Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«És lícit o no, de pagar tribut al Cèsar?»
16-10-2020
«És lícit o no, de pagar tribut al Cèsar?»

Jesús, segons testimoni dels evangelistes, i especialment de sant Mateu, mai defuig cap pregunta compromesa per por o per interès. Encara més: les aprofita per entrar més a fons en la seva proposta i en el cor i la ment de les persones. I la majoria dels que el volen enganyar o fer caure en un parany, surten esquilats. L'Evangeli ens situa en les últimes trobades de Jesús amb els seus contemporanis: envoltat dels seus enemics, en el cor de la ciutat que és, a la vegada, enemiga i centre del seu regne, està acabant la seva missió de presentar i comunicar la veritat de Déu a través seu. Després d'aquestes trobades només quedarà la culminació: lliurar la vida per fer accessible tota aquesta realitat a qui s’hi vulgui comprometre. La trobada d’avui és amb uns "partidaris d'Herodes" i, per tant, col·laboradors amb el poder romà (la qual cosa no té perquè ser dolenta "per se"), que com tot poder que vulgui mantenir-se no es pot recolzar en la pura coacció i la violència (o l'engany com en els nostres temps) i estava de connivència amb el poder jueu ("ancians" i sacerdots). Amb la referència a Herodes, al·ludeix a aquest idumeu (no jueu, doncs) i la seva dinastia imposada per Roma des dels temps de Juli Cèsar com a “reis” o “amics” (col·laboradors o delegats).

L'Evangeli centra el debat en les relacions entre poder (polític) i religió que en l'antiguitat es produïa al més alt nivell (i avui també, encara que no ho vulguem veure o reconèixer). A més, la primera lectura ja ens il·lumina respecte a que aquests dos plans estan relacionats directament: la història de la salvació refereix casos com el de Cir, rei pagà, “escollit” pel Déu d'Israel per a la important missió de fer tornar al seu poble del Gran Exili. Jesús, com sempre, esquinça per la mitat el parany o l'intent de fer-lo caure en una contradicció lògica i vital. Afirma amb fermesa que Déu no renúncia a actuar en la realitat, no se’l pot tancar en la interioritat, en celebracions secretes i privades: Crist mateix, home com nosaltres, que mai es va amagar ni es “va privatitzar” és la prova viva de la manera d'actuar del Déu veritable. Però els seus interessos i accions tenen la seva pròpia intenció, els seus propis mitjans i el seu propi fruit; amb l'Evangeli a la mà i en el cor es poden distingir en mig de qualsevol confusió. En aquest cas, si el problema és la imatge del Cèsar –a qui els romans consideraven un déu de pa sucat amb oli– Jesús els recomana que les donin o retornin al mateix Cèsar, perquè en el fons és ell qui té “cura” de l'estabilitat de l'economia (o així hauria de ser). Déu, en Jesús, es cuida d'altres estabilitats: l’amor, la fraternitat, la veritat, la vida.

» Primera Lectura

Lectura del llibre d'Isaïes (Is 45,1.4-6)

El Senyor pren Cir, el seu ungit, per la mà dreta, i el condueix per sotmetre-li les nacions i deixar desarmats els reis, per obrir-li les ciutats, perquè no trobi tancades les portes. El Senyor li diu: «Per amor de Jacob, el meu servent, d’Israel, el meu elegit, et crido pel teu nom, et dono un títol honrós, tot i que no em coneixes. Jo sóc el Senyor, no n’hi ha d’altre. Fora de mi no hi ha cap Déu. Sense que em coneguessis t’he fet prendre les armes perquè sàpiguen de llevant fins a ponent que no hi ha ningú fora de mi. Jo sóc el Senyor. No n’hi ha d’altre.»

» Segona Lectura

Primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica (1Te 1,1-5b)

Pau, Silvà i Timoteu, a la comunitat de Tessalònica, reunida per Déu Pare i per Jesucrist, el Senyor. Us desitgem la gràcia i la pau. Sempre donem gràcies a Déu per tots vosaltres i us recordem en les nostres pregàries. No deixem mai de recordar davant Déu, Pare nostre, com la vostra fe treballa per propagar-se, la vostra caritat no es cansa de fer el bé, i la vostra esperança en Jesucrist, el nostre Senyor, aguanta les adversitats. Germans, estimats de Déu: sabem de cert que ell us ha elegit, perquè quan us anunciàvem l’evangeli, no predicàvem només de paraula, sinó amb obres poderoses, amb dons de l’Esperit Sant, i amb molta convicció.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 22,15-21)

En aquell temps, els fariseus planejaren la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora, i li enviaren alguns dels seus i dels partidaris d’Herodes a dir-li: «Mestre, sabem que dieu sempre la veritat, i que ensenyeu de debò els camins de Déu, sense miraments per ningú, sigui qui sigui, ja que no obreu per complaure els homes. Digueu-nos, doncs, què en penseu, d’això?: És lícit o no, de pagar tribut al Cèsar?» Jesús, que s’havia adonat de la seva malícia, els respongué: «Hipòcrites, per què proveu de comprometre’m? Ensenyeu-me la moneda del tribut.» Ells li ensenyaren una moneda romana, i Jesús els preguntà: «De qui és aquesta figura i el nom que hi ha escrit?» Li diuen: «Del Cèsar.» Jesús els respon: «Doncs, retorneu al Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........