Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«No digueu res a ningú del que heu vist fins que el Fill de l’home no hagi ressuscitat d’entre els morts»
10-03-2017
«No digueu res a ningú del que heu vist fins que el Fill de l’home no hagi ressuscitat d’entre els morts»

El segon diumenge de quaresma sempre es llegeix el relat de la Transfiguració tot recordant que la meta d'aquest camí quaresmal i creient és la Pasqua, la transformació de l'humà en diví o la revelació del diví en la nostra humanitat, que de tot hi ha, sens dubte. Ens ho recorda també la primera lectura: el primer creient, Abrahán, en escoltar la paraula de Déu va decidir sortir del que fins aleshores havia estat la seva vida i les seves seguretats; el que va fer, en realitat, va ser posar-se novament en camí  per retrobar el paradís, el cel, la vida eterna, com esperem nosaltres. Amb això se’ns diu que aquesta nova vida a la qual som cridats, comença ara i aquí, avui, o ahir, en el moment en que ens decidim a creure i acollir la Paraula que ens promet, com a Abrahán, una terra i un poble, una família. I aquesta terra i aquest poble són els que ens mostra l'Evangeli: Jesús, en el qual es revela, s’aixeca una mica el vel, tot el que ens espera, el compliment d’aquestes promeses.

En realitat, e l relat és com una aparició pasqual anticipada: en Jesús es revela ja, tot i que encara no hagi arribat el final, i gràcies a la seva obediència fidel a la voluntat del Pare, que sota el vel de la humanitat, s'amaga la realitat divina, eterna, lluminosa. El principal missatge del text, i el que més importa ara com ara, és la convicció profunda que Jesús, malgrat el seu lliurament o potser precisament per això, vencerà a la mort. Una mort que només és vel que cobreix, des de l'expulsió del paradís, la destinació que Déu sempre ha volgut per a l'home: la vida eterna. Aquesta muntanya de la transfiguració és, doncs, com el Calvari i, al costat de Jesús, Moisés i Elías fan de testimonis de la fidelitat de Déu, que els qui l’escolten i viuen i moren en la seva amistat, superen la mort. Però després de la visió, del “flaix” que mostra el que hi ha més enllà, el text torna a mostrar a Jesús, home entre els altres homes, i els deixebles que ara són testimonis d'alguna cosa que encara no entenen però que ja entendran. Tant de bo nosaltres també ho entenguem i ens animem en el nostre camí creient, experimentant en la nostra pròpia carn/vida la força i la vida de Déu que ens impulsa i atreu.

» Primera Lectura

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 12,1-4a)

En aquells dies, el Senyor digué a Abram: «Vés-te’n del teu país, del teu clan i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que servirà per beneir. Beneiré els qui et beneeixin, però els qui et maleeixin, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran de tu per beneir-se.» Abram se n’anà tal com el Senyor li havia dit.

» Segona Lectura

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu (2Tm 1,8b-10

Estimat: Tot el que has de sofrir juntament amb l’obra de l’evangeli, suporta-ho amb la fortalesa que Déu ens dóna. Ell ens ha salvat i ens ha cridat a una vocació santa, no perquè les nostres obres ho hagin merescut, sinó per la seva pròpia decisió, per la gràcia que ens havia concedit per Jesucrist abans dels segles, i que ara ha estat revelada amb l’aparició de Jesucrist, el nostre salvador, que ha desposseït la mort del poder que tenia i, amb la bona nova de l’evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida i de la immortalitat.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 17,1-9)

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, els dugué dalt una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells. La seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. També se’ls aparegueren Moisès i Elies, que conversaven amb ell. Pere va dir a Jesús: «Senyor, que n’estem, de bé, aquí dalt! Si voleu, hi faré tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.» Encara no havia acabat de dir això quan els cobrí un núvol lluminós, i del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo.» En sentir-ho, els deixebles, esglaiats, es prosternaren de front a terra. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: «Aixequeu-vos, no tingueu por.» Ells alçaren els ulls i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol. Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no diguessin res a ningú d’aquella visió fins que el Fill de l’home no hagués ressuscitat d’entre els morts.

LECTURES DEL DIUMENGE


...........