Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

“Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol”
03-03-2017
“Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol”

El primer diumenge de la quaresma, la Paraula de Déu sempre ens convida a reflexionar sobre la temptació, que és el context on normalment es viu la fe. Si creiem, és perquè dubtem i perquè estem temptats i vencem i superem aquests obstacles que, com deien les lectures, no són sinó trobada inexcusable en el camí del creient. Així, la primera lectura va directament a l'arrel del problema. El relat del Gènesi no s'ocupa del que va ocórrer en els primers temps, sinó d’allò que ens passa a cadascun de nosaltres en el nostre interior: la lluita entre les diferents maneres de ser de l’home. Es tractaria de prendre una decisió lliure, d'optar entre aquesta diversitat de maneres de ser nosaltres mateixos; tanmateix, alguna cosa del relat ens hauria d'estranyar: per què, si la decisió és lliure i raonada, la serp necessita temptar-nos i per a això, mentir-nos? El que no ens convé se'ns ha de presentar com a “apetitós, atraient i desitjable” perquè la pura raó i el sentit comú ho desaconsellen. I, a més, el text, amb gran ironia, comenta que el gran resultat d'aquesta transgressió que vol un enfrontament amb el Déu que ens ha donat i dóna la vida, és que home i dona s'adonen que estan nus, és a dir, que són pobres i febles, que no són déus, que era el que pretenien.

L'Evangeli ens mostra directament la resposta, la solució: l'Home, fill de Déu, sap veure l'argúcia del temptador i dir-li no: no necessitem ser Déu per ser homes i no podem ser-ho sense destruir-nos uns a uns altres. És el Senyor qui ens dóna el veritable aliment, la llum per trobar-ho i per entendre qui som, la Paraula. Ell ens cuida i protegeix, però no serveix de res voler aprofitar-nos-en per a les nostres finalitats i partits. Déu solament es posa del nostre costat per estimar, per servir i lliurar-nos. I, per descomptat: Ell és l'autèntic Totpoderós. El temptador no té res més que la mentida i la tergiversació de la realitat. Només Déu dóna, només Ell beneeix i gratuïtament, perquè és el Pare i nosaltres som els seus fills. El Fill, Jesús, està entre nosaltres per recordar-nos i ajudar-nos a viure aquesta veritat.

» Primera Lectura

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 2,7-9.3,1-7a)

El Senyor-Déu modelà l’home amb pols de la terra, li bufà a la cara per fer-li entrar un alè de vida, i es convertí en un ésser animat. Llavors el Senyor-Déu plantà un jardí a Edèn, a la regió d’orient, i va posar-hi l’home que havia modelat. El Senyor-Déu va fer néixer de la terra fèrtil totes les varietats d’arbres que fan goig de veure i donen fruits gustosos. Al mig del jardí hi havia l’arbre de la vida i l’arbre del coneixement del bé i del mal. La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet. Digué, doncs, a la dona: «Així Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?» La dona li respongué: «Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l’arbre que hi ha al mig, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem.» La serp digué a la dona: «No moriríeu pas! Déu sap que si un dia en menjàveu se us obririen els ulls i seríeu iguals que els àngels: coneixeríeu el bé i el mal.» La dona, veient que el fruit de l’arbre era bo per a menjar, que donava gust de veure i que era temptador això d’adquirir coneixement, en collí i en menjà; en donà també al seu marit, que en menjà com ella, i se’ls obriren a tots dos els ulls. Llavors s’adonaren que anaven nus i cosiren fulles de figuera per fer-se’n faldars.

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 5,12-19)

Germans, per obra d’un sol home entrà el pecat al món, i amb el pecat hi entrà també la mort, que s’estengué a tots els homes, donat que tots van pecar. [Abans que la Llei fos donada, el pecat ja existia en el món, encara que, mentre no hi ha llei, no consta quina és la pena dels pecats. Així i tot, la mort ja imperava durant tot el temps que va d’Adam fins a Moisès, fins sobre aquells homes que no havien transgredit cap precepte, com ho havia fet Adam. I Adam prefigurava l’home que havia de venir més tard. Però el do no té comparació amb la caiguda, perquè si tants han mort per haver fallat aquell tot sol, molt més ha abundat la gràcia de Déu i el do generós que s’ha estès a tants per la gràcia d’un sol home, Jesucrist. És veritat: el do de Déu no es pot ni comparar amb tot allò que va venir per haver pecat un sol home: el judici d’un de sol tingué per desenllaç una condemna, mentre que el do de la gràcia fa justos els homes després de moltes caigudes.] Així, doncs, si per haver fallat aquell tot sol va imperar la mort per culpa d’ell, amb molt més motiu els qui reben aquesta sobreabundància de gràcia i el do generós que els fa justos viuran i regnaran gràcies a un de sol, que és Jesucrist. Per tant, així com per haver fallat un sol home es va estendre a tots la condemna, també per haver estat just un de sol tots els homes són absolts i obtenen la vida; així com, per haver desobeït aquell home sol, els altres van esdevenir pecadors, també per haver obeït un de sol, esdevindran justos els altres.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 4,1-11)

En aquell temps, l’Esperit conduí Jesús al desert perquè el diable el temptés. Feia quaranta dies i quaranta nits que dejunava, i quedà extenuat de fam. El temptador se li acostà i li digué: «Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans.» Jesús li respongué: «Diu l’Escriptura: “L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu”.» Llavors el diable se l’enduu a la ciutat santa, el deixa dalt la cornisa del temple i li diu: «Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix; l’Escriptura diu: “Ha donat ordre als seus àngels que et duguin a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”.» Jesús li contesta: «També diu l’Escriptura: “No temptis el Senyor, el teu Déu”.» Després el diable se l’enduu dalt una muntanya altíssima, li fa veure tots els reialmes del món i la seva glòria i li diu: «Tot això t’ho donaré si et prosternes i m’adores.» Llavors li diu Jesús: «Vés-te’n d’aquí, Satanàs! L’Escriptura diu: “Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol”.» Llavors el diable el deixà estar, i vingueren uns àngels per proveir-lo. 

LECTURES DEL DIUMENGE


...........