Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Mestre, on us allotgeu?»
15-01-2021
«Mestre, on us allotgeu?»

Els quatre evangelis contenen narracions de crida i vocació com les d'avui. Estant Joan Baptista amb dos deixebles seus (uns deixebles que ell no havia buscat però que el seguien), assenyalant Jesús els diu: “Mireu l’anyell de Déu”, i aquests en sentir això, van seguir Jesús. Per a entendre millor aquest passatge, la primera lectura ens recorda el bonic text de la crida al nen Samuel: Déu crida aquest petit servidor del temple, a qui la seva mare havia lliurat a causa d'un vot, però no això no és suficient. Samuel no coneix Déu i ha de ser Elí, el vell sacerdot, qui li digui el que ha de fer, com ha de respondre, cap a on s'ha de dirigir. A partir d’aquest moment Samuel inicia una relació personal amb l'invisible Déu d'Israel que el durà a ser un gran profeta, un veritable “amic fort de Déu”, que diríem nosaltres segons l'expressió teresiana. El que fa la crida divina és concretar la seva gràcia i la seva crida universal a la salvació, present en la nostra naturalesa, en la història i en la vida mateixa, ja que hem estat creats predisposats per escoltar aquesta veu, per viure aquesta trobada històrica sí, però també única i destinada a fonamentar la transcendència de cadascun en el marc de la transcendència universal de tota vida humana. És a dir, als qui som i on som, Déu ens crida a trobar-lo, perquè és creador i perquè és Pare, i hem vingut a aquest món per amor i per a estimar.

A l'Evangeli aquesta crida universal a la comunió amb Déu es concreta i s'acompleix amb el seguiment a Jesús, l’Anyell de Déu. El diàleg entre Jesús i cadascun dels deixebles ens dona la clau de la nostra pròpia crida que ara recordem, o llegint la Paraula o assistint a l'Eucaristia. Jesús sap que el segueixen, es gira vers ells i els pregunta què estan buscant. Ells, dient-li Mestre, li pregunten on s’allotja, per convertir-se en els seus deixebles, tal com s’acostumava a fer amb els rabins jueus. Jesús els diu que l’acompanyin i ells mateixos ho podran veure, això és, que experimentin qui és i on viu tot seguint-lo. Un dia amb Jesús i en tenen prou per a convertir-se en “apòstols”, capaços d’apropar Jesús a uns altres confessant “hem trobat el Messies, el Crist de Déu”. En l'experiència dels qui hem respost a la crida sempre hi ha algun moment com  aquest, ja sigui de forma immediata o després de llarga reflexió però reconeixent la veritat i llibertat d'aquesta decisió, com tot, en els seus fruits i conseqüències, en una vida real d'amor als altres i servei a l'Evangeli. Després d'aquesta trobada, ja no som els mateixos, hem rebut un nou nom, públic o privat, ara som, tots, “amics forts de Déu” en Jesús, el Messies.

» Primera Lectura

Lectura del primer llibre de Samuel (1Sm 3,3b-10.19)

En aquell temps Samuel, que encara era un noi, dormia en el santuari del Senyor, on hi havia l'arca de Déu. El Senyor el cridà, i Samuel respongué: «Aquí em teniu.» Corregué cap a Elí i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu.» Elí replicà: «No t'he cridat pas. Vés-te'n a dormir.» I el noi se n'anà a dormir. El Senyor el tornà a cridar, i Samuel s'aixecà, anà on Elí dormia i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu.» Elí replicà: «Fill meu, no t'he cridat pas. Torna-te'n a dormir.» Samuel encara no sabia reconèixer el Senyor, la paraula del Senyor encara no se li havia revelat. Per tercera vegada el Senyor cridà Samuel, i ell s'aixecà, anà on Elí dormia i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu.» Llavors Elí comprengué que era el Senyor qui cridava el noi, i digué a Samuel: «Vés a dormir i, si et torna a cridar, digues-li: «Parleu, Senyor, que el vostre servent us escolta» El Senyor es presentà i el cridà com les altres vegades: «Samuel, Samuel.» Ell li respongué: «Parleu, que el vostre servent us escolta.» Samuel es va fer gran. El Senyor l'afavoria sempre i no deixà de complir mai cap de les seves profecies.

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 6,13c-15a.17-20)

Germans, el cos no és per a fornicar, sinó per al Senyor, i el Senyor, per al cos. I Déu, que ressuscità el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb el seu poder. ¿No sabeu que els vostres cossos són membres de Crist? El qui s'uneix al Senyor forma amb ell un sol esperit. Fugiu de la fornicació. Els altres pecats que l'home comet són exteriors als seu cos, però el fornicador peca contra el seu propi cos. ¿No sabeu que els vostres cossos són el santuari de l'Esperit Sant que heu rebut de Déu i que resideix en vosaltres? No sabeu que no sou vostres? Déu us ha adquirit a un preu molt alt: glorifiqueu-lo en el vostre cos.

» Evangeli

En aquell temps Joan estava amb dos dels seus deixebles i, fixant-se en Jesús que passava, digué: «Mireu l'anyell de Déu.» Quan els dos deixebles van sentir que Joan deia això, van seguir Jesús. Ell es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: «Què voleu?» Ells li digueren: «Rabí», que vol dir 'mestre', «on us allotgeu?» Jesús els respon: «Veniu i ho veureu.» Ells hi anaren, veieren on s'allotjava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren vora les quatre de la tarda. Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havia seguit Jesús, era Andreu, el germà de Simó Pere. El primer amb qui Andreu es trobà fou el seu germà Simó, i li digué: «Hem trobat el Messies», que vol dir 'l'Ungit'. I l'acompanyà on era Jesús. Jesús se'l mirà i li digué: «Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........