Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«No ensenyava com els mestres de la llei, sinó amb autoritat»
29-01-2021
«No ensenyava com els mestres de la llei, sinó amb autoritat»

Es diu que l'Evangeli de Marc és el més antic, que ell va inventar el gènere. També, és el més breu; no s’entreté en el temps ni en l’espai. Efectivament, el relat d'avui comença amb l’anunci inicial de Jesús per fer reals les seves paraules. Segons Marc, Jesús no comença la seva missió predicant pels carrers i places sinó a les sinagogues, com un jueu piadós més. Allí pot parlar i ensenyar, com ho pot fer qualsevol jueu major d'edat: després de la lectura del text bíblic (probablement en arameu), amb tota naturalitat, es dirigeix a tots els presents per a comentar el text proclamat, fent les seves pròpies puntualitzacions. Marc afirma de seguida que els que l’escolten “van quedar sorpresos de la seva doctrina” i explica el perquè: “no ho feia com els mestres de la llei, sinó amb autoritat”. Es refereix al que Jesús diu d’ell mateix, però també a la força amb que ho fa quan diu que tot allò ara es complia, es feia realitat, davant dels qui l’escolten. Jesús ensenya recolzant-se en la seva pròpia autoritat, sense al·ludir directament (ni indirecta) cap altre “mestre”, savi o escriba, com se sol fer avui. Aquests, ahir com avui, aprenien i es citaven els uns als altres. Jesús crea el seu propi ensenyament basat exclusivament en la seva pròpia persona, la seva pròpia comprensió de la tradició i l'aliança, com ens anirà mostrant l'Evangeli. Igual que ara, sempre s'ha distingit entre ‘poder’, capacitat d'actuar delegada o aconseguida, i ‘autoritat’, que és el mateix però que emana de la pròpia persona. Ja ho hem vist quan Jesús va “anomenar” els seus deixebles i aquests, efectivament, el van seguir, no perquè el coneguessin d'abans sinó per l'autoritat que van percebre en la seva vida i en les seves paraules, i en el projecte de vida i futur que significaven, que signifiquen. És el mateix que passa en aquesta sinagoga: allò que Jesús ensenya té conseqüències reals sobre les vides concretes, sobre els qui escolten i es deixen impactar.

Aquests, poden veure com, de veritat, ara la situació ha canviat i Déu s'ocupa efectivament dels seus fills, acompleix les clàusules d'una nova aliança que es va perfilant amb aquestes paraules i aquestes accions. La paraula de Jesús provoca la manifestació d'un “esperit maligne”, present en un home, un malalt. Podem dir que la mateixa malaltia, el mal, es posa a parlar per a reconèixer aquesta autoritat de qui està ensenyant, per a confessar que té al davant el mateix enviat, “sant”, de Déu. I Jesús respon alliberant, curant l'home posseït i esclavitzat. La notícia es difon, s'escampa, com no podia ser d’altra manera, i encara que Jesús no li dona importància a aquest fet, potser perquè sap que no servirà de gran cosa, tampoc el pot negar ni evitar. L'Evangeli ha començat.

» Primera Lectura

Lectura del llibre del Deuteronomi (Dt 18,15-20)

Moisès digué al poble: «El Senyor, el teu Déu, farà que s'aixequi d'enmig teu, d'entre els teus germans, un profeta com jo. Escolteu-lo. El dia que el poble s'havia reunit a la muntanya de l'Horeb vas demanar al Senyor, el teu Déu, de no tornar a sentir la veu del Senyor, el teu Déu, i de no veure més aquelles flames, per por de morir. Llavors el Senyor em digué: “Han fet bé de demanar-ho. Jo faré que s'aixequi d'enmig dels seus germans un profeta com tu, li posaré als llavis les meves paraules i ell els dirà tot el que jo li ordenaré. I jo demanaré comptes als qui no escoltin les paraules que ell els dirà en nom meu. »Però si un profeta s'atreveix a dir en nom meu alguna paraula que jo no li hauré ordenat, o bé parla en nom d'altres déus, morirà”.»

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 7,32-35)

Germans, jo voldria que visquéssiu sense neguit. El qui no és casat pot ocupar-se de les coses del Senyor i mirar de fer el que és agradable al Senyor, mentre que els casats s'han d'ocupar de coses del món i mirar d'agradar a la muller, i tenen el cor dividit. Igualment, la noia o la dona no casada pot ocupar-se de les coses del Senyor i de ser santa de cos i d'esperit, mentre que les dones casades s'han d'ocupar de coses del món i mirar d'agradar al marit. Tot això ho dic pensant què és més avantatjós. No vull pas lligar-vos. Penso només que és cosa més digna, i que facilita de viure dedicat al Senyor sense tràfecs que en distreguin.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Marc (Mc 1,21-28)

A Cafar-Naüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s'estranyava de la seva manera d'ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la llei, sinó amb autoritat. En aquella sinagoga hi havia un home posseït d'un esperit maligne que es posà a cridar: «Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: ets el Sant de Déu.» Però Jesús el reprengué i li digué: «Calla i surt d'aquest home.» Llavors l'esperit maligne sacsejà violentament el posseït, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tots quedaren intrigats i es preguntaven entre ells: Què vol dir això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova, fins i tot mana els esperits malignes, i l'obeeixen.» I aviat la seva anomenada s'estengué per tota la regió de Galilea.

LECTURES DEL DIUMENGE


...........