Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«No digueu a ningú allò que heu vist, fins després que el Fill de l'home hagi ressuscitat d'entre els morts»
26-02-2021
«No digueu a ningú allò que heu vist, fins després que el Fill de l'home hagi ressuscitat d'entre els morts»

Seguint el guió d'aquesta estranya –mig normal– quaresma, el segon diumenge sempre ens presenta el misteri de la Transfiguració del Senyor (Evangeli), un moment especial de revelació entre Jesús i els deixebles i, avui, entre Jesús i nosaltres. La litúrgia del dia situa la transfiguració en el context de la relació més íntima entre l'home i Déu, en l'arrel mateixa de la fe: la profunda confiança que unia Abraham i el Déu d'Israel, el qual es va mostrar en el terrible però alliçonador episodi del “sacrifici” del seu fill Isaac (primera lectura). La fe, com tota relació, és un procés en el qual creix la proximitat, el coneixement i la confiança. Quan el procés es va obrint a la vida sencera, quan es converteix en lliurament complet (unió de l'home amb Déu com diria sant Joan de la Creu) implica i “arrisca” tot l'humà i, per descomptat, tot el diví. Un autèntic lliurament, l'amor més veritable, és total, i si es fa no compensa mai, i a la llarga defrauda i la fe es converteix en una relació merament formal o en un record, en el millor dels casos. Abraham, el primer creient, es veu urgit, “obligat”, impel·lit (com ho vulguem entendre perquè no tenim més dades ni al narrador li importen) a oferir aquest sacrifici inaudit: oferir el major fruit, el regal visible de la promesa rebuda fa tants anys.

Tinguem clar, però, que Abraham havia rebut molt i durant molts anys: vida i riqueses. Tanmateix, aquest fill era l'única cosa que li importava, l'única cosa que estimava de veritat, l'única cosa que “rivalitzava” amb Déu. Però en realitat no es tractava d'una rivalitat (l'amor a Déu no està renyit amb l'amor a l'home, sinó que és el seu fonament i possibilitat) sinó de fer entendre com és la vida, què significa que siguem criatures, quin és el lloc veritable dels fills. Amb el seu gest, Abraham reconeix veritable i vitalment, que Déu és creador i origen de la vida, de l'amor, de l'aventura humana. Que Ell és el fonament, el principi i també la meta, d'aquest camí emprès fa tants anys. En la Transfiguració es tracta d'un altre fill, del Fill de Déu. Aquesta vegada és Déu qui ofereix el que més estima per a deixar molt clara la seva confiança i la seva oferta a l'home i, com bé sabem, la seva vida humana no serà respectada. Cap anyell “providencial” substituirà l’Anyell de Déu i Fill de l'home. Però d'aquest lliurament, com del d’Abraham, renaixerà la vida, la relació irrompible per sempre entre el Déu veritable i l'home fet a la seva imatge.

» Primera Lectura

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 22,1-2.9a.10-13.15-18)

En aquells dies, Déu, per posar a prova Abraham, el cridà: «Abraham.» Ell respongué: «Aquí em teniu.» Déu li digué: «Pren, si et plau, Isahac, el teu fill únic, que tant estimes, vés-te'n al país de Morià, i allà, dalt de la muntanya que jo t'indicaré, sacrifica'l en holocaust.» Arribats a l'indret que Déu havia indicat a Abraham, hi aixecà l'altar i apilà la llenya. Llavors agafà el ganivet per degollar el seu fill. Però l'àngel del Senyor el cridà des del cel: «Abraham, Abraham.» Ell li respongué: «Aquí em teniu.» L'àngel li digué: «Deixa estar el noi, no li facis res. Ja veig que reverencies Déu, tu que no m'has refusat el teu fill únic.» Llavors Abraham alçà els ulls i veié un moltó agafat per les banyes en una bardissa. Hi anà, el prengué i el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill. L'àngel del Senyor tornà a cridar Abraham des del cel i li digué: «Escolta l'oracle del Senyor: “Ja que has fet això de no refusar-me el teu fill únic, juro per mi mateix que t'ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar; els teus descendents heretaran les ciutats dels seus enemics, i tots els nadius del país, per beneir-se, es valdran de la teva descendència, perquè has obeït el que jo t'havia manat”.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 8,31b-34)

Germans, si tenim Déu a favor nostre, qui tindrem en contra? Ell, que va entregar el seu propi Fill per tots nosaltres i no el va plànyer, com no estarà disposat a donar-nos-ho tot, juntament amb el seu Fill? Qui es presentarà per acusar els elegits de Déu? És Déu qui els declara innocents. Qui gosarà condemnar-los? Jesucrist, el qui va morir, més encara, el qui va ressuscitar, és el qui està a la dreta de Déu intercedint per nosaltres.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Marc (Mc 9,2-10)

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, els dugué tots sols dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Se'ls aparegué Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Llavors Pere diu a Jesús: «Rabí, que n'estem de bé aquí dalt! Hi farem tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.» No sabia pas què dir, d'esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els cobria, i del núvol estant va sortir una veu: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.» Immediatament, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells. Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no referissin a ningú allò que havien vist, fins després que el Fill de l'home hagués ressuscitat d'entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules i discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d'entre els morts».

LECTURES DEL DIUMENGE


...........