EVANGELI DOMINICAL
Aquest diumenge se celebra la gran festa de Tots Sants en la qual intuïm, gràcies a la Paraula i l'Eucaristia, la finalitat de la vida i de l'esforç cristià: la santedat. Santedat és el nom comú (perquè és una invitació per a tots) de l'aventura de la fe i de l'aventura de la vida. El Déu de Jesús ens va crear amb aquesta finalitat: ser sants. És com dir que som imatge i semblança seva, que no estem aquí per casualitat. El Creador va fer aliança amb els homes, quan va saber i va poder i ells també van poder, i quan aquest pacte es va trencar i es va fer ineficaç –i si no s'hagués trencat, llavors per a millorar-lo– Déu mateix es va fer home, com les seves criatures, enviant-nos el seu propi Fill, que és com Ell. Va venir en la nostra carn i va compartir tot el que som (el pecat no, perquè no és part de la nostra naturalesa encara que ho sembli) i va fer tot el possible humanament i divina per a retornar-nos al camí de la vida original i l’esperança. I això, és el que recordem i celebrem avui, fins i tot enmig de tota aquesta desesperança.
Millor dit encara: precisament en aquestes circumstàncies brilla molt més el que Déu ofereix, continua oferint i, sobretot, ha fet possible. Ser persona, ser home, ser dona és, en si mateix, una crida a ser sants. D’això en parla la primera lectura: aquesta profecia de la consumació de la fe i la vida eclesial que és el llibre de l'Apocalipsi, ensenya que en el cor i el desig de Déu tots serem salvats (cent quaranta-quatre mil és la totalitat limitada, la humanitat), aconseguirem la benaurança, la felicitat sense mesura, la culminació de tots els projectes, dels bons desitjos i la veritat de totes les vides. Però també se'ns recorda que tota vida plena comença ara i aquí, acollint i vivint realment la “amistat amb Crist” que diria Teresa de Jesús, en l'acceptació de les benaurances com a porta i cor de l'Evangeli. Els sants són, som, podem ser, els “amics forts de Déu”, acceptant i vivint la pobresa, el desplaer i el sofriment que comporta aquesta vida, l'haver de plorar i desitjar la justícia, esforçar-se en la misericòrdia, treballar per la pau de veritat i, sobretot, assumint tota la contradicció, negativitat, frustració que comporta prendre partit i viure així. I, el millor de tot: ser capaços d'alegria, de felicitat enmig de tot plegat, senzillament perquè albirem, hem experimentat en la mesura que ens és possible que “la recompensa serà gran en el cel”.
Lectura de l'Apocalipsi de Sant Joan (Ap 7,2-4.9-14)
Jo, Joan, vaig veure un àngel que pujava de sol ixent i tenia la marca del Déu viu, i cridà amb totes les forces als quatre àngels que havien rebut el poder de fer mal a la terra i al mar: «No feu cap mal a la terra, ni al mar, ni als arbres, fins que haurem marcat al front els servents del nostre Déu.» Llavors vaig sentir el nombre dels qui havien estat marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d’Israel. Després vaig veure una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races, i de tots els pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans, i cridaven amb totes les forces. «Hosanna al nostre Déu, que seu al tron, i a l’Anyell.» I tots els àngels s’estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents, i es prosternaren davant el tron amb el front fins a terra, adorant Déu, i deien: «Amén. Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén.» Llavors un dels ancians em va preguntar: «Aquests que van vestits de blanc, ¿qui són i d'on venen?». Jo li vaig respondre: «Senyor meu, vós ho sabeu». Ell em digué: «Aquests són els qui venen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs.»
Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 3,1-3)
Estimats, mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l’ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és. I tothom qui té aquesta esperança en ell es purifica, tal com Jesucrist és pur.
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 5,1-12a)
En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient: «Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.»
