Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Els convidats no en feren cas»
09-10-2020
«Els convidats no en feren cas»

En el fons, totes les paràboles que anem trobant a l'evangeli de sant Mateu tracten de la nostra salvació, un concepte i, sobretot, realitat que necessita del nostre esforç per entendre’l i acceptar-lo. Estem arribant gairebé al final del text i l'evangelista ens presenta de manera resumida el missatge i l'acció de Jesús i ens demana una decisió. L'Evangeli no hauria de ser mai considerat com una mena de llibre “suau” o un tractat d'autoajuda perquè, entre altres coses, no ens vol manipular ni vendre res amb supòsits més que qüestionables sinó que ens ofereix la veritat, la vida, l'autèntica salvació. I aquesta veritat i autenticitat impliquen que se'ns convidi sempre a assumir la realitat. L'Evangeli és la veritat de Déu que s'ha encarnat en les situacions històriques humanes per salvar-les. Sempre com una oferta lliure que necessita l'acceptació també lliure de cadascun de nosaltres. A més, en això ens hi juguem veritablement la vida. Acceptar o no a Jesús i el que planteja significa viure o morir, salvar-se o finar.

La paràbola insisteix en manifestar clarament que Jesús afirmava ser l'ocasió definitiva per a trobar al Déu veritable i per gaudir dels béns palpables i espirituals de la salvació. Com la paràbola anterior, aquesta ens vol fer adonar del nostre desinterès per acollir la invitació de Déu i com, sovint, escollim altres opcions abans d’anar allà on Ell ens demana. Tots tenim terres, negocis, xarxes socials per atendre, carreres a les quals lliurar-se, o tantíssimes distraccions que ens aparten immediatament de qualsevol reflexió o aprofundiment de la vida i la realitat, especialment de la nostres pròpies vides. Aquesta invitació és humana i, com a tal, ens hauria d'atreure. Si no és així, potser és responsabilitat dels qui avui encarnem o sostenim la invitació de Déu, però qui realment l’ofereix és Ell mateix quan va enviar, i ho continua fent, el seu Fill (i també a  nosaltres) per tots els camins per advertir i convidar a tothom, sense distinció. Però la invitació general (“molts són els cridats”) porta en si també una advertència: “pocs els escollits”: tots els regals i invitacions, també les que dona la pròpia gràcia de Déu, cal treballar-los i deixar-se dur pel que signifiquen i ofereixen. I si se'ns ofereix la vida, la salvació, l'eterna benaurança, des d'ara i per sempre, també se'ns demanarà molt: tot, de fet.

» Primera Lectura

Lectura del llibre d'Isaïes (Is 25,6-9)

En aquesta muntanya, el Senyor de l’univers prepararà per a tots els pobles un convit de plats gustosos i de vins rancis, de plats gustosos i suculents, de vins rancis clarificats. Farà desaparèixer en aquesta muntanya el vel de dol que cobreix tots els pobles, el sudari que amortalla les nacions; engolirà per sempre la mort. El Senyor eixugarà les llàgrimes de tots els homes i esborrarà l’oprobi del seu poble arreu de la terra. Ha parlat el Senyor. Aquell dia diran: "Aquí teniu el nostre Déu, de qui esperàvem que ens salvaria: alegrem-nos i celebrem que ens hagi salvat," perquè amb tota certesa la mà del Senyor reposarà sobre aquesta muntanya.

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 4,12-14.19-20)

Germans, sé viure enmig de privacions, i sé viure igualment en l’abundància. Estic avesat a tot: a menjar bé i a passar fam, a tenir de tot i a trobar-me mancat d’allò que necessito. Em veig amb cor per a tot, gràcies a aquell que em dona forces. Però heu fet molt bé d’ajudar-me, ara que vivia en l’estretor. El meu Déu satisfarà les vostres necessitats d’acord amb l’esplendidesa de la seva glòria en Jesucrist. A Déu, Pare nostre, sigui donada la glòria pels segles dels segles. Amén.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 22,1-14)

En aquell temps, Jesús proposà aquesta altra paràbola als grans sacerdots i als notables del poble: «Passa amb el Regne del cel com amb un rei que celebrava el casament del seu fill: envià els seus homes a avisar els convidats, però no hi volien anar. Llavors n’envià d’altres que diguessin als convidats: “Ja tinc preparat el banquet, he fet matar els vedells i l’aviram. Tot és a punt: veniu a la festa.” Però ells no en feren cas: l’un se n’anà al seu camp, l’altre als seus negocis, i altres agafaren els enviats, els maltractaren i els mataren. El rei, en veure això, s’indignà, i envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Mentrestant, digué als seus homes: “El banquet de casament és a punt, però els convidats no se’l mereixen. Per tant, aneu a les sortides dels camins i convideu a la festa tothom que trobeu.” Ells hi anaren, i reuniren tothom qui trobaven, bons i dolents. I la sala del banquet s’omplí de convidats.

»[Quan el rei entrà a veure els convidats, s’adonà que un home dels que eren allí no duia el vestit de festa, i li digué: “Company, com és que has entrat sense vestit de festa?” Ell va callar. Llavors el rei digué als qui servien: “Lligueu-lo de peus i mans i traieu-lo fora, a la fosca.” Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Els cridats són molts, però no tants els elegits.»]

LECTURES DEL DIUMENGE


...........