Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Els meus ulls han vist el Salvador»
26-12-2020
«Els meus ulls han vist el Salvador»

Avui celebrem l'Encarnació del Fill de Déu en l’ambient de la seva família, també de la nostra família cristiana, com a models que continuem proposant al món. Dir que el Fill de Déu es va fer home és el mateix que afirmar que va necessitar una família, que no va aprendre “humanitat” a base de manuals o va trobar aquest coneixement en algun racó de la seva personalitat divina. Jesús, Fill de Déu, es va haver de fer Fill de l'home i per tant també Fill de Déu, gràcies a una família. Afirmar que Jesús va ser home com nosaltres és afirmar que va néixer d'una dona i que, també, va tenir un pare humà, Josep, i uns “germans” (en el sentit que li donen els Evangelis), en fi, una família sencera en el més ampli sentit que li donava l'antiguitat. Les lectures d'avui són una celebració de la veritable humanitat que només és possible en família, en fraternitat i un gran avís al nostre estil de vida solitari (egoista) i independent (fins on és possible). Com l'Advent, també el Nadal ens vol situar en la realitat de la vida.

No recordem ni fugim de la veritat per explicar un conte de fades, ans al contrari: l'acció i la presència de Déu assumeixen la història i la incertesa, i ens parlen a través d'això. Certament la família (primera lectura) és una estructura, una institució amb les seves normes i limitacions (com tot el que és humà). Això sovint coarta la llibertat, però a la vegada la possibilita, com en totes les estructures i institucions. Però és una estructura de carn i sang que pot evolucionar i que, de fet, ho fa perquè té l’objectiu inevitable de sostenir la societat, la gran família humana, i també a cada individu que la conforma. És per això que, en primer lloc, la família havia de ser salvada pel Fill de Déu (Evangeli) per a convertir-se en l'embrió de la reunió de tots els homes, o gran família humana de l'Església. De fet l'evangelista Lluc contempla el moment de la purificació de Maria i la presentació del seu fill en el temple com el l’inici decisiu del moviment salvador. El Salvador i Messies es troba amb el seu poble, i els profetes Simeó i Anna reconeixen en Ell l’acompliment de les promeses divines. Una realització, tanmateix, que està germinant, en projecte, perquè el Messies ha de créixer, enfortir-se i omplir-se de saviesa, una al·lusió més a la necessària col·laboració de la família humana en el seu creixement i en la seva missió.

» Primera Lectura

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira (Sir 3,3-7.14-17a)

En els fills, el Senyor fa l’elogi del pare i sentencia a favor de la mare. Qui honora el pare expia els pecats, qui honora la mare es guanya un tresor. Els fills seran la felicitat del qui honora el pare; quan pregui, Déu se l’escoltarà. Qui honora el pare viurà molts anys, qui honora la mare obtindrà del Senyor la recompensa.

Fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix el seu enteniment, sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força. Déu no oblidarà la pietat que tinguis pel pare; te la tindrà en compte per a compensar els teus pecats.

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 3,12-21)

Germans, tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat; perdoneu també vosaltres. I com a coronament de tot això estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist coroni en els vostres cors els combats que manteniu; recordeu que en aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts. Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa; instruïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres amb tota mena de doctrina; agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit; tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, adreçant per ell a Déu, el Pare, una acció de gràcies. Dones, cal que sigueu submises al marit en el Senyor. Marits, estimeu l’esposa, no us malhumoreu amb ella. Fills, creieu en tot els pares; això agrada al Senyor. Pares, no importuneu els vostres fills, que no es desanimin.

» Evangeli

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 2,22-40)

Passats els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, [complint el que prescriu la Llei, que tot noi fill primer sigui consagrat al Senyor. També havien d’oferir en sacrifici «un parell de tórtores o dos colomins», com diu la Llei del Senyor.

Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i pietós, que esperava l’hora en què Israel seria consolat, i tenia en ell l’Esperit Sant. En una revelació, l’Esperit Sant li havia promès que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Anà, doncs, al temple, guiat per l’Esperit Sant, i quan els pares entraven amb el nen Jesús, per complir en ell el que era costum segons la Llei, Simeó el prengué en braços i beneí Déu dient: «Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau, com li havíeu promès. Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles; llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el vostre poble.» El seu pare i la seva mare estaven meravellats d’això que es deia d’ell.

Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: «Aquest noi serà motiu que molts caiguin a Israel i molts d’altres s’alcin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima; així es revelaran els sentiments amagats als cors de molts.»

Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat vídua fins aleshores, als vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple, dedicada nit i dia al culte de Déu amb dejunis i oracions. Ella, doncs, que es trobava allà a la mateixa hora, donava gràcies a Déu i parlava del nen a tots els qui esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida.]

I quan hagueren complert tot el que ordenava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor.

LECTURES DEL DIUMENGE


...........