Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Perquè on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo soc enmig d’ells»
05-09-2020
«Perquè on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo soc enmig d’ells»

Avui, l'evangeli de sant Mateu continua pel nou camí que s’ha obert amb la confessió de Pere i les puntualitzacions de Jesús. Ell és el Messies i els deixebles la seva comunitat, i estan units en el projecte de fer realitat el regnat de Déu. La realitat del Messies anirà configurant, des de l'interior però també cap a l'exterior, aquest grup d'homes i dones per fer-ne “Església", això és, l’assemblea, la comunitat, la família dels nous fills de Déu. La primera lectura ens recorda que la comunitat de l'Aliança necessita el portaveu, el profeta, el veritable pastor que mostra el camí i denuncia les desviacions. El profeta Ezequiel parla a una comunitat ja consolidada, abans i després de l'exili. Després, fins i tot, va ser més necessari –un cop perdut el regne, l'estat davídic– però no hi ha comunitat creient sense aquestes consciències vives i parlants que són els profetes. A l'Evangeli assistim al naixement i consolidació d'una nova assemblea, o "Església", la del Messies, i se'ns recorda la importància i els matisos que afegeix el projecte de Jesús en aquesta tasca, sempre necessària, perquè la comunitat continuï sent el resultat de la voluntat de tots.

No es tracta de combatre la "dissidència" o d'expulsar per què sí els que pensen o viuen d'una manera diferent, sinó que la família dels creients sigui un espai on la fe es viu de veritat, amb totes les seves conseqüències, on es fa "realitat realment existent" (perdó pel pleonasme) el projecte de Jesús. Així, s'estableix com un sistema de "gradació" per a "corregir" (una altra paraula en vies de ser prohibida) la conducta i la vida sencera dels qui, lliurement, han acceptat ser cristians i en volen continuar sent. Així, al "germà" que peca públicament en les seves relacions, en la coherència entre fe i existència, primerament se’l reprèn en privat per la seva conducta (sigui o no conseqüència de les seves idees, potser també equivocades) i si en fa cas, "s’haurà salvat". Però si no fa cas, es recorre a un petit grup de testimonis i després, si persisteix a "pecar", que intervingui tota la comunitat, tota l'"Església". L'últim recurs és sempre considerar-lo un “pagà o un publicà", en paraules d’avui, un estrany, un no-germà, almenys durant un temps, i sense la intenció de marcar-lo ni declarar-lo impur, sinó perquè, en veure's expulsat i sol, sense els germans, s’ho pensi i s’adoni del seu error i, finalment, decideixi canviar de conducta, i deixi el "pecat" per a poder reincorporar-se al projecte comú. Es parla, amb tota raó, del poder de "lligar i deslligar", un recurs dels rabins davant els qui anaven errats i els pecadors que recorda que el cel assumeix les decisions dels creients quan afavoreixen el "pecador", no perquè la comunitat es quedi  tranquil·la. I a l'inrevés, queda clar que aquest "poder" comunitari es manifesta amb claredat i positivament quan tothom o la majoria es posa d'acord per demanar ser escoltada, perquè aquest consens, que no és un acord artificial sinó la certesa intersubjectiva de la presència viva de Jesús, és el que sosté l'Església i el seu projecte; i així des de fa gairebé 2020 anys.

» Primera Lectura

Lectura de la profecia d'Ezequiel (Ez 33,7-9)

El Senyor em digué: «Fill d’home, t’he fet sentinella perquè vetllis sobre el poble d’Israel. Quan sentis dels meus llavis una paraula, els has d’advertir de part meva. Si jo amenaço el pecador amb la mort i tu no li dius res i no l’adverteixes que s’aparti del camí del mal, ell morirà per culpa seva, però jo et faré responsable de la seva sang. Ara, si tu l’havies advertit que s’apartés del mal camí i es convertís, però no s’ha convertit, ell morirà per culpa seva, i tu hauràs salvat la teva vida.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 13,8-10)

Germans, no quedeu a deure res a ningú. L’únic deute vostre ha de ser el d’estimar-vos els uns als altres. Qui estima els altres, ha complert la Llei. No cometre adulteri, no matar, no robar, no desitjar allò que és d’un altre, i qualsevol altre manament, es troba en aquestes paraules: Estima els altres com a tu mateix. Qui estima no fa cap mal als altres. Estimar és tota la Llei.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 18,15-20)

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «Si el teu germà peca, ves a trobar-lo i parleu-ne vosaltres dos sols. Si te’n fa cas, t’hauràs guanyat el germà. Si no te’n fa cas, crida’n un altre o dos més, perquè la causa sigui judicada per la paraula de dos o tres testimonis. Si tampoc no feia cas d’ells, parla’n a la comunitat reunida. Si ni tan sols de la comunitat no volia fer cas, considera’l com si fos un pagà o un publicà. Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que lligareu a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligareu a la terra, quedarà deslligat al cel. Us asseguro també que si dos de vosaltres aquí a la terra s’avenen a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà, perquè on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo soc enmig d’ells.»a

LECTURES DEL DIUMENGE


...........