Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

"Busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, la resta us la donarà de més a més"
24-02-2017
"Busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, la resta us la donarà de més a més"

"Sobretot busqueu el regne de Déu i la seva justícia; la resta se us donarà per afegiment"

Continuem avançant  en el Sermó de la Muntanya. Avui, saltant alguns fragments, entrem en una zona plena de recomanacions pràctiques per a la comunitat, basades, sens dubte, en l'anterior, en la nova situació creada –o així ho volia Jesús– per la predicació de l'Evangeli. Comença fort, convidant els creients a tenir un sol Senyor, a no fiar-se de les riqueses, que eren i continuen sent un déu perillós que ho demana tot però només dóna, a canvi, materialitats i superficialitat. Que es qualifiqui a la riquesa de ‘déu’ vol dir que és capaç de reordenar tot el nostre món per situar-s’hi al centre amb nosaltres als seus peus. Mai s'arriba a posseir la riquesa, si per ventura, acaba posseint-nos a nosaltres. En relació directa amb aquesta afirmació, s'exposa quina ha de ser l‘actitud principal del deixeble: abandonar, amb totes les conseqüències, les seguretat que creu trobar en els diners.

Per descomptat no és cap invitació a una falsa confiança i a la ganduleria, com si esperéssim que pel sol fet de creure en Jesús ja ens posaran el menjar en el plat o a la boca, com als ocells. Aquestes aus no són models a seguir sinó mers testimonis de la providència divina, de la cura de Déu per la seva criatures que cal experimentar en el seu vessant humà, en el treball i l'ús de la intel·ligència per distribuir i preveure l'ús dels béns materials, regal sempre de Déu. Es combat, també, la falsa preocupació o angoixa, perquè sí que cal aquest esforç, però enfocat a viure els principis de l'Evangeli, buscant el regne i la seva “justícia”, és a dir, la nova manera de relacions amb Déu i amb els homes, tal com vol fer visible el Regne. Tota l’exhortació de l'evangelista es podria resumir així: sempre i en qualsevol circumstància, esforceu-vos a manifestar que formeu part del regne, la nova realitat, en el centre de la qual hi ha Jesús, origen i raó de tota força de canvi i de tota esperança. És una certesa que s'experimenta en l'oració (hi ha una clara referència al Parenostre en el text) i també posant al servei d'aquest regne totes les nostres potencialitats i capacitats.

» Primera Lectura

Lectura del llibre d'Isaïes (Is 49,14-15)

Sió diu: «El Senyor m’ha abandonat, el meu Déu s’ha oblidat de mi.» ¿Creus que una mare s’oblidarà del nen que té al pit, i no s’apiadarà del fill de les seves entranyes? Però, ni que alguna se n’oblidés, jo no m’oblidaria mai de tu.

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 4,1-5)

Germans, que la gent no vegi en nosaltres més que uns servidors de Crist, administradors del que Déu s’ha proposat. Doncs bé, dels administradors l’únic que n’esperem és que siguin fidels. A mi, el que menys em preocupa és que em judiqueu vosaltres o qualsevol tribunal humà. Ni tan sols jo, no em judico. La meva consciència no m’acusa de res, però això no vol dir que jo sigui irreprensible. El meu jutge és el Senyor. Per tant, no judiqueu res abans d’hora. Espereu que vingui el Senyor: ell farà llum sobre tot allò que s’amaga en les tenebres, i farà conèixer les intencions de cada cor. Llavors, l’elogi que es mereix cadascú vindrà de Déu.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 6,14-34)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ningú no pot servir dos amos: Si estima l’un, no estimarà l’altre, si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses. Per això us dic: No us neguitegeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos, més que el vestit? Mireu els ocells que volen lliures pels aires: no sembren, ni seguen, ni guarden res als graners, però els alimenta el vostre Pare celestial. ¿I no valeu més vosaltres que ells? ¿Qui de vosaltres, per més que es neguitegi, és capaç d’allargar, ni un minut, el temps de la seva vida? I pel que fa al vestit, ¿per què us neguitegeu? Mireu com creixen els lliris dels prats: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no es vestia com cap d’aquests. I si Déu vesteix així l’herba dels prats, que hi és avui i demà ja la tiren al foc, ¡com no ho farà encara més amb vosaltres, gent de poca fe? Per tant, no us neguitegeu pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. Anar darrere de tot això és propi dels pagans. El vostre Pare celestial sap molt bé la necessitat que en teniu. Busqueu per damunt de tot el regne de Déu i ser justos. No us neguitegeu, doncs, pensant en demà. El demà ja tindrà les seves preocupacions. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........