Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

“Senyor, Senyor, obriu-nos.”
06-11-2020
“Senyor, Senyor, obriu-nos.”

Mentre l’any litúrgic s’apropa al final, tornem a les paràboles que recullen una visió global de tota l’obra i predicació de Jesús, avui amb un avís seriós: “Vetlleu!”. Aquesta actitud és l'única que en els moments actuals servirà per a revertir els motius evidents d’alarma i temor donant-nos raons per a romandre atents a una realitat dura i imprevisible, per més que ens la vulguin vendre com a “controlada” per la força i la intel·ligència humana.

Dit això, el cert és que les paràboles de Jesús no són textos fàcils. Per més que es digui que Jesús parlava així per a fer-se proper als més senzills, durant dos mil anys intèrprets i teòlegs no han aconseguit desentranyar del tot el contingut del seu missatge. Les paràboles sempre s'escapen a la seva sistematització i interpretació i ens donen a cadascú de nosaltres l'oportunitat d’afrontar-les directament. Com s’ha dit aquí mateix en altres ocasions, aquesta manera de parlar està en línia amb els profetes i amb l’esperit expressiu de l'Escriptura, un text que neix inspirat per a dir i suggerir molt més del que sembla. Jesús era un gran profeta però també un gran poeta, sens dubte, i era capaç de sintetitzar en aquests textos, sense perdre’n la senzillesa, molt més del que poden aparentar, perquè fossin capaços de provocar i sustentar la trobada amb Ell en cada època i amb cada home. Per això les paraules de Jesús continuen vives, impregnades de bellesa expressiva i literària.

L'altre dia sentia dir a un dels pocs intel·lectuals catòlics que encara parlen en primera línia que en cada paràbola hi ha un gran desafiament a la raó (i a la seva forma més comuna i incerta, el pragmatisme). En la paràbola d’avui es desafia el concepte mateix de saviesa, de raó. És cert que la saviesa es deixa trobar (primera lectura), però potser no és tan fàcil de mantenir i guardar per “utilitzar-la” quan calgui. La paràbola ens adverteix que no es tracta d'una possessió, però sí que s’ha preveure que no falti i que això no es pot improvisar a última hora i, el que és pitjor (i sembla anar contra tota la visió cristiana del compartir i donar-se els uns als altres): la saviesa d'uns no serveix per als altres, perquè no n’hi ha prou o perquè no funciona així (cadascú pot pensar el que vulgui). En realitat, és aquest “oli” el que permet la trobada definitiva amb Crist, la realització final de la salvació; i és, també, el que permet les relacions del nostre dia a dia. Un “oli” que és relació, gràcia, vida, fe (hi podeu afegir el que us sembli), és nostre i és d'Ell. I és per això que ningú, fora de nosaltres mateixos, el pot trobar, acceptar, guardar, per a poder arribar finalment a la meta que realment ens atrau i ens importa: la unió efectiva amb l’Estimat.

» Primera Lectura

Lectura del llibre de la Saviesa (Sa 6,12-16)

La saviesa és resplendent i no s’apaga mai. Els qui l’estimen, arriben fàcilment a contemplar-la, la troben tots els qui la cerquen: ella mateixa es fa conèixer als qui la desitgen. Si algú matinejava per sortir a buscar-la, no s’hi haurà de cansar: la trobarà asseguda a les portes de casa. Pensar-hi sempre ja és tenir l’enteniment madur, i si, per trobar-la, hi ha qui passa nits en vetlla, aviat perd el desfici, perquè ella ronda sempre buscant els qui se la mereixen; generosament se’ls apareix pels camins i els surt al pas en tot el que es proposen.

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica (1Te 4,13-18)

Germans, no podeu desconèixer què serà dels difunts: no voldríem pas que us entristíssiu, com ho fan els altres, que no tenen esperança. Tal com creiem que Jesús morí i ressuscità, creiem també que Déu s’endurà amb Jesús els qui han mort en ell.

[D’acord amb la paraula del Senyor us diem que nosaltres, si encara quedàvem amb vida quan arribarà el Senyor, no serem primers que els qui hauran mort, perquè, a un senyal de comandament, al crit d’un arcàngel, al toc de corn de Déu, el Senyor mateix baixarà del cel, i els qui han mort en Crist ressuscitaran primer; llavors els qui d’entre nosaltres quedem en vida serem enduts juntament amb ells pels aires, en els núvols, per sortir a rebre el Senyor, i així estarem amb ell per sempre.

Consoleu-vos, doncs, els uns als altres amb aquestes paraules.]

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 25,1-13)

En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Passarà amb el Regne del cel com amb deu noies, que sortiren amb torxes a rebre l’espòs. N’hi havia cinc de prudents, i les altres cinc eren desassenyades. Les desassenyades no s’emportaren oli per a les torxes, però cadascuna de les prudents se’n proveí d’una ampolla. Com que el nuvi trigava, els vingué son, i totes s’adormiren. Ja era mitjanit quan se sentí cridar: “L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l.” Aquelles noies es despertaren i començaren totes a preparar les torxes. Les que no tenien oli digueren a les altres: “Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes no s’encenen.” Però les prudents els respongueren: “Potser no n’hi hauria prou per a totes; val més que aneu a comprar-ne.” Mentre hi eren, arribà el nuvi, i les que estaven a punt entraren amb ell a la festa. I la porta quedà tancada. Finalment arribaren també les altres, i deien des de fora: “Senyor, Senyor, obriu-nos.” Però ell els respongué: “Us dic amb tota veritat que no us conec.”

»Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora.»

LECTURES DEL DIUMENGE

«No tenen vi»
18-01-2019
«No tenen vi»