Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

“Què feu aquí tot el dia desvagats?”
18-09-2020
“Què feu aquí tot el dia desvagats?”

La comunitat del Messies és un grup humà que ha de funcionar com a tal, sovint assumint bona part de la mentalitat i els costums de les èpoques que va travessant, sense arrencar la zitzània que va creixent a les seves pròpies files -i en les pròpies carns-, confiant i esperant. L'Església és humanitat, cos humà de Crist, però la seva ànima és l'Esperit que fa present al Crist entre els seus i els comunica la seva força, la seva novetat, la seva veritat,  perquè es converteixin no sols en presència seva enmig del món sinó també en autèntica alternativa que inclogui tota la humanitat en el Regne de Déu.

Com ens recorda la primera lectura, encara que els camins de Déu no són els nostres ni els seus plans coincideixen amb els nostres, ni per casualitat, Ell es deixa trobar pels homes, però cal fer un notable esforç per assimilar la seva presència i el seu ajut. L'Evangeli, altra vegada mitjançant una paràbola, ens fa veure molt gràficament com el diví es va inserint, de mica en mica, en l'humà. Es tracta de la col·laboració sol·licitada pel mateix Déu en Crist, per participar en la seva missió, i de la “paga” que té o hauria de tenir aquest treball o encàrrec. No sé si estem molt acostumats a parlar de l'Evangeli i de la paga que esperem, però és una cosa molt humana: tot ho fem buscant una recompensa, per a nosaltres, per als altres, per a la humanitat. Qualsevol treball que emprenem ha de tenir un sentit, un objectiu i, és clar, un benefici. I s’entén que el benefici ha de ser adequat a l'esforç i a les circumstàncies.

El punt clau de la paràbola, el que “trenca”, que xoca, que desconcerta és la manera divina d'entendre aquesta recompensa: és la mateixa per a tothom, la qual cosa alguns l’entenen com una gran generositat, però altres ho consideren una injustícia. El desconcert fa que repensem com comença tot: la crida de l'amo de la vinya, el qual ha posat en marxa aquesta aventura. Aquí està, si n'hi ha, si la trobem, la raó d'aquesta aparent desraó: és la seva persona la que dona sentit a la relació que estableix amb tots els cridats, que són tots, a tota hora i gairebé en tot lloc. És l'especialíssima relació entre Jesús i cadascun dels qui participem de la seva missió, l'única justificació, raó i context per al treball, la responsabilitat de recrear relacions humanes diferents, no en base a horaris i contractes humans sinó en la decisió personal d'assumir en aquesta crida la relació d'amistat que significa ser cristià.

» Primera Lectura

Lectura del llibre d'Isaïes (Is 55,6-9)

Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar; invoqueu-lo, ara que és a prop. Que els injustos abandonin els seus camins, i els homes malèfics, els seus propòsits; que es converteixin al Senyor i s’apiadarà d’ells, que tornin al nostre Déu, tan generós a perdonar. Perquè els meus pensaments no són els vostres, i els vostres camins no són els meus, diu l’oracle del Senyor. Els meus camins i els meus pensaments estan per damunt dels vostres tant com la distància del cel a la terra.

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 1,20c-24,27a)

Germans, tant si surto amb vida d’aquesta presó com si he de morir, sé que Crist serà glorificat en el meu cos. Perquè per a mi, viure és Crist, i morir em seria un guany. Però quan penso que mentre continua la meva vida puc fer un treball profitós, no sé pas què escollir; em trobo pres per aquesta alternativa: d’una banda, el meu desig és morir ja per estar amb Crist, cosa incomparablement millor; però d’altra banda, pensant en vosaltres, veig més necessari que continuï la meva vida corporal. Ara, a vosaltres, us demano solament això: que porteu una vida digna de l’evangeli del Crist.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 20,1-16a)

En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un propietari que sortí de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya: va fer tractes per un jornal, i els envià a la seva tasca. Sortí altra vegada a mig matí, en trobà d’altres a la plaça sense feina i els digué: “Aneu també vosaltres a la meva vinya; us pagaré el que sigui just.” I ells hi van anar. Pels volts de migdia i a mitja tarda, tornà a sortir i va fer el mateix. Una hora abans de pondre’s el sol encara en trobà d’altres i els digué: “Què feu aquí tot el dia desvagats?” Ells li contesten: “És que ningú no ens ha llogat!” Els diu: “Aneu també vosaltres a la meva vinya.” Al capvespre, l’amo de la vinya digué a l’encarregat: “Crida els treballadors i paga’ls el jornal. Comença pels qui han vingut més tard i acaba pels primers.” Vingueren, per tant, els qui feia una hora que treballaven, i cobraren el jornal sencer. Quan tocava als primers, es pensaren que cobrarien més, però van cobrar el mateix jornal. En veure això, rondinaven i deien al propietari: “Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar tot el pes de la jornada i la calor.” Ell va respondre a un d’aquests: “Company, quin mal t’he fet? No havíem fet tractes per un jornal? Doncs pren el que et toca i vés-te’n. A aquest darrer jo li vull donar igual que a tu. Que no puc fer el que vull a casa meva? Tens enveja perquè jo sóc generós?” Així els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........