Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Doncs tu fes igual»
08-07-2016
«Doncs tu fes igual»

En el “gran viatge” de Jesús a Jerusalem , l'evangelista ens narra diverses trobades del Mestre, que li serveixen per mostrar en què consisteix aquest Regne de Déu – regne dels homes i com ens hi podem afegir o participa-hi d'una manera ben concreta. Ja ho anuncia la primera lectura: el mandat, la Llei del Déu d'Israel, no és una teoria o un sistema legal pensat des d'uns ideals irrealitzables o dissenyats per dominar els cossos i ànimes de les persones mitjançant la por. La Llei és una paraula d'amor que el nostre creador i Pare ens adreça i que ens revela qui som i ens orienta i il·lumina en les nostres decisions. I no es llunyana ni cal buscar-la en cap lloc tenebrós: n’hi ha prou en mirar en el nostre interior, això sí, il·luminats per la mateixa Paraula. El manament ens diu el que volem ser en realitat, que hem de fer per ser feliços i viure en plenitud. Jesús l'hi recorda al lletrat, mestre d'aquesta llei propera i pràctica, que , com acaba passant amb gairebé tot allò que és humà, s'havia convertit en patrimoni de sacerdots i xerraires. No n'hi ha prou amb conèixer els preceptes i estudiar-los i fins i tot ensenyar-los, primer cal viure'ls, posar-los en pràctica, que per això són i no per discutir-los, contemplar-los o adorant-los. Al centre de la nostra religió no hi ha un llibre, per antic o valuós que sigui, sinó la Paraula Viva de Déu.

La paràbola porta al mestre de la llei, i a nosaltres, a revisar què significa considerar als altres com a proïsmes. Proïsme és tota persona propera que necessita ajuda o compassió o misericòrdia. El proïsme, se'ns diu, pot ser qualsevol, és el germà, som cadascun de nosaltres. Tots som necessitats i això és el que ens revela la Paraula, que no som independents en el mal sentit sinó que depenem els uns dels altres en el bon sentit, que estem intercomunicats. Aquesta és una de les bases d'aquest regne de Déu i dels homes: l'amor concret i real, que es preocupa veritablement pel sofriment i el mal d'un altre i intenta consolar, guarir, perdonar, recolzar, acollir i ajudar. Aquest és l’amor que presenta Jesús i qui, de veritat, escolta la seva Paraula. I per remarca-ho, qui posa en pràctica aquest amor, qui compleix la Llei, és precisament un samarità. Ja vam dir l'altre dia que Lluc té predilecció pels samaritans. Del rebuig inicial d'aquests vers Jesús, perquè és jueu, s'anirà passant a una actitud molt diferent a través de detalls i matisos com el que utilitza a la paràbola. Qui compleix la Llei, qui escolta la Paraula, no és el sacerdot ni l'escriba sinó un home menyspreat per no conèixer i, per això, no guardar la Llei. Però és ell qui la fa vida, qui la fa realitat, qui fa present el regne de Déu com a regne dels homes.

» Primera Lectura

Lectura del llibre del Deuteronomi (Dt 30,10-14)

Moisès s'adreçà al poble i li digué: «Escoltaràs el Senyor, el teu Déu, guardant els seus manaments i els seus decrets escrits en el llibre d'aquesta Llei, i et convertiràs al Senyor, el teu Déu, amb tot el cor i amb tota l'ànima. La Llei que avui et dono no és massa difícil per a tu, ni és fora del teu abast. No és pas al cel, que puguis dir: Qui és capaç de pujar-hi per anar-la a buscar i fer-nos-la conèixer, perquè la puguem practicar? Ni és tampoc a l'altra banda del mar, que puguis dir: Qui és capaç de travessar-lo per anar-la a buscar i fer-nos-la conèixer, perquè la puguem practicar? Són paraules que tens molt a prop teu per poder-les complir: les tens als llavis, les tens al cor.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 1,15-20)

Jesucrist és imatge del Déu invisible, engendrat abans de tota la creació, ja que Déu ha creat totes les coses per ell, tant les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles, trons, sobirans, governs i potestats. Déu ha creat tot l'univers per ell i l'ha destinat a ell. Ell existeix abans que tot, i tot es manté unit gràcies a ell. Ell és també el cap del cos, que és l'Església. Ell n'és l'origen, és la primícia dels qui retornen d'entre els morts, perquè ell ha de ser en tot el primer. Déu volgué que residís en ell la plenitud de tot el que existeix; per ell Déu volgué reconciliar-se tot l'univers, posant la pau en tot el que hi ha, tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist.

» Evangeli

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 10,25-37)

En aquell temps, un mestre de la Llei, per provar Jesús s'alçà i li va fer aquesta pregunta: «Mestre, què he de fer per tenir l'herència de la vida eterna?» Jesús li digué: «Què hi ha escrit a la Llei? Què hi llegeixes?» Ell contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.» Jesús li diu: «Has respost bé: fes-ho així i viuràs.» Ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: «I per a mi, qui són aquests altres?» Jesús prosseguí: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó i caigué en mans de lladres, que el despullaren, l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava pel mateix camí un sacerdot que el veié, però passà de llarg per l'altra banda. Igualment un levita, quan arribà al lloc, passà de llarg per l'altra banda. Però un samarità que viatjava per aquell indret, quan arribà i el veié se'n compadí, s'hi acostà, li embenà les ferides, després d'amorosir-les amb oli i vi, el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i se n'ocupà. L'endemà, quan se n'anava, donà dues monedes de plata a l'hostaler dient-li: Ocupa't d'ell i, quan jo torni, et pagaré les despeses que hagis fet de més. Quin d'aquests tres et sembla que va veure l'altre que hem d'estimar, en l'home que havia caigut en mans de lladres?» Ell respongué: «El qui es va compadir d'ell.» Jesús li digué: «Doncs tu fes igual.»

LECTURES DEL DIUMENGE

«Vine amb mi»
03-05-2019
«Vine amb mi»

...........