Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa.»
16-07-2016
«La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa.»

No tot en el “gran viatge” de Jesús narrat per Lluc són rebutjos i paranys per posar-lo a prova. També hi trobem acolliment, i allà on el Mestre és cregut i valorat, neix i creix la seva comunitat, l'Església, nou poble de Déu. Es tracta de l'hospitalitat, un valor de sempre, i avui dia fins i tot un deure ineludible pels qui es diuen cristians, vist el sofriment de tants desplaçats per les guerres que tenim a les portes del nostre opulent tot i que envellit occident. En els temps antics, com narra la primera lectura, l'hospitalitat, enmig d'un desert, podia significar la diferència entre la vida i la mort. Acollint als tres pelegrins, Abraham acull al mateix Déu a qui ha confiat la seva vida i la seva sort i li dóna la possibilitat  que el beneeixi, donant a Sara la capacitat d'engendrar el fill de la promesa. Aquest acolliment és, doncs, essencial en el procés de la fe, que no és sinó una relació interpersonal, encara que establerta, sostinguda i aprofundida amb el Déu invisible. És la manera d'apropar i contactar l'etern, l'inefable, servint-se sempre, tant el que acull com l'acollit, de la necessitat humana de comunió i vida.

D'alguna manera, el Senyor també es veu com necessitat d'aquesta atenció, encara que només sigui per poder manifestar-se com qui és: el dador de tota gràcia i tot bé. Com diria santa Teresa, perquè s'estableixi aquesta relació “hanse de encontrar las condiciones”, la de Déu i la nostra. En la seva manera d'orar, s'apropa sempre a Jesús quan el creu o suposa necessitat: a l'hort, sol i abandonat, o en el camí, de la manera com l’acullen Marta i Maria a l'Evangeli. Elles són la primera comunitat, la família adulta del Mestre, que dóna recer i sentit a la seva missió de fer present el món nou que és el regne de Déu i de l'home. El text relata que significa realment aquesta acollida. D'una banda, l’activitat, el servei, sempre és positiva, però hi ha alguna cosa, una actitud que es troba en el mateix cor del servei, motivant-lo des de dins: escoltar la seva paraula, com si no hi hagués res més per fer, estant assegut als peus del mestre. Sense això, el servei pot ser que no sigui més que inquietud, immaduresa, desig de cridar l'atenció, incapacitat de viure des de dins, d'estar amb un mateix, amb Déu i amb els altres.

» Primera Lectura

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 18,1-10a)

En aquells dies, el Senyor s'aparegué a Abraham a l'alzina de Mambré. Abraham seia a l'entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta. Alçà els ulls i veié tres homes aturats davant d'ell. Així que els veié corregué a rebre'ls des de l'entrada de la tenda, es prosternà, inclinà el front fins a terra i digué: «Senyor, si m'heu concedit el vostre favor, us prego que no passeu sense aturar-vos amb el vostre servent. Permeteu que portin aigua per rentar-vos els peus i reposeu a l'ombra de l'alzina. Entretant aniré a buscar unes llesques de pa i refareu les vostres forces per a continuar el camí que us ha fet passar prop del vostre servent.» Ells li respongueren: «Molt bé. Fes tal com has dit.» Abraham entrà de pressa a la tenda i digué a Sara: «Corre, pren tres mesures de farina blanca, pasta-la i fes-ne panets.» Després corregué cap al ramat, trià un vedell tendre i gras i el donà al mosso perquè el preparés de seguida. Quan tot era a punt, prengué mató, llet i el vedell, els ho serví i es quedà dret al costat d'ells sota l'ombra de l'alzina, mentre ells menjaven. Llavors li preguntaren: «On és Sara la teva esposa?» Abraham respongué: «És dintre la tenda.» Ell li digué: «L'any que ve tornaré aquí, i Sara, la teva esposa, haurà tingut un fill.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 1,24-28)

Germans, ara estic content de patir per vosaltres. Així continuo en la meva pròpia carn allò que encara falta als sofriments del Crist en bé del seu cos, que és l'Església. Ara jo sóc servidor d'aquesta Església: Déu m'ha confiat la missió de dur a terme en vosaltres les seves promeses, el seu misteri i secret, que d'ençà que existeixen els segles i les generacions humanes ell guardava amagat, però que ara ha revelat al seu poble sant. Déu ha volgut fer-li conèixer la riquesa i la grandesa d'aquest misteri que ell es proposava a favor dels qui no són jueus. El propòsit de Déu és aquest: que Crist, l'esperança de la glòria que ha de venir, estigui en vosaltres. Nosaltres l'anunciem. Sense fer distincions, amonestem tots els homes i els instruïm en tots els secrets de la saviesa per conduir-los al terme del seu desplegament en Crist.

» Evangeli

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 10,38-42)

En aquell temps, Jesús entrà en un poblet, i l'acollí una dona que es deia Marta. Una germana d'ella que es deia Maria, asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula, mentre Marta estava molt atrafagada per obsequiar-lo. Marta, doncs, vingué i digué: «Senyor, no us fa res que la meva germana m'hagi deixat sola a servir? Digueu-li, si us plau, que m'ajudi.» El Senyor li respongué: «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa.»

LECTURES DEL DIUMENGE

«Vine amb mi»
03-05-2019
«Vine amb mi»

...........