ens té, us demano que li oferiu tot el que sou, com una víctima viva, santa i agradable. Això ha de ser el vostre culte veritable. No us emmotlleu al món present; transformeu-vos renovellant la vostra manera de veure les coses, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu: reconèixer allò que és bo, agradable a Déu i perfecte

» Evangeli

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 16,21-27)

En aquell temps, Jesús començà a deixar entendre als deixebles que havia d’anar a Jerusalem, que havia de patir molt de part dels notables, dels grans sacerdots i dels mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a renyar-lo: «De cap manera, Senyor: a vós això no us pot passar!» Però Jesús es girà i li digué: «Fuig d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no penses com Déu, sinó com els homes.» Llavors Jesús digué als deixebles: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi, la retrobarà. Què en trauria l’home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què podria pagar l’home per rescatar la seva vida? Perquè el Fill de l’home ha de venir en la glòria del seu Pare voltat dels seus àngels, i ell pagarà cadascú segons les seves obres.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........