Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel»
30-10-2020
«Alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel»

Aquest diumenge se celebra la gran festa de Tots Sants en la qual intuïm, gràcies a la Paraula i l'Eucaristia, la finalitat de la vida i de l'esforç cristià: la santedat. Santedat és el nom comú (perquè és una invitació per a tots) de l'aventura de la fe i de l'aventura de la vida. El Déu de Jesús ens va crear amb aquesta finalitat: ser sants. És com dir que som imatge i semblança seva, que no estem aquí per casualitat. El Creador va fer aliança amb els homes, quan va saber i va poder i ells també van poder, i quan aquest pacte es va trencar i es va fer ineficaç –i si no s'hagués trencat, llavors per a millorar-lo– Déu mateix es va fer home, com les seves criatures, enviant-nos el seu propi Fill, que és com Ell. Va venir en la nostra carn i va compartir tot el que som (el pecat no, perquè no és part de la nostra naturalesa encara que ho sembli) i va fer tot el possible humanament i divina per a retornar-nos al camí de la vida original i l’esperança. I això, és el que recordem i celebrem avui, fins i tot enmig de tota aquesta desesperança.

Millor dit encara: precisament en aquestes circumstàncies brilla molt més el que Déu ofereix, continua oferint i, sobretot, ha fet possible. Ser persona, ser home, ser dona és, en si mateix, una crida a ser sants. D’això en parla la primera lectura: aquesta profecia de la consumació de la fe i la vida eclesial que és el llibre de l'Apocalipsi, ensenya que en el cor i el desig de Déu tots serem salvats (cent quaranta-quatre mil és la  totalitat limitada, la humanitat), aconseguirem la benaurança, la felicitat sense mesura, la culminació de tots els projectes, dels bons desitjos i la veritat de totes les vides. Però també se'ns recorda que tota vida plena comença ara i aquí, acollint i vivint realment la “amistat amb Crist” que diria Teresa de Jesús, en l'acceptació de les benaurances com a porta i cor de l'Evangeli. Els sants són, som, podem ser, els “amics forts de Déu”, acceptant i vivint la pobresa, el desplaer i el sofriment que comporta aquesta vida, l'haver de plorar i desitjar la justícia, esforçar-se en la misericòrdia, treballar per la pau de veritat i, sobretot, assumint tota la contradicció, negativitat, frustració que comporta prendre partit i viure així. I, el millor de tot: ser capaços d'alegria, de felicitat enmig de tot plegat, senzillament perquè albirem, hem experimentat en la mesura que ens és possible que “la recompensa serà gran en el cel”.

» Primera Lectura

Lectura de l'Apocalipsi de Sant Joan (Ap 7,2-4.9-14)

Jo, Joan, vaig veure un àngel que pujava de sol ixent i tenia la marca del Déu viu, i cridà amb totes les forces als quatre àngels que havien rebut el poder de fer mal a la terra i al mar: «No feu cap mal a la terra, ni al mar, ni als arbres, fins que haurem marcat al front els servents del nostre Déu.» Llavors vaig sentir el nombre dels qui havien estat marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d’Israel. Després vaig veure una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races, i de tots els pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans, i cridaven amb totes les forces. «Hosanna al nostre Déu, que seu al tron, i a l’Anyell.» I tots els àngels s’estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents, i es prosternaren davant el tron amb el front fins a terra, adorant Déu, i deien: «Amén. Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén.» Llavors un dels ancians em va preguntar: «Aquests que van vestits de blanc, ¿qui són i d'on venen?». Jo li vaig respondre: «Senyor meu, vós ho sabeu». Ell em digué: «Aquests són els qui venen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs.»

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 3,1-3)

Estimats, mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l’ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és. I tothom qui té aquesta esperança en ell es purifica, tal com Jesucrist és pur.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 5,1-12a)

En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient: «Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........