Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l'arada no és apte per al regne de Déu»
24-06-2016
«Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l'arada no és apte per al regne de Déu»

El Tercer Evangeli, atribuït a Lluc, que ens acompanya aquest any comença amb el text d'avui una de les seves parts més importants i que podríem titular ‘el gran viatge vers Jerusalem’. L'evangelista aplega i ordena en el curs d’un viatge profètic, inspirat en els relats sobre Elies i Eliseu, bona part dels records sobre Jesús. En aquest viatge, Jesús obra signes i té trobades que donen fe de la novetat de la seva proposta i de la presència del Regne de Déu entre nosaltres. Lluc s'inspira en els antics relats, com el de la primera lectura d’avui, però també aprofita per remarcar les grans diferències entre l'antic i el que es mostra en Jesucrist. El nostre text reprèn el relat on l’havíem deixat el diumenge passat: després de ser reconegut com a l’Escollit  i Enviat de Déu pels seus deixebles més propers, Jesús es decideix a viatjar a Jerusalem, cap al seu “èxode”, diu el text, la seva meta, el seu final, el compliment total de la seva missió, que per ell vol dir dur-la fins les seves últimes conseqüències.

Aviat es posen de manifest les diferències en la manera de dur a terme aquesta missió definitiva. El primer encontre o desacord és en un poble samarità (a Lluc li interessen molt els samaritans): no els permeten entrar perquè van a Jerusalem, perquè són jueus. Els deixebles reaccionen com creuen que haurien reaccionat els antics profetes i més en el context d'aquesta missió última que té com a finalitat inaugurar el regne de Déu. Jesús els hi ho retreu, mostrant el to de la missió, ja anunciat de fet en els comentaris que segueixen al seu reconeixement com a  Messies. El seu esperit és diferent: aquest profeta camina humilment enmig d'aquest món, oferint i perdonant. L’actuació definitiva de Déu és compassiva, misericordiosa, de perdó i acolliment, no de càstig i foc del cel. També Jesús es diferencia dels antics profetes amb la seva actitud davant els qui el volen seguir. Aquest seguiment i disponibilitat no és voluntari; és Jesús qui crida i l'home qui respon i la finalitat no és pas fer carrera o aprendre o obtenir cap avantatge que no sigui dormir al ras i experimentar el rebuig de tothom. Tampoc hi ha temps per tenir cura fins a la fi, o per enterrar, el propi pare: el testimoniatge del regne és més urgent i important que la pròpia família, les il·lusions o els projectes. Es tracta d'enamorar-nos del projecte de Jesús i fer-lo realitat amb els seus mitjans, a la seva manera, en veritat i esperit autèntics.

» Primera Lectura

Lectura del primer llibre dels Reis (1Re 19,16b.19-21)

En aquell temps, el Senyor digué a Elies: «Ungeix Eliseu, fill de Safat, d'Abel-Mehulà, perquè sigui el teu successor com a profeta.» Elies se n'anà, i trobà Eliseu, fill de Safat, que llaurava amb dotze parelles de bous. Ell mateix guiava la dotzena parella. Elies va fer com si passés de llarg i li tirà a sobre el seu mantell de profeta. Eliseu deixà els bous, corregué darrere Elies i li digué: «Vaig a besar el pare i la mare i vindré amb tu.» Elies li digué: «Vés, torna a casa teva. Què t'he fet jo per impedir-t'ho?» Ell se'n tornà, prengué la parella de bous, els matà, va coure la carn amb la fusta dels arreus, convidà la gent i se'ls van menjar. Després se n'anà amb Elies i era el seu ajudant.

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia (Ga 5,1.13-18)

Germans, Crist ens ha alliberat de l'esclavatge i vol que siguem lliures. Mantingueu-vos així. No us sotmeteu altra vegada al jou de l'esclavatge. Vosaltres, germans, heu estat cridats a ser lliures. Mireu només de no convertir la llibertat en un pretext per fer el vostre propi gust. Si us estimeu, poseu-vos al servei els uns dels altres. Perquè la Llei es troba tota en un sol precepte: «Estima els altres com a tu mateix.» Però si us mossegueu i us devoreu mútuament, penseu que acabareu destruint-vos. Ara, doncs, us dic: Deixeu-vos guiar per l'Esperit, i no satisfeu els capricis de la carn. Perquè la carn es deleix contra l'Esperit i l'Esperit contra la carn. Esperit i carn lluiten l'un contra l'altre, per no deixar-vos fer allò que voldríeu. Si us deixeu conduir per l'Esperit, no esteu subjectes a la Llei.

» Evangeli

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 9,51-62)

Quan s'acostaven els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, ell resolgué decididament d'encaminar-se a Jerusalem. Envià alguns que s'avancessin, i ells, tot fent camí, entraren en un poblet de samaritans per buscar-hi allotjament. Però la gent no el volgué rebre, perquè s'encaminava a Jerusalem. En veure això, els seus deixebles Jaume i Joan li digueren: «Senyor, voleu que manem que baixi foc del cel i els consumeixi?» Però Jesús es girà i els renyà. I se n'anaren a un altre poblet. Mentre feien camí algú li digué: «Us seguiré pertot arreu on anireu.» Jesús li respongué: «Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap.» A un altre, Jesús li digué: «Vine amb mi.» Ell li contestà: «Senyor, permeteu-me primer d'anar-me'n a casa, fins que hauré enterrat el meu pare.» Jesús li diu: «Deixa que els morts enterrin els seus morts, i tu vés a anunciar el regne de Déu.» Un altre digué a Jesús: «Vinc amb vós, Senyor, però permeteu-me primer que digui adéu als de casa meva.» Jesús li respongué: «Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l'arada no és apte per al regne de Déu.»

LECTURES DEL DIUMENGE

«Vine amb mi»
03-05-2019
«Vine amb mi»

...........