Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

"Aquest és l’hereu: matem-lo i ens quedarem l’heretat."
02-10-2020
"Aquest és l’hereu: matem-lo i ens quedarem l’heretat."

Avui a l’Evangeli escoltem una altra paràbola que és un nou “atac” als dirigents del poble escollit, Israel. Jesús, seguint la tècnica i estratègia dels profetes, retreu als teòrics responsables de l'Aliança la seva falta d'acolliment a l'acció que Déu està realitzant. Podem dir que aquesta vegada Jesús fa un últim i arriscat intent, que “va per feina” en contra o a favor seu, segons es vulgui veure. En els nostres dies es parla, parlem molt, de diàleg com una alternativa civilitzada o pacífica. Tanmateix aquest “diàleg” que Jesús enceta tindrà una fi molt diferent: la seva pròpia mort. Els estudiosos moderns opinen que quan Jesús va explicar aquesta paràbola era conscient del final que l’esperava i que, d'alguna manera, l’estava anunciant. Així, la seva intenció profètica era sens dubte l'última o penúltima crida a la conversió a aquells israelites als quals havia estat enviat en primer lloc, i dels que se’n sentia responsable.

La paràbola és similar a la del profeta Isaïes de la primera lectura i posa el dit a la mateixa llaga: la lluita o rebuig humà de Déu. Una realitat que forma part del misteri mateix de la revelació: Déu s’autocomunica com un amic, un suport de la vida humana, però continua sent Déu, això és, l'origen de tot, també de l'home, amb una idea ben precisa de com ens hauríem de realitzar i comportar. Déu ens ha creat lliures però sempre s'ha fet present per a reunir-nos i perquè visquem autènticament com a persones. I amb la mateixa intensitat que Déu sempre ho fa, l'home intenta evitar-ho, seguir el seu propi camí, fingir que no és criatura, que està sol i s’autodetermina, que els altres no importen, que sempre fa el que vol, ni que sigui només uns quants. Avui Déu sobra, destorba, encara que la Bíblia ens testimonia que aquesta idea i aquesta pràctica no són pas d'ara. L'home sempre ha intentat treure’l de la seva vida, de la idea que té de la realitat per a no sentir-se “vigilat”, “jutjat”, coartat en una suposada llibertat per a ser ell mateix, però moltes vegades només ha servit per fer el mal, destruir i, fins i tot, autodestruir-se. Tanmateix, Jesús ho deixa clar: Déu és creador i és pare, el seu pare i també pot ser el nostre. Va tenir la primera paraula i tindrà també l'última. Té cura de nosaltres i, en un gest últim i definitiu, ha enviat el seu propi fill perquè en Ell entenguem qui som i qui és Ell, i siguem capaços d'actuar en conseqüència.

» Primera Lectura

Lectura del llibre d'Isaïes (Is 5,1-7)

Dedico aquest cant al meu estimat, cant de l’enamorat a la seva vinya. El meu estimat tenia una vinya al turó de Ben-Samen. La cavà, la netejà de pedres, hi plantà els millors ceps, construí al mig una torre de guàrdia i hi va fer un cup tallat a la roca. Esperava que li donaria bon raïm, però li donava raïms agres. I ara, si us plau, habitants de Jerusalem i homes de Judà, feu de jutges entre jo i la meva vinya. Què podia fer per ella que no ho hagi fet? Per què em dóna raïms agres quan jo n’esperava bon raïm? Doncs ara us diré què penso fer a la meva vinya: li trauré la tanca, i que els ramats la brostegin, enderrocaré el seu clos, i que el bestiar la trepitgi. La deixaré abandonada. No la podaran ni la cavaran, hi creixeran argelagues i cards, i manaré als núvols que no hi deixin caure la pluja. La vinya del Senyor de l’univers és el poble d’Israel, i els homes de Judà són els ceps que ell havia preferit. N’esperava justícia, però no hi veu sinó injustícies; n’esperava bondat, però hi sent el clam dels oprimits.

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 4,6-9)

Germans, no us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies. Així la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist. Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d’elogi. Practiqueu allò que jo us he transmès i vosaltres heu rebut, que heu sentit o heu vist en mi, i el Déu de la pau serà amb vosaltres.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 21,33-43)

En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Escolteu una altra paràbola: Un propietari plantà una vinya, la voltà d’una tanca, hi cavà un cup, hi construí una torre de guàrdia, hi deixà uns vinyaters que la cultivessin, i se n’anà del país. Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seus homes per recollir-ne els fruits, però aquells vinyaters els van agafar, i a un, li van pegar; a un altre, el van matar; a un altre el van treure a cops de pedra. Ell envià més homes que la primera vegada, però els tractaren igual. Finalment els envià el seu fill, pensant que, almenys el fill, el respectarien. Però ells, en veure’l, es digueren: "Aquest és l’hereu: matem-lo i ens quedarem l’heretat." I l’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar. Quan torni l’amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?» Li responen: «Farà matar aquells mals homes i passarà la vinya a uns altres que li donin els fruits al temps de la verema.» Jesús els diu: «No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura: "La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se’n meravellen"? Per això us dic que el regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el farà fructificar.»

LECTURES DEL DIUMENGE