Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Ple de gràcia i de veritat»
01-01-2021
«Ple de gràcia i de veritat»

Aquests dies celebrem molt especialment el Nadal, la  gran festa de l'Encarnació, l'arrel i fonament de la fe que ens anima i sosté, tot i que és una festa permanent perquè es troba en la base de totes les celebracions i de la vivència cristiana. Realment és la nostra festa més entranyable, fins i tot en el sentit més literal: la Paraula i Saviesa divina esdevenen carn nostra, vida nostra. I encara que en aquest any tan estrany no s’ha pogut commemorar com cal, a causa de la manca de proximitat física i emocional d’aquests dies, sabem que no hi ha millor manera de celebrar el Nadal que apropant-nos els uns als altres i experimentant el veritable motiu d’aquest apropament. Si la primera celebració és, doncs, emocional i sentimental, vetllant en oració, cantant nadales, adorant la figura del Nen nounat..., avui gaudim un segon moment, el segon diumenge de Nadal, que dona pas a una celebració més reflexiva, racional.

Perquè la fe cristiana és en primer lloc sorpresa i meravella davant l'acció divina, inesperada i immerescuda, però també aquesta celebració i adoració es va transformant en contemplació, reflexió i comprensió de les seves conseqüències pràctiques. Indubtablement la catolicitat va néixer i va anar creixent al voltant d'aquest fet capital però és que el mateix fet, que la Paraula divina s'encarni, es converteixi en manifestació principal i única mediació per a la trobada amb Déu, ja és motiu per a pensar molt i també per a viure molt. Déu es manifesta i s'expressa a si mateix de manera racional, explicant-se, dialogant amb nosaltres en Jesucrist. I així com la gran Saviesa es va manifestar en la creació i “va acampar” enmig del poble escollit (primera lectura), revelant-se com a coneixement i llum, en la plenitud dels  temps es va manifestar obertament com a Unigènit de Déu (Evangeli), llum, vida, gràcia, força i origen de la creació i de tot el que existeix. Però a la màxima revelació, l'explicació i el sentit de la vida humana i de l'univers li cal, com sempre, l'acolliment lliure de les seves criatures, dels homes, perquè Déu busca fills, amics, no serfs ni esclaus que no s'atreveixin a pensar ni a moure's per si mateixos (ben al contrari de la majoria de projectes de salvació humans). Avui continua donant-nos explicacions, donant valor a les nostres intencions i obres, oferint i fent sentir, de debò, en la vida i realitat, la seva amistat. La nostra fe no s'origina en la raó, és un regal de Déu, un regal raonable tanmateix. El Logos està en mig nostre i no renuncia al diàleg, a l’ús de la raó (ara menys que mai) però tampoc renuncia a ser la Veritat.

» Primera Lectura

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira (Sir 24,1-4.12-16)

La saviesa, s’elogia ella mateixa, es gloria enmig del seu poble, parla en la reunió del poble de l’Altíssim, es gloria davant dels seus estols, s’enalteix enmig del poble, s’admira d’ella mateixa en la reunió santa, fa el seu elogi davant la multitud dels elegits i entre els beneïts es proclama beneïda, dient: «El Senyor de l’univers em donà una ordre, el qui em va crear i m’assenyala on plantaré la meva tenda em digué: “Acampa entre els fills de Jacob, fes d’Israel la teva heretat, treu nous plançons entre els meus elegits.” »M’ha creat abans del temps, des del principi, i mai més no deixaré d’existir. Li dono culte davant d’ell al temple sant. Així m’he establert a Sió, m’ha fet trobar repòs a la ciutat que ell i jo estimem, exerceixo el meu poder a Jerusalem. He tret brotada en un poble ple de glòria, en la possessió del Senyor, en la seva heretat; estaré per sempre en la reunió dels sants.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes (Ef 1,3-6.15-18)

Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat. Per això, ara que he sentit parlar de la fe que teniu en Jesús, el Senyor, i del vostre amor per tots els fidels, jo no em canso de donar gràcies per vosaltres, i us recordo en les meves pregàries, demanant al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell: demanant-li també que il·lumini la mirada interior del vostre cor, perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades, l’heretat que ell us dóna entre els sants.

» Evangeli

Evangeli segons sant Joan (Jn 1,1-18)

Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. [Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.] Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes. Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare ple de gràcia i de veritat. [Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist. Déu, ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.]

LECTURES DEL DIUMENGE

«No tenen vi»
18-01-2019
«No tenen vi»