Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Ara sé de cert que ets un home de Déu i que són del Senyor les paraules que anuncies»
04-06-2016
«Ara sé de cert que ets un home de Déu i que són del Senyor les paraules que anuncies»

Després del parèntesi de festes pasquals i les seves conseqüències, tornem, de la mà de l'Evangeli de Lluc, a la vivència i celebració de la fe de cada diumenge, de forma “ordinària”, és  a dir, “normal”. Jesús ens acompanya, és present a les nostres cases i comunitats, a cada Eucaristia per ensenyar-nos i fer-nos veure com és de real l'Evangeli en les nostres vides i el nostre món. Avui la Paraula de Jesús ens planteja que reflexionem profundament sobre el sentit de la presència del diví en nosaltres. Déu no és amb nosaltres per vigilar-nos ni reprendre’ns per les nostres faltes i pecats, com deia la primera lectura, sinó per fer-nos gaudir de la vida, la plenitud, el consol, la pau. És molt bonica aquesta història entre aquesta dona pagana i el Senyor, a través d'Elies. Ella acull el profeta i li dóna allotjament com a home de Déu; fins i tot, rep d'ell un gran regal: un fill. Però la dona no confessa obertament: “Ara sé que ets un home de Déu i que la paraula de Déu està veritablement en la teva boca” fins que el seu fill li és retornat viu, fins que no constata efectivament que Déu està per la vida i que és molt més que aquesta raó fosca que posem darrere de tots els successos que no entenem. La Paraula lluita contra la mentalitat humana que solament arriba fins a aquí, a concebre un Déu que controla tot el que existeix i ho fa anar per camins que només Ell coneix, premiant i castigant segons li vingui en gana.

Fins i tot Elies lluita contra aquesta convicció amb la seva fe, amb la seva oració, com ens mostra la primera lectura. El relat serveix de context a l'Evangeli quan Jesús es posiciona obertament contra la mort i contra el coneixement que en tenim. Per compassió, pel seu compromís de mostrar l'autèntic rostre d'aquest Déu que és Pare, creador i mantenedor de la vida, Jesús atura el festeig de la mort i, com altres vegades, fa dos prodigis en un: primer, toca el noi difunt (la qual cosa era tabú entre els jueus) i després, el fa retornar a la vida, deixant ben clar allò que realment vol Déu: que visquem, que siguem feliços, que ens estimem sempre i a tota hora.

» Primera Lectura


Lectura del primer llibre dels Reis
En aquells dies, el fill d'una dona, mestressa de casa, es posà malalt, i la malaltia s'agreujà tant que el noi expirà. La dona digué a Elies: «Per què et ficaves amb mi, home de Déu? Veig que has vingut a casa meva per fer presents a Déu les meves culpes i fer morir el meu fill». Ell li digué: «Dóna-me'l». Elies el prengué dels braços de la mare, el pujà a l'habitació de dalt, on ell vivia, el posà al seu llit i cridà al Senyor: «Senyor, Déu meu, fins a la viuda que m'acull, li feu aquest mal de fer morir el seu fill?». Després s'estirà tres vegades sobre el noi i cridà al Senyor: «Senyor, Déu meu: feu, si us plau, que l'ànima d'aquest noi torni dintre d'ell». El Senyor escoltà el crit d'Elies: l'ànima del noi tornà dintre d'ell, i recobrà la vida. Elies el prengué, el dugué de l'habitació de dalt a la planta baixa de la casa, el donà a la seva mare i li digué: «Mira, el teu fill és viu». La dona digué a Elies: «Ara sé de cert que ets un home de Déu i que són del Senyor les paraules que anuncies».

» Segona Lectura


Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia
Germans, vull que ho sapigueu: la Bona Nova que us vaig anunciar no ve dels homes, perquè no l'he rebuda de cap home ni l'he apresa de ningú: l'he rebuda per una revelació de Jesucrist. Ja heu sentit parlar del meu comportament en el judaisme: amb quina fúria jo perseguia l'Església de Déu i l'atropellava; sobrepassava dins el judaisme molts compatricis de la meva edat, ja que era molt més zelós de les tradicions dels meus pares. Però Déu m'havia escollit des de les entranyes de la mare i m'havia cridat per la seva gràcia. Quan a ell, doncs, li semblà bé, em revelà el seu Fill, perquè jo l'anunciés als qui no són jueus. Tot seguit, sense haver consultat cap home de carn i sang, sense haver pujat a Jerusalem, a trobar els qui ja eren apòstols abans que jo, me'n vaig anar a Aràbia, i d'allà vaig tornar a Damasc. Només tres anys més tard vaig pujar a Jerusalem per conèixer Quefes, i vaig passar quinze dies amb ell. Dels altres apòstols no en vaig veure cap, fora de Jaume, el germà del Senyor.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps Jesús se n'anà a un poblet anomenat Naïm. L'acompanyaven els deixebles i molta gent. Quan s'acostaven a l'entrada del poble es trobà que duien a enterrar un mort, fill únic d'una mare viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare.
Així que el Senyor la veié, se'n compadí i li digué: «No ploris». El Senyor s'acostà al fèretre i li posà la mà al damunt. Els qui el portaven s'aturaren, i ell digué: «Jove, aixeca't». El mort es posà assegut i començà a parlar. I el Senyor el donà a la seva mare. Tots quedaren esglaiats i glorificaven Déu.
La gent deia: «Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta». Deien també: «Déu ha visitat el seu poble». Per tot el país dels jueus i per tota la rodalia s'escampà aquesta anomenada de Jesús.
 

LECTURES DEL DIUMENGE

«Vine amb mi»
03-05-2019
«Vine amb mi»

...........