Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«No sabeu quan vindrà el temps decisiu»
27-11-2020
«No sabeu quan vindrà el temps decisiu»

Reprenem des del principi la vivència del misteri cristià, un vivència actualitzada per les circumstàncies actuals. Les lectures d’aquest primer diumenge de l'Advent deixen ben clar que el centre d'aquest misteri de la fe és la proximitat de Déu. El Déu invisible, creador i origen de la vida i de tot el que existeix, ha volgut estar sempre present entre les seves criatures i, progressivament, com ens recorda la primera lectura, ha anat mostrant el seu rostre, fent-se proper en la relació personal, especialment a qui millor ho podia entendre, l'home, cadascun de nosaltres.

Percebut a vegades entre foscors, el poble d'Israel, primer, i els cristians després, hem tingut la certesa que “ets el nostre Pare”, i malgrat no entendre tantes coses (ni abans ni ara), la fe ens fa intuir i saber que Ell és a prop i camina amb nosaltres, quan li permetem. Una companyia i protecció d’Aquell a qui Teresa ens convidava a considerar com el “amic veritable que mai ens falla”. Malgrat la nostra infidelitat i la fe poc consistent, el Senyor sempre se les apanya per mantenir viva la consciència que “tots som obra de la teva mà”. Aquesta relació de sana dependència respecte de Déu sona avui a fantasia quan la realitat és al revés: no hi ha res més irreal i fantasiós que pensar que som autònoms i independents els uns dels altres i que l'amor i el servei mutu, la compassió dels uns pels altres, amenaça la nostra felicitat. Per això l'Evangeli, sense cansar-se, ens recorda el nostre deure creient de “vetllar”, de romandre vigilants perquè, senzillament, no podem saber quan “s’esquinçaran els cels”, quan descobrirem per fi la proximitat del Senyor i de la seva actuació en les nostres vides. La vida creient camina cap a la seva culminació, és un camí continu cap a la llum i la manifestació cada vegada més clara de Déu en la nostra pròpia realitat i humanitat. Tanmateix, no esperem ni vetllem per res desconegut: els cels ja es van esquinçar i sabem, per l'Evangeli, a qui tornarem a veure.

A més, hem rebut d’Ell el manament d’acollir l'amor del Pare i viure'l, de prop, entre nosaltres. Desconeixem el moment de la trobada final que ens portarà a la plenitud, tant a nivell personal com de tothom. Seria una pena, un petit fracàs, que després de tota una vida de vetlla i esforç, arribés aquest moment i ens el perdéssim per haver-nos adormit.

» Primera Lectura

Lectura del llibre d'Isaïes (Is 63,16b-17.19b.64,2b-7)

Vós, Senyor, sou el nostre pare, el vostre nom és, des de sempre, El-nostre-redemptor. Senyor, per què deixeu que ens desviem dels vostres camins, que els nostres cors s’obstinin a no creure en vós? Reconcilieu-vos amb nosaltres per amor dels vostres servents, per amor de les tribus que heu pres per heretat. Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu, si davant vostre es fonguessin les muntanyes! Cap orella no ha sentit ni cap ull no ha vist mai un Déu, fora de vós, que salvés els qui esperen en ell. Vós veníeu a trobar els qui feien el bé i es recordaven dels vostres camins. Però ara us heu disgustat amb nosaltres, que hem pecat i ens hem rebel·lat sempre contra vós. Tots som semblants a persones impures, cap de les nostres bones obres no és més que la roba tacada d’impureses. Ens marcim tots nosaltres com la fulla caiguda i les nostres culpes se’ns emporten com el vent. No hi ha ningú que invoqui el vostre nom, que es recolzi en vós en desvetllar-se, perquè ens heu amagat la vostra mirada i ens abandoneu a les nostres culpes. Però enmig de tot, Senyor, sou el nostre pare; nosaltres som l’argila, i vós, el terrisser; tots som obra de les vostres mans.

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 1,3-9)

Germans, us desitjo la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. Sempre beneeixo Déu per vosaltres, pensant en la gràcia que us ha donat en Jesucrist. De tot us ha enriquit en ell: de tot do de paraula i de coneixement. El testimoniatge que doneu de Crist s’ha refermat tant entre vosaltres que no us manca cap mena de do, mentre viviu esperant la manifestació de Jesucrist, el nostre Senyor. Ell també us mantindrà ferms fins a la fi, perquè el dia de Jesucrist, el nostre Senyor, sigueu trobats irreprensibles. Déu és fidel, i és ell qui us ha cridat a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Marc (Mc 13,33-37)

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Estigueu atents, vetlleu. No sabeu quan vindrà el temps decisiu. L’home que se’n va a terres llunyanes, sortint de casa deixa els seus criats responsables de les tasques que confia a cadascun, i al porter li recomana que vetlli. Igual heu de vetllar vosaltres, perquè no sabeu quan tornarà l’amo de casa; no sabeu si vindrà al vespre, a mitjanit, al cant del gall, a la matinada. El tindreu aquí a l’hora menys pensada: mireu que no us trobi dormint. I això que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........